L’Esquadró Rebel (IV)

Anterior

4

Còrran va fer un va intent d'agafar al vol la clau hidràulica amb la mà dreta quan l'eina va caure de la coberta del motor d'estribord de l'ala-X. Les gemmes dels seus dits van fregar l'extrem del mànec de la clau hidràulica, fent que sortís disparada cap a la coberta de ferrocret de l'hangar. Mig segon després, quan el seu genoll dret va relliscar de sobte i li va fer perdre l'equilibri, Còrran va comprendre que no haver aconseguit agafar l'eina era el menys greu dels seus problemes. Va intentar ficar la mà esquerra en el buit del compartiment motriu obert, però tampoc ho va aconseguir, i el seu fracàs el va condemnar a precipitar-se al buit, amb el cap per davant, darrere de la clau hidràulica.

Encara estava intentant preparar-se per l'agonia de dolor causat per un crani fracturat quan es va sorprendre en sentir com un esclat de dolor floria en l'altre extrem del seu cos. Abans que pogués entendre què havia passat, la seva encara convulsa mà esquerra va aconseguir agafar-se a la capota que no havia trobat abans, avortant així la seva llarga caiguda a terra. Còrran va tornar a hissar-se a dalt de l'estabilitzador-S i es va quedar estirat sobre l’estómac durant uns moments, considerant-se molt afortunat.

Les reprimendes de Xiulador van guanyant volum a mesura que el dolor s'anava dissipant al cul d’en Còrran. El jove corellià va passar la mà per sobre de la seva natja esquerra i va detectar la presència d'un petit esquinç en el seu vestit de vol, i el descobriment va fer que es posés a riure.

- Sí, Xiulador, he tingut molta sort que hagis reaccionat prou de pressa per agafar-me. Però creus que la pròxima vegada la teva pinça podria arreglar-se-les per agafar una mica menys de la meva persona i una mica més del meu vestit de vol?

Xiulador es va afanyar a emetre una estrident rèplica que Còrran va preferir ignorar.

El pilot va girar sobre el seu cul, sentint només una petita punxada en fer-ho.

-Bé, segueixo necessitant l'eina o hi ha hagut prou amb l’últim ajust?

La veu electrònica de l’androide va passar dels aguts als greus en una excel·lent imitació d'un sospir.

-No, està molt clar que segueixo necessitant-la. –Còrran va arrufar les celles -. Hauries d'haver agafat la clau en comptes d'agafar-me a mi, Xiulador. Jo puc tornar a enfilar-me fins aquí dalt sense ajuda, però ella no.

Mentre pronunciava aquestes paraules i començava a lliscar cap a la vora davantera de l’estabilitzador-S, Còrran va adonar-se’n que no havia sentit com la clau hidràulica xocava amb el terra. «Què estrany...»

Un instant després va treure el cap per sobre de la vora de l'ala i va veure una somrient dona de cabells castanys que estava alçant la clau hidràulica cap a ell.

-És teva, oi?

Còrran va assentir.

-Sí. Gràcies.

La dona li va passar la clau hidràulica, i després va pujar al carretó que Còrran havia utilitzat abans per enfilar-se a la part alta de l'estabilitzador-S.

- Necessites ajuda?

-No. Malgrat el que pugui dir l'androide, ja gairebé he aconseguit arreglar-ho.

-Oh. -La dona va estendre la mà cap a ell -. Em dic Lujayne Forge.

-Ja ho sé. T'he vist per aquí.

-Has fet alguna cosa més que això. Vas pilotar un dels incauts als quals vaig haver d'enfrontar-me a l'escenari del Redempció. -Va recolzar el seu esvelt cos en el flanc del caça, intersectant les lletres de colors verd i blanc que indicaven que l'ala-X era propietat de la Força de Seguretat de Corèllia -. Vas deixar fora de combat el Korolev.

Còrran va tancar el receptor de la clau hidràulica sobre el rebló primari d'ajust de l'extractor centrífug de residus i la va empènyer cap a l'esquerra.

-Això va ser pura sort. Nawara Ven ja havia enderrocat els escuts amb els seus coets. El mèrit va ser més seu que meu. Tot i així, ho vas fer prou bé.

Els ulls castanys de Lujayne es van entretancar de manera gairebé imperceptible.

-Sí, m'imagino que sí. Però de tota manera m'agradaria fer-te una pregunta.

Còrran es va aixecar.

-Endavant.

-La teva manera de perseguir-me amb aquest bombarder... Ho vas fer merament com a part de l'exercici, o hi havia alguna cosa més en això?

- Alguna cosa més?

Lujayne va semblar titubejar, i va acabar assentint.

-Veuràs, m'estava preguntant si havies decidit acabar amb mi com fos merament perquè sóc de Kèssel...

Còrran va parpellejar, molt sorprès.

Lujayne va riure i després va colpejar suaument la insígnia de la Força de Seguretat corellià amb un artell.

-Vas estar amb ells, i vas enviar gent a Kèssel. Pel que a tu fa, a Kèssel només hi havia presoners o contrabandistes que haurien d’haver estat presoners. I quan els presoners i els contrabandistes van alliberar el planeta de la tirania dels imperials, llavors..., bé, als teus ulls això no va canviar res, oi?

Còrran va dipositar la clau hidràulica en un lloc segur i va alçar les mans.

-Ei, un moment... Estàs arribant a un munt de conclusions d'una forma massa precipitada.

-Potser. Però digues-me una cosa, Còrran. Sabies que sóc de Kèssel o ho ignoraves?

-Bé, ho sabia.

-I ara digues-me que això no té absolutament cap importància per a tu.

-No la té, de debò.

-Oh, aposto a què no.

La decidida tensió de la seva mandíbula i la forma en què va creuar els braços davant del pit van indicar a Còrran que no el creia. Hi havia una considerable quantitat d'ira en les seves paraules, però també una mica de dolor i pena. Còrran podia enfrontar-se a la primera emoció, perquè quan es movia per aquests ambients no havia conegut cap contrabandista o criminal que no estigués ple d'ira. Però el dolor i la pena no resultaven tan usuals, i van fer que Còrran se sentís bastant incòmode.

- Què t'impulsa a pensar que el que procedeixis de Kèssel fa que et consideri com una mena d’enemiga?

-La forma en què t'estàs comportant. -L'expressió de Lujayne es va suavitzar una mica i una part de la ira va desaparèixer d'ella, però això només va servir per permetre que una fracció encara més gran de preocupació i pena es fes sobtadament perceptible en les seves paraules-. Tendeixes a mantenir-te allunyat dels altres. No estableixes cap mena de relacions amb la resta de nosaltres..., deixant a part un petit cercle de pilots als quals consideres tan bons com tu. Sempre estàs observant i escoltant, i sempre estàs avaluant i jutjant. No sóc l'única que se n'ha adonat d'això, perquè altres també ho han notat.

-Forge... Lujayne, em sembla que estàs fent metres d’allò que tot just són uns quants microns.

-No ho crec, i no vull ser jutjada per coses sobre les quals no tinc cap grau de control.

-El seu mentó es va alçar, i els seus ulls van llambrejar amb un sobtat apassionament -. El meu pare es va oferir voluntari per anar a Kèssel formant part d'un programa de l'Antiga República que ensenyava als presoners com tornar a funcionar dins de la societat quan els haguessin posat en llibertat. La meva mare era una de les seves alumnes. Es van enamorar i el meu pare es va quedar a Kèssel: segueixen vivint aquí, juntament amb la majoria dels meus germans i germanes. Els dos són bones persones i el seu programa amb els presoners va ser concebut per facilitar el teu treball fent que els criminals adquirissin altres capacitats, de manera que no haguessin de tornar al crim un cop haguessin quedat en llibertat.

Còrran va sospirar, i les seves espatlles es van encorbar.

-Això em sembla magnífic. De debò, és el que penso... Tant de bo hi haguessin milers de persones com els teus pares fent aquesta classe de treball. Però encara que hagués sabut tot això, hauria seguit volent acabar amb tu durant l'exercici.

-Oh. Així que el que jo vingui de Kèssel no va tenir res a veure amb això, oi?

Còrran va estar a punt de respondre a la seva pregunta amb una negativa automàtica, però es va contenir i va resultar evident que Lujayne va percebre la seva vacil·lació.

-Potser, i només potser, va tenir alguna cosa a veure amb la meva manera de pilotar. Suposo que vaig decidir que si eres de Kèssel i podies pilotar una nau, això volia dir que havies de ser una contrabandista, i que era important per a mi que fos capaç de fer-ho millor que tu.

Lujayne va assentir, però la seva expressió no va passar de la preocupació al triomf satisfet com Còrran havia esperat que passaria.

-Ho crec, i puc entendre-ho. Però encara queda alguna cosa més, no?

-Escolta, si la meva manera de volar va impedir que fessis un bon paper en l'exercici..., bé, en aquest cas ho sento. Però ara realment no disposo de temps per parlar d'això.

- No tens temps o no vols parlar-ne?

Xiulador va dir alguna cosa en un grall electrònic que no podia sonar més tranquil i despreocupat.

-No et fiquis en això, d'acord? -La frustració va fer que Còrran premés els punys -. Estàs decidida a fer una muntanya d'aquesta petitesa, oi, Forge?

Lujayne va moure el cap al mateix temps que un somriure il·luminava la seva cara.

-Si haguessis arribat fins aquest punt en un interrogatori, et donaries per vençut precisament ara? Còrran va deixar escapar una riallada que tenia bastant d’esbufec.

-No.

-Bé, doncs llavors explica't.

A Còrran no se li va passar per alt que la veu de Lujayne contenia alguna cosa més que una simple petició que li expliqués la seva conducta durant l'escenari del Redempció. Durant una fracció de segon es va recordar de les ocasions en què Iella Wessiri, la seva companya en la Força de Seguretat, li havia plantejat exigències similars.

«Iella era una conciliadora. Sempre estava intentant posar pau entre els membres de la unitat... Això és el que Lujayne està intentant fer ara, la qual cosa significa que he aconseguit caure-li força malament alguns dels pilots que estan intentant incorporar-se a la unitat.»

-Tornant a l'exercici, l'únic que volia era esbrinar fins a quin punt sabies pilotar una nau. Ja he aconseguit fer-me una idea de quin nivell poden aconseguir alguns dels altres pilots pel que fa a mi, però no m'havia enfrontat amb tu. I saps una cosa? No ho fas gens malament, Lujayne...

-Però no sóc tan bona com tu i Bror Jace.

Còrran va somriure, i després va intentar ocultar la seva reacció amb un arrufament de celles.

-Cert, però segueixes sent francament bona. M'agradaria pensar que la resta dels pilots seran capaços d'arribar a fer-ho igual de bé. Fins i tot estava disposat a fer el paper d'enemic contra el jove Gimbel en el seu escenari del Redempció al matí, però Jace es va oferir voluntari abans que jo tingués ocasió de fer-ho.

-Es diu Gavin, Gavin Darklighter.

-Bé, doncs contra Gavin...

- I no volies haver de posar-te a les ordres de Jace?

- Ho voldries tu?

Lujayne va somriure.

-Podent triar, suposo que no. Després de tu, és el més fred i distant de tot el grup.

Còrran va sentir una vaga incomoditat.

Sóc molt més accessible que Jace.

-Ah, sí? Doncs si més no ell s'ha dignat a compartir algunes hores de diversió amb nosaltres al centre de descans. Comparat amb tu, Jace és un arxiu de dades obert a tothom.

Còrran es va tornar cap a l'esquerra i va assenyalar l’androide astromecànic amb un dit.

-Ni se t'acudeixi dir alguna cosa. Lujayne va arquejar una cella.

-Oh... Així que el teu androide també creu que hauries de relacionar-te una mica més amb la gent, oi?

Un so que es trobava a mig camí entre un esbufec ​​i un grunyit va sorgir de la gola d’en Còrran, però li mancava la potència i la convicció suficients per arribar a ser amenaçador.

-De vegades Xiulador pot tornar-se realment insuportable. El seu gran problema és que des que vaig deixar la Força de Seguretat m'he vist ficat en situacions en què havia d'anar amb molta cura. He utilitzat una sèrie d'identitats que no em permetien mostrar-me molt obert amb la gent. Per exemple, i d'això fa molt poc temps, vaig passar més d'un any com a ajudant confidencial d'una successió d'oficials imperials altament incompetents que governaven un món de la Vora. Un pas en fals, una esquerda en la meva identitat..., i m'haguessin descobert. I quan perds el costum de confiar en les persones i de passar una estona de diversió amb elles, aleshores...

-Comprenc.

-Gràcies. -Còrran la va obsequiar amb un somriure ple de gratitud -. I a més, ara estic aprenent un munt de coses noves i he estat intentant concentrar-me en el pilotatge. Això no resulta gens fàcil: hi ha tot un argot nou a la que acostumar-me, i tipus d'espècies que amb prou feines sabia que existissin i amb els que ara he de treballar i amb els que fins i tot he de compartir el meu espai vital.

-Això pot resultar difícil. Estic compartint la meva habitació amb una rodiana.

-Doncs ho sento per tu, però aposto a què tindrà moltes menys rareses que el meu company d'habitació. -Un pilot gandià acabava d'entrar a l'hangar, i Còrran va atreure la seva atenció amb una xiulada -. Podries venir aquí, Ooryl?

La carn gris verdosa del pilot contrastava agudament amb el viu color taronja del seu vestit de vol, i les protuberàncies nuoses del seu exosquelet creaven paquets en llocs estranys sota la tela mentre caminava.

- Pot Ooryl ser d'alguna ajuda?

-Des que ens van assignar el mateix allotjament ha hagut alguna cosa que no acabo d'entendre, però no se m'havia acudit parlar-ne amb tu fins ara. -Còrran va arrufar les celles -. Espero que no t'importi. Podries prendre-t'ho d'una manera personal, i no vull fer que et sentis incòmode.

El gandià es va limitar a contemplar-lo amb els seus ulls multifacetats.

-Qrygg també esperaria evitar qualsevol incomoditat, però pots preguntar.

Còrran va assentir, esforçant-se per aconseguir que la seva inclinació de cap resultés el més afable possible.

- Per què parles de tu mateix utilitzant la tercera persona verbal.

-Qrygg lamenta moltíssim no entendre la teva pregunta.

Lujayne va somriure.

-El que vol dir és que mai sembles referir-te a la teva persona usant el pronom «jo».

-I a més alternes els noms que fas servir.

Els segments bucals del gandià es van separar amb un espetec en el que Còrran havia acabat decidint que era la millor imitació d'un somriure humà de la qual era capaç un gandià.

-Ooryl entén.

- I?

Ooryl es va creuar de braços, i després els seus tres dits van pujar i van baixar sobre les plaques deltoides de la seva armadura en una suau repicadissa.

-A Gand es creu que els noms són importants. Qualsevol gandià que no hagi aconseguit res és anomenat gandià. Abans que Ooryl rebés el nom d’Ooryl, Ooryl era conegut com gandià. Pel que fa Ooryl va aconseguir deixar la seva empremta en el món, Ooryl va rebre el cognom Qrygg. Més tard, i a través de superar les dificultats del vol i l’astronavegació, Ooryl es va guanyar el dret a ser anomenat Ooryl.

La dona va arrufar les celles.

-Això segueix sense explicar per què no fas servir els pronoms per referir-te a tu mateix.

-Qrygg demana disculpes. A Gand només en aquells que han aconseguit grans coses els està permès utilitzar els pronoms per a l’autodesignació. L'ús dels pronoms comporta la pressuposició que tots els que senten les paraules sabran qui és el que les pronuncia, i aquesta pressuposició només és certa en aquells casos en què qui parla ha assolit tal grandesa que el seu nom és conegut per a tothom.

A Còrran el sistema li va semblar curiós, però també inexplicament satisfactori.

«Sempre sembla que els que utilitzen el pronom "jo" amb més freqüència són aquells que tenen menys èxits per justificar aquest ús. Els gandians han formalitzat un sistema que hauria d’haver-se'ns ocorregut fa molt de temps.»

-Així que Ooryl és l'equivalent de Còrran, i Qrygg exerceix la mateixa funció que en el meu cas li correspon a Horn.

-Exactament.

- I llavors per què algunes vegades et refereixes a tu emprant el cognom familiar, i en altres ocasions utilitzes el teu nom?

El gandià va abaixar la mirada durant uns moments, i els seus segments bucals es van tancar.

-Quan un gandià ha ofès d’altres, o se sent avergonyit d'algunes accions, això disminueix els èxits assolits en la vida. La reducció del nom és un acte de contrició, una forma de demanar disculpes. A Ooryl li agradaria pensar que Ooryl no serà anomenat Qrygg amb molta freqüència, però Qrygg sap que les probabilitats que així sigui són escasses.

Xiulador va deixar anar un estrident brunzit dirigit a Còrran.

-La gent seguiria sabent que em dic Còrran encara que utilitzéssim aquest sistema -va dir Còrran, posant els ulls en blanc -. I qualsevol androide que vulgui conservar el seu nom a hores d'ara ja ha utilitzat el seu petit programa de diagnòstic, i m'hauria dit si l'extractor estava correctament ajustat o no.

Lujayne el va mirar.

- Estàs tenint problemes amb el motor?

-Res greu. -Còrran va assenyalar el forat -. Fa algun temps vaig haver de substituir un extractor, i és important mantenir-lo el millor ajustat possible durant els primers cinquanta parsecs.

Lujayne va assentir.

-Fins que s'hagi assentat correctament en l'estructura, eh? Doncs sembla com si estiguessis treballant en els suports de sustentació quan en realitat l'únic que hauries de fer és col·locar un espaiador en l'eix.

-Entens d'aquest tipus de reparacions?

Lujayne va arronsar les espatlles.

-La reparació de lliscadors de superfície figurava entre les capacitats professionals que ensenyava el meu pare. El T-47 utilitza pràcticament els mateixos sistemes d'extracció de residus i restes per al motor. El que estàs fent donarà resultat, però hauràs de seguir efectuant ajustos durant els pròxims sis mesos. Puc mesurar un espaiador i fer que te’l redueixin a la mida adequada en cosa de mitja hora.

- De debò?

-Clar que si, si és que realment vols l'ajuda.

Còrran va arrufar les celles.

- I per què no anava a voler?

-Em deuries un favor, i hauries de confiar en mi.

Confiar en algú a qui no coneixia faria que Còrran es sentís una mica incòmode, però no fins a l'extrem que fos incapaç de fer-ho.

-Comprenc. Però crec que puc confiar en tu.

-Llavors, tracte fet.

Ooryl va alçar la mirada cap a la Lujayne.

- Necessitaràs un espaiador i uns calibradors làser? Ooryl els obtindrà, si així ho desitges.

-Sí, si us plau.

Còrran va recolzar l'esquena en el timó.

-T'agraeixo l'ajuda.

Lujayne va somriure maliciosament.

-Espero que segueixis pensant el mateix un cop sàpigues en què consisteix el meu favor.

-Endavant.

-Després que hàgim reparat el teu ala-X, vindràs amb mi al centre de descans i coneixeràs alguns dels altres pilots que tenen bastants probabilitats d'entrar a l’esquadró.

En aquestes alçades tots ens hem fet una idea molt clara de la situació: Gavin encara és una incògnita, però Bror Jace creu que probablement aconseguirà eliminar-lo de la competició. Alguns de nosaltres ens trobem a la franja inferior del que pensem seran puntuacions acceptables, però esperem aconseguir-ho. Bé, el cas és que ens reunim allà baix, intercanviem històries i ens anem coneixent els uns als altres. Com que no hi ha dubte que aconseguiràs formar part de la unitat, hauries de passar una estona amb nosaltres.

Còrran va assentir.

-D'acord. Ho faré, però aquest no és el favor que et dec.

-Si prefereixes veure-ho així...

-Per descomptat. -Còrran li va somriure -. Estic en deute amb tu per alguna cosa més que el mer fet que m'hagis donat un cop de mà amb aquest motor. Demanar-me que em faci amic d'unes persones a les que ja hauria d'estar començant a conèixer no constitueix un favor que t'estigui fent a tu, sinó un favor que m'estaré fent a mi mateix. Però abans vull deixar clara una cosa... Suposo que no hauré d’aprendre a portar-me bé amb Bror Jace, oi?

- Per què hauries de ser el primer en aconseguir-ho?

-Perfecte. -Mentre Ooryl tornava amb la peça i l'eina, Còrran li va picar l'ullet a Lujayne -. Bé, anem a deixar arreglat aquest motor i després podrem tractar d'esbrinar si hi ha alguna forma de «reparar» les meves relacions amb la resta de l'Esquadró Rebel.

Següent