Ombres de l'Imperi (XIX)

Anterior

19

L’Àvaro va enviar a un ajudant per avisar-los que la representant del Sol Negre ja havia arribat. Es va oferir a proporcionar-los una sala de reunions, i la Leia va rebutjar cortesament la seva oferta. Havia fet que en Lando llogués unes habitacions a dos casinos de distància d'allà, i Lando i l'androide les havien inspeccionat meticulosament feia poc a la recerca de sistemes d'espionatge. La seva confiança en l’Àvaro estava severament limitada.

-Digues-li que es reuneixi amb nosaltres al Propera Vegada -li va dir a l'ajudant, que es va anar després de fer-li una reverència.

La Leia va anar a la recerca de Chewie, que estava jugant una partida amb C3PO en un tauler hologràfic després que els altres jugadors del casino haguessin quedat convençuts que era molt més prudent deixar guanyar el wookiee que derrotar-lo.

-Anem, nois. Tenim companyia.

En Chewie i C3PO es van aixecar, i els tres van sortir del casino.

En Lando ja estava anant cap a les seves habitacions llogades per dur a terme una altra ràpida inspecció i adoptar algunes mesures elementals de seguretat. Estaria amagat i amb el seu desintegrador desenfundat quan aparegués la representant del Sol Negre.

En Chewie vigilaria la porta des del passadís, i C3PO es quedaria amb la Leia.

El dia ja s'havia anat enfosquint amb el començament del vespre, encara que seguia gairebé tan càlid i humit com abans, i les façanes dels casinos potser no haurien semblat tan velles i brutes de no ser per la potent il·luminació instal·lada als exteriors. Tubs de plàstic transparent plens de gasos electrorreactius que relluïen amb una dotzena de colors diferents, la majoria d'ells cridaners, projectaven ombres i reflexos multicolors en totes direccions. Les llums encaixaven a la perfecció amb la resta del lloc, tot el que hi havia en aquell complex semblava artificial, i fins i tot la gespa i els matolls creats mitjançant la bioenginyeria tenien aspecte de ser falsos.

Algú va cridar en algun lloc de la foscor. La Leia va sentir un estrèpit de botes llançades a la carrera a les quals van seguir més crits bramadors. Va acariciar la culata del seu desintegrador, amagat en una funda sota la cintura dels seus pantalons. Fins i tot amb l’imponent presència d'en Chewie alçant-se sobre ella, la Leia se sentia millor sabent que tenia una arma. Les nits d'aquell lloc eren tan perilloses com una escaramussa amb l'Imperi. De vegades els qui havien perdut grans sumes de diners en els casinos es deixaven dominar per la desesperació. El noticiari local informava del nombre d'assassinats cada matí en la seva última pàgina: un assassinat havia de ser particularment horripilant o espectacular per aconseguir aparèixer a la primera plana.

Tot i així, van aconseguir arribar al Propera Vegada sense cap incident i van anar directament a les seves habitacions.

En Lando els va rebre a la porta, el desintegrador a la mà, amb prou feines van trucar al timbre.

- Tot a punt?

-Sí -va dir en Lando, i va moure la mà en un gest que va abastar tota la sala de reunions. Hi havia un escriptori amb un ordinador col·locat en un extrem de l'habitació, dos sofàs, tres cadires i una tauleta. Un bar i una petita nevera ocupaven el racó de davant de la porta. Dues portes corredisses portaven a la unitat sanitària i el dormitori contigu-. Estaré darrere de la porta del dormitori -va seguir dient Lando-. He decidit amagar-me allà per si la representant del Sol Negre necessita utilitzar la unitat sanitària.

-Molt bé. Tu t'ocuparàs del passadís, Chewie. 

En Chewbacca va assentir i va sortir al passadís, amb el seu arc d'energia a l'esquena.

-I pel que fa a tu, C3PO, et posaràs al costat del bar.

La Leia va anar cap a l'escriptori i es va asseure darrere d'ell, pensant que seria millor que intentés mantenir la impressió general que allò era un assumpte de negocis. Es va asseure, va fer una profunda inspiració i va deixar escapar l'aire.

Havia conegut a alts càrrecs, generals i líders planetaris de l'Aliança, així com a governadors imperials i senadors, de manera que el rang no l'espantava. Però mai havia mantingut una reunió cara a cara amb una figura tan important del baix món..., o si més no, no que ella sabés. Estava una mica nerviosa. No tenia una idea molt clara amb què havia de trobar-se.

En Chewie va emetre un grunyit wookieès des del passadís.

Pel que sembla el seu visitant acabava d'arribar.

-Fes-la entrar -va dir la Leia.

La porta es va obrir.

L'ordinador tenia la mida d'un maletí. Era negre i gairebé totalment llis excepte per un panell de control que s'estenia per tot un cantó. Kofh Melan el podia sostenir sobre els palmells de les mans sense cap dificultat.

Es trobaven a bord del Genet de l'Espai, a la sala de descans de la nau. En Dash estava recolzat en una butaca, amb els ulls clavats a la paret i sense dir res. Encara no havia superat el no haver pogut aturar el coet que havia destruït a quatre ales-Y. Per molt que en Luke hauria volgut veure com li baixaven els fums, aquesta no era la manera com hauria volgut que es fes. Per molt que li hagués afectat descobrir que no era tan bo com creia ser, almenys Dash era viu..., cosa que no es podia dir de més de la meitat de la seva unitat d'atac.

En Luke també guardava silenci, però la seva mirada estava clavada en el petit ordinador. No sabia quina informació contenia però, fos la que fos, esperava que mereixés haver pagat un preu tan elevat en vides.

- Pot accedir al programa? -Va preguntar.

En Melan va moure el cap.

-No. Estarà codificat i protegit per un sistema de destrucció automàtic. Només un expert pot obrir-se pas a través d'aquest tipus de defenses. El nostre millor equip es troba en Kothlis, un món-colònia bothan a uns quants anys llum d'aquí. El portarem allà i esbrinarem què tenim entre mans.

-M'hi agradaria anar -va dir en Luke.

-Per descomptat. Li donaré les coordenades, i no tindrà cap dificultat per arribar-hi en la seva ala-X.

- Dash?

En Dash no va respondre i va seguir amb els ulls clavats en el no-res. El que ha passat semblava haver-li afectat terriblement. En Luke fins i tot va sentir pena per ell.

-Dash... -Va repetir.

En Dash va parpellejar, com si sortís d'un tràngol.

- Eh?

En Luke ja ho havia vist abans: fatiga de combat.

- Creu que tindrem algun problema amb els imperials durant el trajecte fins a Kothlis? -Va preguntar, tornant-se cap a Melan. Melan va arronsar les espatlles.

- Qui pot saber-ho? És possible.

-M'estava preguntant si la seva organització podria localitzar la princesa Leia.

-Ahir estava al casino de l’Àvaro, el Gran Sook, al complex de jocs d'atzar de Ròdia.

En Luke va moure el cap. Aquells tipus eren realment bons. Va mirar en Dash. No podia emportar-se'l..., no en el seu estat actual. Estava massa trastornat.

-Dash...

-Ho tenia en els meus punts de mira -va dir en Dash-. No puc haver fallat.

- Dash!

- Eh? Què?

-Vés a Ròdia. Troba a la princesa Leia i explica-li això de l'ordinador i els plànols secrets. Ho has entès?

-Hauria d'anar amb tu.

-No, és més important que trobis a la princesa.

En Luke tenia la sensació d'estar parlant amb un nen. En Dash va parpellejar i va mirar fixament en Luke.

-Molt bé. Ròdia. Plànols. Ho he entès.

-Ens reunirem després -va dir en Luke-. D'acord?

-Em reuniré amb tu després. Ahà.

-Podràs fer-ho, oi?

-Sí.

En Luke es va girar cap en Melan, que estava contemplant Dash amb una barreja de tristesa i simpatia.

-És la guerra -va dir Melan-. Sempre fa que passin coses terribles.

En Luke va assentir. L'Imperi també hauria de respondre d'allò.

Fos el que fos el que hagués estat esperant, la Leia va pensar que la Guri no s'assemblava en res a això.

La dona del Sol Negre era sorprenentment i impressionantment bella, amb una llarga cabellera rossa i una silueta esvelta i elegant. Portava una curta capa negra sobre unes malles negres i unes botes de mitja canya, amb un cinturó de rugós cuir vermellós col·locat força baix sobre els seus malucs. Si portava alguna arma, la Leia no va aconseguir localitzar-la. Es movia amb la gràcia d'una ballarina professional.

La Guri es va asseure davant de la Leia i va somriure. Quan va parlar, ho va fer en un to de veu fredament impassible.

- En què podem ser-li útils, princesa?

La Leia va contenir un somriure. Aquella dona no s’estava de res ni caminava amb embuts. Però la Leia portava massa temps en el món de la diplomàcia per revelar el que desitjava a una desconeguda en els primers moments de la conversa. Abans havia d'haver uns quants moviments rituals, algunes fintes i pistes falses. Ningú saltava d'un penya-segat a unes aigües desconegudes, perquè podia haver criatures molt perilloses aguaitant sota de la superfície. Examinar acuradament el lloc on anaves a ficar-te abans de fer-ho sempre era una bona idea. La Leia no sabia res sobre aquella rossa d'aspecte gèlid, ignorava quina era la seva posició dins de l'organització, quins eren els seus objectius i què volia el Sol Negre d'aquells amb els quals tractava. L'Aliança no estava disposada a establir cap tipus d'associació amb uns criminals, però la Leia estava decidida a emprar tots els ulls i les orelles que necessités per mantenir amb vida al Luke sense importar-li a qui pertanyessin, i a més en aquella reunió no representava a l’Aliança..., encara que això s’ho guardaria per si mateixa.

-Tinc entès que el Sol Negre té un servei d'intel·ligència de primera categoria -va dir.
Els llavis de la Guri es van corbar en una fugaç somriure.

-Ens assabentem d'algunes coses de tant en tant.

- Voleu prendre alguna cosa? -Va preguntar la Leia, assenyalant a C3PO i el bar amb una inclinació de cap.

La Guri va tornar la mirada en aquesta direcció.

-Te, si no és massa molèstia. Calenta. La Leia va mirar a C3PO.

-I el mateix per a mi, si us plau.

-Immediatament -va dir C3PO, i va començar a preparar el te.

- Ha tingut un viatge agradable? -Va preguntar la Leia. La Guri va tornar a somriure.

-Molt. Confio que l’Àvaro haurà fet que la seva estada aquí resultés igualment agradable.

Bé, si més no la Guri sabia com jugar a aquell joc. Durant els últims mesos la Leia sempre havia estat envoltada d'homes i alienígenes del sexe masculí, de manera que portava força temps sense tenir ocasió de seure a xerrar amb una altra dona. Prendrien el te, ballarien la seva dansa diplomàtica i, a poc a poc, anirien avançant cautelosament cap als assumptes realment importants dels que havien de parlar. Igual que ocorria en les partides d’en Lando, sempre era més prudent mantenir amagada la mà fins que tinguessis una certa idea de quines cartes tenien els altres jugadors.

El te va arribar i va ser consumit i la conversa va seguir sent insubstancialment cortès i, encara que no hi havia res que la Leia pugui identificar clarament, va començar a tenir la impressió que hi havia alguna cosa estranya en la Guri. No sabia per què, però la Guri la posava nerviosa. Era cortesa i molt educada, i estava disposada a seguir els moviments de la Leia en el joc al que estaven jugant i, malgrat tot això, la Leia va descobrir que volia lliurar-se de la seva visitant el més aviat possible.

A què podia ser degut això?

Fins al moment ni tan sols s'havien aproximat al tema d’en Luke i la Leia hauria d'acabar arribant a ell..., però encara no. No parlaria d’en Luke fins que tingués una mica més clar què era el que trobava tan vagament inquietant en aquella dona del Sol Negre.

-Estem més que disposats a ajudar a l'Aliança -va dir la Guri, recolzant-se en la seva butaca. Semblava tan relaxada... De fet, estava molt més relaxada del que se sentia la Leia en aquells moments-. No ens disgustaria que l'Imperi perdés aquesta guerra i que l'Aliança es fes amb el poder.

-La Aliança podria ser pitjor que l'Imperi pel que fa a les organitzacions criminals -va dir la Leia. «Anem a veure què em respon a això...» La Guri va arronsar les espatlles.

-La veritat és que el Sol Negre sent cada vegada menys interès per les activitats il·legals. Actualment la major part dels nostres ingressos procedeixen d'inversions en indústries i activitats estrictament legals. Dins de la nostra organització hi ha moltes persones que desitjarien convertir el Sol Negre en una corporació respectuosa de la llei que pugui prescindir per complet de la clandestinitat. Però això resultarà bastant difícil mentre seguim havent de carregar amb el pes que suposa l'Imperi. Amb l'Aliança, la transició potser seria més fàcil de dur a terme.

«Bona resposta», va pensar la Leia.

-I, com ja he dit, simpatitzem amb l'Aliança. Els... Els hem ajudat en un cert nombre d'ocasions. De fet, fa poc hem ajudat a l'Aliança a obtenir els plànols d'un projecte de construcció imperial supersecret a través de la xarxa d'espionatge bothana.

- De debò? No ho sabia.

-És una cosa molt recent. Les notícies encara no han tingut temps d'arribar fins aquí.

“Hmmmm.” La Leia es va recolzar en el seu seient i va intentar imitar la postura relaxada i segura de si mateixa de la Guri. Allò mereixia ser investigat. Estava pràcticament segura que si el Sol Negre havia lliurat una cosa de gran valor a l'Aliança, demanaria alguna cosa a canvi..., i si no ho feia immediatament, ho faria dins d'algun temps.

La Guri es va inclinar cap endavant.

-Em sap greu haver de preguntar-li si seria possible continuar amb aquesta reunió més tard -va dir-. Tinc assumptes urgents que atendre en una de les llunes locals, i em temo que falta molt poc per la meva finestra de llançament.

-És clar -va respondre la Leia.

Que la Guri veritablement tingués assumptes urgents que atendre, o no, no tenia importància. Si aquests n’hi havien, llavors podria ocupar-se'n. Si no existien, llavors el fet d’escurçar la reunió era un gambit, i la Leia acceptaria la jugada per esbrinar on acabava portant-la.

-Potser podríem tornar a parlar dins de... Diguem tres o quatre dies?

-Esperaré amb impaciència aquest moment -va dir la Leia, somrient.

La Guri es va aixecar, incorporant-se amb un moviment tan fluid com el d'una acròbata en perfecta forma física. Va somriure, es va acomiadar de la Leia amb una inclinació de cap gairebé tan rígida com una reverència militar i se'n va anar.

En Lando i en Chewie van entrar a l'habitació després que la dona del Sol Negre s'hagués anat.

- Què opineu? -Va preguntar la Leia.

-Que aquesta dona és realment increïble i coneix molt bé el seu ofici -va dir en Lando-. Podries posar-li un munt de glaçons de gel sobre del cap i no es fondrien. Anava desarmada, llevat que portés amagada una arma en algun lloc on no l'he pogut detectar. I també és molt atractiva, però hi havia alguna cosa que no m'ha agradat massa..., encara que no sé què és.

La Leia va assentir. S'alegrava que en Lando ho hagués notat.

- C3PO?

-No he pogut identificar el seu accent -va dir l’androide de protocol-, cosa que resulta decididament estrany, donada la meva àmplia experiència en llenguatges. El seu bàsic era impecable i la seva dicció molt precisa, però em temo que no puc dir quin és el seu planeta d'origen.

Chewie va dir alguna cosa.

Ningú va parlar durant uns moments.

-Bé, algú vol dir-me què ha dit? -Va acabar preguntant la Leia.

 C3PO va ser el primer a parlar.

-Chewbacca diu que la dona li ha posat molt nerviós.

-No ha dit que li posés molt nerviós -va intervenir en Lando-. Només ha dit que li posava nerviós.

-Disculpin-me -va dir C3PO-. He inferit el modificador a partir del seu to de veu. La llengua dels wookiees permet aquest tipus de matisos.

-Escolta, estàs dient que no parlo bé el wookieès? -Va preguntar Lando.

-No torneu a començar. Amb «molt» o sense «molt», hi ha poquíssimes coses que puguin posar nerviós a un wookiee..., i les dones normals no són una d'elles, per descomptat. Bé, haurem de pensar en això.

Quan la dona del Sol Negre tornés a visitar-los, potser haurien de preparar una mica millor la seva recepció.

Següent