YAVIN IV
11
Luke Skywalker va
sortir corrent del Gran Temple amb l’R2 rodant a tota velocitat davant d'ell
per esbrinar la identitat del seu nou visitant. Els vents havien esquinçat els
núvols deixant convertides en filagarses esparracades, i en Luke va parpellejar
sota la boirosa claredat solar del capvespre de la jungla.
Gairebé tots els
estudiants Jedi s’estaven exercitant dins de les seves fresques càmeres o
passejaven per les profunditats del bosc. La Callista estava estudiant les
històries que la la Tionne compilava per a ella, encara que durant els últims
dies no havia trobat res que pogués ajudar-la a recuperar els seus poders.
En Luke va veure com
una dona alta i esvelta baixava d'una nau de disseny personalitzat que lluïa la
insígnia de l'Aliança de Contrabandistes.
- Mara Jade! -Va
exclamar -. Què he fet per merèixer l'honor de la teva presència?
Mara li va dirigir
un fugaç somriure ple de salvatge energia.
-No ho mereixes,
Skywalker -va dir -, però he vingut de tota manera.
En Luke va anar cap
a ella i li va estrènyer la mà. La Mara la va retirar quasi de seguida. i
després va contemplar les tiges retallades que creixien a la pista de descens i
va acabar alçant la mirada cap a les vertiginoses altures de la vella piràmide
massassi.
- Vols entrar? -Va
preguntar en Luke.
-No, anem a fer un
volt a la meva nau -va respondre la Mara -. Hi ha una cosa del que he de
parlar-te.
Luke va assentir amb
una lenta inclinació de cap.
-Ja m’ho havia
imaginat. Normalment no véns aquí només perquè estiguis avorrida.
La Mara va bellugar
el cap, i la seva cabellera rossa vermellosa va onejar en l'aire com onades
d'una espècie exòtica.
-Mai m'avorreixo,
Skywalker. -Va assenyalar la cabina de la seva nau i el seient de passatgers,
que estava buit -. És un dels avantatges de la meva manera de veure la vida.
L’R2 va deixar anar
una llarga sèrie de xiulets i refilets electrònics mentre es gronxava cap
enrere i cap endavant, tentinejant sobre els seus suports.
- Queda't aquí,
R2-va dir en Luke -. Si algú pregunta per mi, digues que me n'he anat. No
trigarem molt a tornar -va afegir, llançant una mirada de reüll a la Mara.
Mentre en Luke
s'instal·lava al seient buit i es col·locava l'arnès de seguretat, la Mara va
prémer un botó dels controls de la cabina. La porta basculant lateral va baixar
veloçment i va emetre un xiulet quedant hermèticament segellada. Després la
Mara va connectar els acceleradors abans que en Luke hagués tingut temps
d'acabar de cordar-se el tancament del seu arnès de seguretat. L’esvelta nau va
pujar cap al cel amb un esclat d'energia dels feixos repulsors i va sortir
disparada per sobre de les copes dels arbres.
En Luke va creure
sentir el grinyol de les llargues ungles d'unes bruixes quan el fons del casc
va fregar les branques més altes dels arbres, la Mara va somriure i va
augmentar la velocitat, fent que la nau pugés una mica més. L'acceleració
empènyer al Luke contra el respatller del seu seient, i el Mestre Jedi va
acabar decidint que tenia dues opcions: podia preocupar-se..., o podia
relaxar-se i gaudir del viatge.
En Luke va pensar en
els seus dies de joventut, quan pilotava un saltacels T-16 que udolava a través
del Canó del Captaire a Tatooine, esquivant els obstacles i portant a terme
temeràries maniobres aèries. La Mara estava exhibint les seves habilitats de
pilotatge, i en Luke va decidir permetre-li-ho. Probablement volia espantar-lo
una mica, però el truc no funcionaria.
La gruixuda capa de
verdor semblava un núvol de fullatge que s'estenia per sota d'ells. la Mara va
seguir volant a tota velocitat, amb els ulls clavats en els controls. El temple
massassi es va anar empetitint a la llunyania, però en Luke no estava
preocupat, la Mara havia fet repetits intents de matar-lo en el passat, però
d'això ja feia molt de temps i en Luke confiava en la nova Mara. La ironia de
la seva situació li va fer somriure.
-Bé, de què volies
parlar? -Va preguntar en Luke.
-Tinc alguna
informació per a tu -va dir la Mara, llançant-li una ràpida mirada i desviant
la vista amb idèntica rapidesa -Quan faig la meva feina per a l'Aliança de
Contrabandistes, sempre mantinc els ulls i les orelles ben obertes. De vegades
sento coses que la Nova República hauria de saber.
Luke va arquejar les
celles.
- Com per exemple?
La Mara va fingir
que arrufava les celles.
- Esperes que et
doni una informació tan important gratis?
Luke la va contemplar
sense dir res durant un segon, i després va somriure.
-Sí -va dir-. Sí,
això espero.
Mara va riure.
-És una resposta que
no em sorprèn gens ni mica venint de tu, Skywalker -va dir -. D'acord. Ja saps
que l'Aliança de Contrabandistes va ser creada amb el propòsit específic
d'organitzar un front sòlid contra algunes de les organitzacions criminals més
poderoses, especialment les dels Hutts.
-Sí, ho sé -va dir
en Luke, sospitant on podia portar tot allò.
-Procurem
mantenir-nos informats sobre les anades i vingudes dels Hutts, ja que són els
nostres enemics..., o potser hauria de dir que són «la competència». Bé, doncs
recentment els Hutts han estat creant bastants problemes a les nostres fonts
d'informació habitual: han estat organitzant el que sembla ser una façana
legítima i respectable consistent en diverses corporacions comercials. La més
important d'aquestes corporacions és Mines Celestes Orko, un consorci
d'explotació minera.
- I no hauria
d’alegrar-nos que els Hutts estiguin intentant ser «respectables», per
utilitzar els termes que hauria emprat Lando Calrissian?
-Hauria
d’alegrar-nos..., si poguéssim creure en la seva sinceritat -va replicar la
Mara, i després es va tornar a concentrar en els controls quan uns corrents
d'aire calent colpejaven la nau. El vent va fer tremolar les finestretes de
transpariacer, i la Mara va virar cap a l'esquerra per passar al costat d'una
protuberància de roca volcànica i va ascendir una mica més -. Però tu saps tan bé
com jo que en realitat mai pots creure el que diguin els Hutts. -Va tornar a
mirar al Luke. Crec que estan tramant alguna cosa, i crec que és una cosa
seriosa.
Luke no es va
immutar.
-Encara que només
sóc un Mestre Jedi, tinc algunes fonts d'informació pròpies..., i em sento
inclinat a pensar que les teves sospites són certes, Mara Jade.
La Mara va
parpellejar, visiblement sorpresa.
-Ah. Així que no
calia que vingués aquí després de tot.
En Luke va moure el
cap.
-Que vinguis a Yavin
IV mai és innecessari. Què volies que fes amb aquesta informació?
-Vaig pensar que
podries anar a Coruscant i comunicar-li-ho a la teva germana. És la cap
d'Estat, pel que probablement se li acudirà alguna idea per evitar que hi hagi
problemes.
Luke va formar un
pont amb les mans, practicant un exercici conscient de relaxació per poder
suportar millor la temerària manera de pilotar de la Mara.
-Podries haver-hi
anat directament -va dir després -. Venir a Yavin IV només per lliurar un
missatge t'obliga a desviar-te bastant de la ruta, no?
La Mara va respirar
fondo.
-Volia fer-ho de la
manera més discreta possible. Des que estic amb l'Aliança de Contrabandistes,
he de moure’m amb sigil. La meva relació amb ells no hauria de resultar massa
òbvia. Talon Karrde em va ensenyar aquesta lliçó.
-Comprenc -va dir en
Luke -. Què tal està Karrde? Segueix retirat dels negocis?
- ¡Ja! -Va exclamar
la Mara -. Uns quants mesos de descans suficients per portar-lo fins a la vora
de la bogeria i l'avorriment. Ha tornat a la feina i està més ocupat que mai:
té ficades les mans en tants plans i maquinacions estranyes que ja he perdut el
compte.
Mara va dirigir la
seva esvelta i veloç nau cap a estribord en un ajustat cercle i va avançar a
tota velocitat per sobre de les copes dels arbres, tornant al Gran Temple.
-L'altra raó per la
qual he vingut aquí -va seguir dient en un to una mica vacil·lant -és que de
tant en tant, per alguna raó desconeguda... Bé, hi ha moments en què gairebé em
ve de gust tornar-te a veure, Skywalker. No és una cosa que passi molt
sovint..., però hi ha moments en què ocorre.
- I aquest és un
d'ells? - Va preguntar en Luke.
-Ho era -va
respondre la Mara -. Serà millor que me'n vagi abans que la màgia del moment es
dissipi del tot.
Luke va riure.
- Per què no et
quedes unes hores més? Tots els estudiants es reuniran al menjador per sopar.
Necessites alguna cosa millor que unes quantes racions ràncies.
La Mara va accedir
molt més de pressa del que havia esperat en Luke.
-D'acord -va dir -.
Un sopar ràpid, i després me'n vaig d'aquí.
La Callista estava
sola en una taula, remenant el seu menjar al costat del seient buit en el qual
s'asseia normalment en Luke. Però en Luke s'havia anat per preparar els
allotjaments de dos nous estudiants amb potencial Jedi que havien arribat en un
transport de la Nova República.
Amb la ment plena
d'una barreja de desinterès i frustració, la Callista va contemplar els
estudiants Jedi que omplien la petita sala de pedra. El més feble d'ells
posseïa poders que no estaven al seu abast..., almenys de moment. Veure com
anaven desenvolupant les seves capacitats a mesura que jugaven amb les seves
habilitats per emprar la Força li resultava molt dolorós. Això era una cosa que
li estava negat tot i que ho havia intentat una vegada i una altra. La Callista
era cega i sorda per a la força.
-Ei, et fa res si em
sento aquí? -Va preguntar la Mara Jade, que portava el seu vestit de vol i
sostenia a les mans una safata d’estofat amb verdures.
La Callista va
assentir amb una inclinació de cap a penes perceptible, i la Mara es va deixar
caure al seient i va col·locar la safata sobre la taula. Després va agafar una
llesca de pa i la va utilitzar per sucar en el seu estofat.
-Suposo que és
millor que les racions empaquetades, però ja veig que no teniu cap androide amb
programació de gastronomia treballant a la vostra cuina. -Els lluminosos ulls
verds de la Mara varen guspirejar -. Així que tu ets la nova dama de Skywalker,
eh?
La Callista va
desitjar poder llegir les emocions ocultes darrere del rostre de la Mara. La
comerciant era molt hàbil a l'hora de dissimular les seves expressions, i la
Callista no tenia ni idea de què pretenia amb aquella conversa.
Els seus cossos eren
similars en edat, però la Callista havia nascut dècades abans que la Mara Jade.
Els seus poders havien desaparegut, però havia estat una Jedi amb capacitats
les quals sobrepassaven de molt qualsevol capacitat de dissimulació que la Mara
pogués arribar a posseir mai. La Callista havia sentit parlar de connexions
passades entre la Mara Jade i en Luke, i va decidir que seria preferible que
prengués la iniciativa.
-Sí, ho sóc -va
respondre -I tu deus ser la Mara Jade. He sentit parlar de tu.
Mara es va limitar a
assentir, i la Callista va alçar les celles.
- També he sentit
rumors que hi va haver un temps en què potser vas estar bastant interessada per
en Luke.
La Mara va tornar a
dirigir un arrufament de celles al seu estofat, però va engolir un gran mos.
Se’l va empassar, va fer un glop i després va deixar escapar una breu rialla.
- Qui ha dit que
vaig estar interessada en el Luke Skywalker? Quan el vaig veure per primera
vegada, el que més desitjava en l'univers era matar-lo. Vaig seguir pensant
d'aquella manera durant molt de temps.- Va arronsar les espatlles -. De vegades
em segueix semblant que seria una bona idea. –la Mara es va ficar una mica més
d'estofat a la boca i el va mastegar lentament -. No em sembla que sigui una
base molt sòlida per a una relació a llarg termini, oi?
La Callista va moure
el cap.
-No, suposo que no
ho és. -Fins i tot sense els seus poders Jedi, la Callista no estava molt
segura de creure la resposta de la Mara -. Ara veus molt a Lando Calrissian,
no? Vaig sentir dir que sempre estàveu junts.
-Calrissian? Has
d'estar fent broma. –la Mara es va posar vermella i va tornar el cap per
prendre un altre glop abans que la tos pogués crear-li problemes amb l'estofat
que s'havia afanyat a empassar -. En aquests moments seguim sent socis en un
negoci molt profitós. Explotem les mines d'espècia de Kèssel, però crec que
Calrissian estava més interessat a perseguir-me que d’atrapar-me..., fet que és
perfecte pel que fa a mi.
La Mara es va
netejar les comissures dels llavis.
-Bé, ha estat un plaer conèixer-te. -Es va
aixecar i es va allisar les arrugues del seu vestit de vol -. Saluda l’Skywalker
de la meva part. He d'anar-me'n. Només he vingut a portar un missatge.
La Mara es va anar
sense ni tan sols una inclinació de cap als estudiants Jedi, i la Callista es
va començar a preguntar quin seria el seu misteriós missatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada