La captura del Perill Imperial
Nora Mayers
I
Madame Mon Neela no
estava segura, ni tan sols en les bases d'alta seguretat en què constantment
s'estava reubicant. La contínua lluita dels rebels per mantenir ocultes a
l'Imperi les ubicacions dels seus líders s'estava tornant tan difícil com ho
havien estat els seus intents per amagar als Cavallers Jedi durant la Gran
Purga. Malgrat els seus millors esforços durant aquests temps foscos, els
Cavallers havien estat pràcticament extingits. Els rebels estaven decidits a
què no recaigués la mateixa sort sobre els seus líders i estrategs de guerra
més experimentats, o la seva causa estaria perduda sens dubte.
Mon Neela, antiga
ajudant del procurador general de l'Antiga República, pertanyia al grup amb qui
la situació de risc era més gran. No semblava pas una militarista, amb la seva
bella cara i els seus ulls amables. El rostre que havia estat bell en la seva
joventut era encara atractiu, però hi havia madurat en la seva mitjana edat cap
a uns trets més suaus i delicats. Jutjant-la a primera vista, ningú hauria
pensat que era una gran líder. Però quan parlava, la seva veu tenia tal
autoritat que aquells que l’escoltaven la seguien.
Sempre havia estat
una figura destacada en política. Al Senat, quan el senador Palpatine havia
començat a superar les normes de conducta del Consell, havia protestat. Ara era
una estratega del Comandament Rebel, les seves tàctiques de batalla eren
famoses, la seva dedicació a la causa rebel era inqüestionable... i en
Palpatine la volia morta.
- Tenim una nau,
Neela, però no tenim gaire temps -va explicar el bothan, Pol Se'lab, el seu
antic company al Senat i ara general de la Rebel·lió. Va posar amb urgència una
màscara atmosfèrica d'oxigen i una àmplia capa a les mans de la dona -. Això
servirà per ocultar la teva identitat fins que hagis sortit amb seguretat
d’Horob. Ara que els nadius d'aquest món saben que l'Imperi ens ha trobat aquí,
ja no són amistosos.
La Neela va fer un
so d'impaciència i va tornar la disfressa a les mans del seu amic.
- No tinc necessitat
d'això. Em quedo! Escolta! Aquesta base està formada per físics i enginyers,
amb uns pocs soldats per protegir-los. Un grup de científics poc protegits que
treballen en ordinadors i sensors de droides, Pol! Aquí no hi ha prou soldats
per resistir un assalt imperial complet. Els comandants de camp em necessiten.
Sense mi, no estan preparats per...
- Neela! - El llavi
superior d’en Se’lab es va corbar en senyal de frustració. Va respirar fondo
per recuperar el control del seu temperament, i va continuar -. No em facis més
difícil la tasca. Les tropes d'aquest món no són les úniques que et necessiten.
Sembla poc probable que tinguem temps d'evacuar abans que arribin els
imperials. Si ens capturen, la teva experiència serà necessària en altres mons,
altres bases. No podem donar-nos el luxe de perdre’t.
L'expressió neutra
de la Neela no es va alterar, la seva postura no es va posar ni més o ni menys
rígida, però alguna cosa indefinible indicava un desafiament encara més gran.
-Els meus fills van
morir per aquesta Rebel·lió -va respondre -. Li he dedicat la meva pròpia vida,
i no obstant això contínuament se’m demana que fugi. No aquesta vegada... Veuré
aquesta batalla des de dins.
El guardaespatlles
de la Neela, Stasheff - un home jove i guapo, tot i l'habitual severitat de la
seva expressió - es trobava dempeus un pas per darrere d'ella, on no podia
veure la seva cara, però va observar en Se'lab amb curiositat, esperant veure’l
sucumbir sota la persuasiva retòrica de la Neela.
Però el bothan
estava acostumat a la destresa oratòria de la Neela i no es deixava afectar per
ella.
- Què estàs pensant,
Madame? -La va desafiar. Que t'he fet aquesta petició a la lleugera? Que el que
faig, ho faig sense preocupar-me d'aquesta unitat? Si estàs tan preocupada com
dius, llavors te n’aniràs ara, i deixaràs que jo tracti de salvar-los. No pots
fer res més aquí. Pensa de nou on es troben les teves lleialtats. Estan amb
l'Aliança, o són més egoistes del que creus? És honor el que busques ara?
La Neela va mirar
desafiant al seu vell camarada, i després va donar un cop d'ull a contracor a
les peces que tornava a oferir-li.
El bothan va deixar
anar un sospir d'alleujament quan les va agafar.
- Els nadius tenen
por, alguns amenacen amb lluitar contra nosaltres quan arribin els imperials.
La histèria ha portat les coses en aquest carreró sense sortida, però no és
irreparable. Salvaré el que pugui...
La Neela no el va
mirar mentre es col·locava la capa sobre les seves espatlles i es posava la
màscara.
- Lluita per això,
llavors -va insistir -. No hem lluitat amb tanta energia i durant tant de temps
per veure la nostra meta destrossada ara. Lluita per ella!
En Se'lab va
estendre les seves mans cap a la Neela en el gest humà de l'amistat. Mentre
ella les acceptava, li va deixar anar un xip de dades, no més gran que una mota
de pols, en el seu palmell.
Ella el va mirar,
sorpresa, i després va tornar la seva mirada al petit xip entre els seus dits.
- Aquest és el
sensor que s'està desenvolupant aquí per...?
-Sí. -En Se'lab li
va tancar els dits al voltant del xip, després li va envoltar les mans amb les
seves -. És tot el que tinc per enviar amb tu, i em temo que no és gran cosa.
No és més que un prototip experimental, però els científics estan molt
orgullosos del seu potencial. -Li va dirigir un somriure encoratjador i li va
deixar anar les mans, fent un pas enrere.
- Amb el seu permís,
Madame -Va instar l’Stasheff -, no tenim gaire temps.
- Que la Força us
acompanyi -va dir en Se'lab -. Jo faré el que pugui.
Mentre la Neela i
l’Stasheff sortien de l'ensorrat edifici de pedra que albergava una clínica
mèdica per als pobres del planeta (i només recentment el centre d'operacions
clandestines de l'Aliança Rebel), semblava que estava tenint lloc alguna
celebració. Però va ser només qüestió de segons adonar-se que la commoció
desenfrenada estava lluny de ser degut al goig. Un contingent de nadius del
planeta, adonant-se que la seva ciutat aviat seria envaïda per l'Imperi, estava
en estat d'agitació violenta. Els rebels havien ofert un futur millor, i els
horobians havien estat disposats a lluitar per això... o això havien dit. Però
ara havia de venir l'Imperi, i les idealistes paraules rebels semblaven ser una
sentència de mort. Entre els cants i crits de la gent, la Neela va reconèixer
el seu nom. Cridaven perquè la deixessin anar... demanant que fos lliurada a
l'Imperi com a expiació de la seva pròpia traïció.
L’Stasheff va
empènyer la Neela recorrent el lateral de l'edifici en ruïnes, i la va portar a
un aerolliscador que els estava esperant.
El rugit dels motors
ofegar el so de la multitud, i mentre la petita nau s'alçava el vol, la Neela
es va deixar caure al seient. Fins al moment en què en Se'lab va insistir que
se n'anés, ella havia posat desesperadament tota la seva esperança en aquesta
unitat en particular. No hi havia molts soldats a Horob. Les millors tropes de
terra i els millors pilots d'ala-X es trobaven on la lluita era més forta i les
amenaces més greus. En comparació, les tropes que protegien als científics de
la base d’Horob eren escasses, però es comptaven entre els més valents que
havia conegut. Ara, quan tancava els ulls, veia les cares joves i idealistes i
es va desesperar pensant en quants es perdrien quan arribessin els imperials.
Amargues llàgrimes
van saltar dels seus ulls i es va permetre mostrar el seu dolor en privat. La
Rebel·lió s'havia convertit en la seva existència, qualsevol possibilitat de
normalitat que pogués haver tingut havia estat devorada pel seu fervent desig
de veure l'Imperi enderrocat i la República restaurada. Ara es preguntava si
havia estat tràgicament idealista.
L’Stasheff pilotava
en silenci, amb l'atenció fixa en la trajectòria de vol i en els instruments de
vigilància que li avisarien si els estaven seguint. Però malgrat el nerviosisme
que li picava l'esquena, sabia que no els estava seguint ningú. Els imperials
estaven a hores de distància, i els horobians -encara en els inicis de la
industrialització - encara no havien desenvolupat el transport més enllà de
primitius automòbils terrestres.
Després d'un breu
període de temps l’Stasheff va fer que l’aerolliscador es posés en una extensió
buida de camp.
La seva nau
d'escapament esperava, encesa i llista per enlairar. Era un iot privat
manifestament incongruent, pintat en agradables i poc militars tons blaus, el
nom Estrella Croada estava pintat amb
elegants lletres cursives en un costat. Les línies similars a una au de la nau
havien estat dissenyades buscant la bellesa, no l'eficiència en la guerra.
El capità humà de la
nau, en Heedon, esperant impacientment fora, semblava llest per a una alegre
travessa de mitja tarda, no per a una desesperada fugida rebel. Tenia els
cabells pentinats cap enrere i enganxats fermament contra el cap d'una manera
molt popular entre els humans rics en diversos dels mons més econòmicament
avançats. Fins i tot l’elegant tall de la seva jaqueta a mida i els seus
pantalons impecablement planxats suggeria tendències de l'alta societat.
La Neela va sortir
de l’aerolliscador, va passar la seva mirada de l’Stasheff a la nau i al seu
capità, i va obrir la boca per protestar.
- Ve altament
recomanat per Intel·ligència -va explicar ràpidament l’Stasheff -. La seva
lleialtat és amb nosaltres, i ningú esperarà que vostè escapi en alguna cosa
com aquesta.
La Neela va oferir a
la nau una altra mirada dubitativa.
-Potser hagis de
convèncer-me, Stasheff. Té tan sols escuts?
Abans que l’Stasheff
pogués respondre, en Heedon va avançar cap a ells, protestant estridentment.
- On heu estat? La
meva línia de comunicació diu que els nadius s'estan tornant poc amistosos! Pel
que sé, potser us hagin seguit!
Si sentia alguna
sorpresa davant la presència d'un rebel tan famós com la Neela, l'amagava molt
bé.
- Les fugides no
segueixen cap horari -li va recordar irritat l’Stasheff.
En Heedon va
esbufegar i va donar un cop d’ull a la Neela.
- Aquesta és ella?
Sembla més gran en persona.
Les celles de la
Neela van pujar bruscament.
- Si haguessis
passat pel mateix que ella, tu també semblaries més gran -va respondre
l’Stasheff, a continuació, adonant-se de la seva falta de tacte, es va tornar
cap a la líder rebel, horroritzat.
La Neela va aixecar
una mà.
- Tant se val. Serà
millor que marxem. Quan estiguem a bord, pots dir-me el nostre destí.
- Creieu que ja heu
temptat suficient a la sort? -va preguntar en Heedon sarcàsticament -. O
preferiu esperar alguns minuts més per aconseguir una pujada d'adrenalina
encara més gran? - Va esbufegar, va donar mitja volta i va marxar indignat per
la rampa.
La Neela va
intercanviar una mirada de descontentament amb el seu guardaespatlles.
***
Per molt que odiés
admetre-ho, en Heedon estava començant a entendre com i per què havia permès
que l’arrosseguessin a la Rebel·lió.
- Mira’m -va
murmurar, teclejant amb vehemència coordenades en l'ordinador -. Transportant
una persona així! Dec estar fora dels meus cabals!
Però les seves
queixes eren falses. El seu negoci dels creuers exòtics havia estat florent en
un altre temps, amb aristòcrates i alta societat com a clientela. No obstant
això, des de l'ascens d’en Palpatine al poder, l'aristocràcia havia començat a
enfonsar-se a escala galàctica, molts s'havien convertit en titelles empobrits.
Seguien vivint a les seves belles cases i donaven les seves elegants festes,
però només mentre en Palpatine ho permetia, i només mentre convenia al seu
propòsit. La seva riquesa pertanyia ara a l'Emperador: ell comprava la seva
lleialtat permetent-los mantenir el seu consentit estil de vida. Aterrits
davant la idea de perdre l'única forma de vida que entenien, acceptaven,
seguint tots el mateix guió. Malauradament, molts d'ells ja no es podien
permetre creuers de luxe.
I així, per molt que
en Heedon odiés admetre-ho, aquesta revolució -aquesta Neela - era la seva
causa. Això no feia que el seu ressentiment per haver d'adoptar aquesta causa
fos menor, però així eren les coses.
***
- És hora que em
diguis el nostre destí, Stasheff. -La Neela pensava que havia estat
admirablement pacient, no era la cosa més fàcil d'aconseguir per a la líder
d'una Rebel·lió a escala galàctica. Estava acostumada a respostes ràpides,
decisions ràpides i solucions immediates.
En el transcurs
d'una hora, l’Stasheff havia vist com la seva paciència es convertia en
petulància.
- A la llum de les
circumstàncies, Madame, el general Se'lab i Intel·ligència creuen que el millor
és que intenti allunyar-se en la Vora tant com sigui possible -va explicar
l’Stasheff -. Malgrat les aparences, tenim un pilot excel·lent, i vostè...
La Neela va aixecar
una cella, indicant amb la seva expressió que qualsevol cosa que digués a
continuació hauria de recórrer un llarg camí per trobar la seva aprovació.
La boca de
l’Stasheff va quedar detinguda a meitat de frase.
- No hi ha cap altre
lloc on pugui anar amb seguretat -va concloure finalment.
Ella va aixecar
l'altra cella.
- I... bo, Madame,
només pels holovídeos, vostè és massa coneguda a gairebé tots els mons, i a més
és evident que la seva seguretat és...
- Secundària davant
la supervivència d'aquesta base -va respondre ella, sense molestar-se a
dissimular la seva irritació -. Stasheff, de vegades em meravello per la teva
curtedat de mires. He abandonat Horob tal com en Se'lab sol·licitava. Això no
vol dir que m'hagi donat per vençuda. Hauries d’haver-te adonat d'això.
- Madame Neela! -va
exclamar l’Stasheff -. Tinc les meves ordres!
- I jo tinc la meva
consciència. Em nego a allunyar-me un altre parsec. No vaig a menysprear la
sang rebel que s'ha vessat en aquesta guerra; massa d'aquesta la sang era
personal.
L’Stasheff la mirà
amb incredulitat.
- Amb tot respecte,
senyora, com pot vostè canviar això?
-Sempre hi ha una
manera per donar la volta a qualsevol truc, Stasheff. - Va fer un gest de
complicitat i es va tornar, fent-li senyals perquè la seguís mentre es dirigia
cap a la cabina.
En Heedon estava
assegut davant la consola, amb els peus en alt, la seva prima figura lànguida
al seient del pilot, gairebé indolent, com si estigués realment transportant
una turista de vacances en lloc d'una fugitiva rebel.
- He traçat un curs
a la Vora -va dir sense aixecar la vista o ajustar la seva postura -. Ens
costarà una eternitat arribar, i la següent parada probablement sigui l'oblit,
però, quins nassos!, Oi?
- No anirem a la
Vora -va respondre la Neela.
La cara de
l’Stasheff va enrogir, alarmat.
- Madame, he de protestar!
- Stasheff, deixa de
dir-me així. -La Neela va sospirar -. Em fa sonar vella. Amb Neela és
suficient.
La llengua de
l’Stasheff quequejà sobre el nom, incapaç d'articular un so tan familiar davant
una persona tan profunda. Finalment va deixar d’intentar-ho.
- El general Se'lab
em va donar instruccions implícites de transportar-la amb seguretat a...
- Jo no estic
subjecta a les ordres del general Se'lab -va replicar ella suaument -. Ni ho he
estat mai, i des de quan la Vora ha estat un lloc segur? - Va negar amb el cap
-. Ets massa jove per ser tan rígid, Stasheff. Certament espero que ho superis.
En Heedon va
estendre el llavi inferior i va assentir en senyal d'aprovació.
L’Stasheff estava
consternat.
- Vostè és una líder
rebel fugitiva! La mataran si la troben!
- M'he estat
preparat per a la mort des que em vaig unir a la Rebel·lió.
L’Stasheff va tancar
la mandíbula prement amb força.
En Heedon es va
adonar que estava somrient, admirant-la a desgrat.
- Llavors, no aneu a
la Vora. -Es va inclinar cap endavant i va preguntar en to conspirador -. En
lloc d'això, què tenia pensat? -La Neela es va asseure davant seu.
- Anem a interceptar
el Destructor Estel·lar Imperial en el seu camí a Horob i a retenir-lo el temps
suficient perquè les nostres tropes de terra tinguin temps per evacuar de forma
segura.
L’Stasheff es va
ennuegar.
En Heedon la va
mirar, esperant la frase final de l'acudit. Quan es va fer evident que ella
havia dit tot el que volia dir, es va tirar cap enrere en el seu seient i va
creuar els braços.
- Això és tot?
- De moment.
- No li vindria de
gust, potser, intentar una cosa una mica més desafiant?
- Oh, crec que això
servirà per començar.
En Heedon es va
fregar les temples delicadament amb les puntes dels dits.
- M'està donant mal
de cap.
L’Stasheff finalment
va trobar la seva veu.
- Madame Neela, ha
perdut el cap!
- És molt probable
-va convenir ella -. Però, Stasheff, per ventura no em vas dir una vegada que
tenies curiositat per veure l'interior d'una nau de guerra Imperial?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada