8
L’Akanah ser
la primera a descobrir la nau yevethana que orbitava J't'p'tan.
Així que el
Llimac del Fang va sortir de l’hiperespai a la perifèria del sistema de
Doornik-628, l’Akanah es va aixecar i va anar al compartiment de servei. Un cop
allà es va sumir en una profunda meditació, submergint-se al Corrent i buscant
la presència del Cercle.
En Luke va
seguir assegut a la cabina i va dur a terme una escombrada general amb els no
molt potents sensors del Llimac del Fang, i després va tancar els ulls i va
entrar en el seu propi trànsit, unint-se al seu nou entorn i buscant alguna pertorbació
local en la Força.
Ni ell ni
l'esquif van fer cap descobriment digne de menció, però quan l’Akanah va tornar
a reunir-se amb ell de seguida li va explicar el que havia esbrinat.
- I com saps
que hi és? -Va preguntar en Luke en un to bastant escèptic-. Pots veure aquesta
nau?
-És difícil
d'explicar. Deixa que intenti mostrar-te-la...
-Dintre d'un
moment -la va interrompre en Luke-. Abans vull que m'expliquis com has detectat
la seva presència.
- Realment
creus que això té importància ara? Què pot importar com he arribat a saber-ho?
Ho sé, i amb això n'hi ha prou.
-Si esperes
que basem les nostres accions futures pel que m'has dit, sí que té importància,
i molta -va replicar en Luke.
Les tensions
latents que es remuntaven a Utharis ja estaven totalment despertes.
- És que
t'has convertit en un escèptic? -Va preguntar l’Akanah, i en la seva expressió
havia més pena que enuig-. Ja no confies en els meus dons?
-Akanah, sé
que hi ha més d'una font de coneixement i més d'una classe de veritat...
- Què passa
llavors? Estàs intentant dir-me que els Jedi no volen compartir la Força? -Va
preguntar l’Akanah-. Tant et molesta saber que jo puc avançar per un camí del
coneixement que no necessita la teva presència i que encara no està obert per a
tu? Al mateix temps que em demanes que t'ensenyi, sembles tenir la necessitat de
dubtar, i fins i tot desacreditar el que...
En Luke
havia començat a bellugar vigorosament el cap.
-No... No,
no és això. La Força és un riu del que poden beure molts, i l'ensinistrament
dels Jedi no és l'únic recipient que pot contenir les seves aigües -va dir-. Si
no ho sabíem abans de la nostra trobada amb les bruixes de Dathomir, puc
assegurar-te que ara sí que ho sabem.
-Bé, això ja
és alguna cosa.
-Però la
veritat viu en el mateix univers que les mentides, els errors i les trampes que
ens tendim a nosaltres mateixos..., que els somnis plens d'esperança, les pors
sense fonament i els records equivocats -va afegir en Luke en veu baixa i
suau-. I hem de tractar de distingir una cosa de l'altra. L'únic que et demano
és que m'ajudis a comprendre la font de la qual sorgeix el teu coneixement.
Això m'ajudarà a saber quin pes he d’atorgar-li.
-Sembla que
el mal que patim a Utharis segueix acompanyant-nos, oi? -Va murmurar l’Akanah
amb tristesa-. Esperava que poguessis tornar a confiar en mi.
-Hi ha molt
poques coses en les que confiï en aquesta vida, Akanah..., jo mateix inclòs.
-Sí, això és
veritat -va admetre ella-. Molt bé... Intentaré explicar-t'ho. –l’Akanah va
arrufar les celles mentre buscava les paraules adequades-. Quan el Corrent
entra en contacte amb qualsevol forma d'intel·ligència es produeix una diminuta
ondulació..., igual que passa quan tu perceps una presència mitjançant la
Força. La metàfora és més diferent que el medi.
-Però jo no
puc percebre res allà fora..., a part de l'energia dels ecosistemes del quart i
el cinquè planeta -va dir en Luke-. No percebo ni un àtom de consciència o
voluntat.
-El que
importa no és la consciència o la voluntat, sinó merament la profunda essència
de l'ésser -va dir l’Akanah-. Puc percebre la presència de la tripulació de la
mateixa manera en què tu percebries la presència d'un grapat de sorra escampat
a l'altre costat d'una piscina. Si estàs lluny, de vegades la causa et resulta
invisible i només pots veure l'efecte. –l’Akanah va somriure-. Però si vols arribar
a veure encara que només sigui això, has d'estar molt quiet, perquè tu també
formes part del Corrent i estàs envoltat per les ondulacions del teu propi
ésser.
-I m'estàs
dient que el que perceps és la tripulació d'aquesta nau, no?
-No sé si
són tripulants, càrrega o captius. Només sé que hi ha molts milers d'éssers
intel·ligents en òrbita al voltant de J't'p'tan, i que hi ha un nombre
lleugerament inferior a la superfície.
-Colons -va
dir en Luke-. Hauran vingut a colonitzar el planeta. Vaig sentir alguns rumors
a Taldaak -va afegir veient que l’Akanah li llançava una mirada interrogativa-.
Sembla que els yevethans estan expandint el seu territori mitjançant la
conquesta dels mons habitables.
-I confies
en aquests rumors perquè...
En Luke va
deixar escapar una seca riallada.
-Perquè
procedien de la Flota. Vaig aconseguir accedir a un resum tàctic sobre la
guerra.
-Així que ja
sabies que hi havia una nau aquí -va dir l’Akanah -, i no em vas dir res.
-Sabia que
una nau havia estat aquí en algun instant -va dir en Luke-. No et vaig parlar
d'això perquè no podia fer-ho. Em prenc bastant seriosament el jurament que
vaig haver pronunciar per poder accedir a les dades secretes, Akanah. I tampoc
els hi explicaré els teus secrets a ells -va afegir.
- Intentes
dir-me que no m'estaves posant a prova per esbrinar si t'havia estat espiant?
-No era cap
prova -va dir en Luke-. Senzillament necessitava saber com ho havies descobert.
Què em dius del Cercle?
L’Akanah
moure el cap.
-L'essència
d’ocultar-se consisteix a fondre’s amb el que t'envolta. Ni tan sols els que
millor coneixen els secrets del Corrent podrien respondre a la teva pregunta
des d'aquesta distància, i encara em falta molt per haver aconseguit aquest
nivell. Només sento silenci..., i no sé què significa aquest silenci.
Forçant el
Llimac del Fang fins als seus límits de navegació, en Luke va començar a traçar
una aproximació en espiral que mantindria la massa del planeta situada entre
l'esquif i el navili yevethà.
-Seria
millor per a tots que mai arribessin a veure'ns -va dir mentre calculava el
curs.
-Fet -va dir
l’Akanah, que estava observant des de darrere de la llitera de vol d’en Luke.
En Luke va
alçar la vista i li va llançar una mirada interrogativa.
-No pot ser
tan fàcil.
- Per què
no?
-Eh... No
cal saber de qui estàs intentant amagar-te?
- Per què?
-Va preguntar ella.
-Per poder
comptar amb un focus al voltant del qual centrar el teu poder, i per saber a
qui pertanyen els pensaments que estàs intentant desviar. El resultat s'aconsegueix
mitjançant la precisió, i no mitjançant la força bruta.
-Estàs
parlant d'un sistema coercitiu -va dir l’Akanah-, i que a més suposa una
invasió. T’introdueixes en una altra ment i lligues els seus pensaments, o
col·loques els teus dins d'ella.
-Bé... Sí
-va admetre en Luke-. Però l'ús d'aquest poder està sotmès a certes
restriccions. El propòsit ha de ser prou important com per justificar l'acció i
les seves conseqüències.
-Em sembla
que els Jedi sempre estan trobant raons per justificar la seva violència -va
replicar l’Akanah-. Desitjaria que invertissis el mateix esforç tractant de
trobar maneres d'evitar que sigui necessari arribar a emprar-la.
- Violència?
De quina violència estàs parlant? -Va protestar en Luke-. Normalment l'únic que
has d'arribar a fer és induir un moment de descuit o reforçar una sospita.
Ningú pateix cap dany. Un Jedi que sigui conscient del que signifiquen els seus
juraments mai... Oh, diguem que mai faria que algú es tirés per un penya-segat
perquè pensava que anava a entrar en un pont.
L’Akanah va
bellugar el cap en una enèrgica negativa.
-Tu, que ets
immune als teus propis trucs... Qui ets tu per poder jutjar el dany causat? Fas
aquestes coses en secret per guiar una ment suggestionable o per forçar una
ment que se t’oposa. Realment penses que aquells als quals has obligat a fer el
que desitjaves tenen el mateix concepte de la moralitat de l'acte que tu? I a
més -va afegir amb un esbufec-, és un mètode molt poc eficient.
- Què?
-Que és un
mètode molt poc eficient -va repetir l’Akanah-. T'obliga a mantenir un nivell
d'atenció constant, i exigeix la teva
participació conscient en tot moment.
-Si coneixes
una alternativa, recorda que sóc el teu estudiant i que em deleixo d'aprendre.
- Què em
dius de la manera en què vas amagar el teu refugi quan vas decidir convertir-te
en un ermità?
En Luke va
arrufar les celles.
-Això era
diferent. El vaig crear a partir de substàncies elementals que posseeixen la
qualitat de confondre’s amb la línia de la costa com si formessin part d'ella.
-Vas fer un
treball excel·lent -va dir l’Akanah-. Quan ho vaig veure, de seguida vaig saber
que posseïes el do dels fallanassis. Però no vas arribar prou lluny i no vas aplicar
el principi fins a la conclusió definitiva.
-Que és...
-No
limitar-se a fer que s'assembli al que l'envolta, sinó aconseguir que es fongui
amb això -va dir l’Akanah.
Després va
tancar els ulls i va respirar fondo. La jove va permetre que l'aire fora
escapant-se lentament dels seus pulmons mentre baixava el mentó cap al pit...,
i de sobte l’Akanah ja no hi era.
-Que em...
-Luke va estendre la mà cap al lloc en què havia estat l’Akanah, però els seus
dits només van trobar el buit -. Un truc molt hàbil -va dir, donant un pas cap
al cubicle sanitari i allunyant-se de la coberta davantera -. Ha de resultar
molt útil a l'hora d'entrar a les biblioteques sense ser vista o escapar d'un
matrimoni concertat pels teus pares. On estàs?
-Aquí -va
dir l’Akanah des de darrere d'ell. En Luke es va tornar per trobar-la asseguda
de costat al seient dret amb els llavis corbats en un somriure omple d'orgull-.
He tocat la teva ment?
-No, o
almenys si ho has fet no he pogut adonar-me’n d'això.
L’Akanah va
assentir.
-Fa molt
temps, una de les grans estudioses del Cercle va descobrir que quan arribava a
un estat de meditació o immersió particularment profund els altres no podien
veure-la. Era com si desaparegués de davant dels seus ulls, comprens? Molt
temps després, vam aprendre a portar un objecte amb nosaltres i deixar-lo allà.
- I on aneu
quan desapareixeu?
- On vas
quan somies? És impossible dir-ho. Quin significat pot tenir una resposta
procedent d'aquest context quan la introdueixes en aquell?
-Bé... I
resulta molt difícil?
L’Akanah va
arronsar les espatlles.
-Quant has
après com fer-ho, no és ni més difícil ni més misteriós que ocultar un got
d'aigua llançant l'aigua que conté al mar. -Després va somriure-. Però arribar
a dominar l'art de la fusió s'assembla molt a tractar de recuperar l'aigua del
mar després.
- I has fet
servir la fusió amb aquesta nau?
-Sí. Ho vaig
fer quan estava meditant.
- I els
motors seguiran funcionant?
- Seguien
sent capaços de sostenir-te els sòls del teu refugi quan caminaves sobre ells?
I suposo que el sostre seguia sent capaç d'impedir que la pluja entrés a través
d'ell, oi?
En Luke va
fer una ganyota.
-Així que
ara som totalment indetectables, no?
-No -va
replicar l’Akanah -. Res és absolut. Però estem a resguard de les mirades
alienes, i d'aquelles màquines que operen seguint el principi dels ulls.
Porta'ns directament a J't'p'tan, Luke..., i tan de pressa com puguis. Confia
en mi, encara que només sigui en això. He depès d'aquest art per a la meva
supervivència pràcticament des del moment en què em van treure de Laltra. Et
prometo que no serem descoberts..., almenys no pels éssers que viatgen a bord
d'aquella nau estel·lar.
Les ruïnes
del temple de pedra de J't'p'tan es trobaven escampades al llarg de més de dos
mil hectàrees. Fins i tot estant calcinats i mig ensorrats, les restes que
quedaven del temple deixaven molt clares les enormes dimensions de l'ambició
que havia animat els seus constructors. Les ruïnes omplien el terra d'una
petita vall amb un intricat dibuix i pujaven pels cingles interiors dels turons
que l'envoltaven.
Però poc
després que el Llimac del Fang s'hagués posat en el centre d'un diamant obert,
també va quedar clar que les ambicions dels h'kigs havien xocat amb les
ambicions dels yevethans, i que aquests últims havien sortit triomfants de la
trobada.
Llargs murs
de pedra finament llaurada havien estat enderrocats i fets miques. El pendent
dels turons havia quedat erosionat en diversos llocs, fent que parts de la gran
estructura s'esfondressin sobre si mateixes. Les pedreres estaven mig plenes
d'aigua, els trineus per transportar les pedres havien cremat fins a esdevenir
masses de carbó de llenya, i la carretera havia desaparegut sota les
explosions..., i no hi havia ni rastre de vida per enlloc.
En Luke va
baixar de l’esquif movent-se molt a poc a poc i sense dir ni una paraula. La
destrucció va agredir els seus sentits: una olor desagradable surava en la suau
brisa, i abans que s'hagués allunyat una dotzena de metres de la nau, els seus
ulls van començar a distingir els paquets ennegrits dels cadàvers ensorrats per
entre les pedres disperses.
-És com
estar una altra vegada a Laltra, només que pitjor -va murmurar per a si mateix.
Després es va tornar cap a l’esquif i va buscar a l’Akanah amb la mirada. La va
trobar agenollada sobre les lloses del sòl prop del suport de descens davanter
de la nau, amb el cos inclinat cap endavant i el cap recolzat en els
avantbraços-. Akanah...
Quan la jove
no va respondre a la seva crida i no va donar cap senyal que ni tan sols
l'hagués sentit, en Luke va començar a sentir-se una mica preocupat i va anar
cap a ella. Però l’Akanah es va aixecar abans que hagués arribat fins a ella i
va començar a allunyar-se d’en Luke en una ràpida trajectòria diagonal,
grimpant per sobre d'una massa de roques que en temps havien estat un mur i
posant-se acórrer després.
En Luke,
perplex, es va aturar i va tornar a cridar-la.
- Què passa,
Akanah? On vas? -Va desplegar els seus sentits de la Força i va pentinar els
voltants a la recerca d'amenaces, però no va trobar cap-. Akanah!
Quan va
veure que la jove ni tan sols mirava cap enrere, en Luke va començar a
seguir-la. Però un instant després l’Akanah es va esvair, esfumant-se tan
totalment i amb tan poc esforç com ho havia fet a bord de la nau. Ni tan sols
hi va haver una tremolor a la Força que indiqués la seva desaparició o traís la
seva presència després que hagués desaparegut.
El primer
pensament que va passar per la ment d’en Luke va ser que acabava de ser traït.
«M'ha portat fins aquí tal com se suposava que havia de fer, i ara s'afanya a
treure’m del mig perquè puguin fer saltar la trampa.» En Luke es va amagar
darrere d'un munt de blocs i va tornar a pentinar la zona, concentrant-se en
els cims dels pujols que delimitaven la vall.
«La nau és
vulnerable... Si estigués en el seu lloc, el primer que faria seria ocupar-me
d'ella.»
Però no hi
va haver cap ràfega de foc desintegrador arribat des dels turons, aparició
sobtada de tropes ocultes entre la runa o lliscant de patrulla sorgint
sobtadament del cel a l'entrada de la vall. En Luke començava a estar realment
perplex davant la seva incapacitat de detectar qualsevol altra presència viva,
ja fos imperial, yevethana, h'kig o fallanassi.
- Akanah!
-Va cridar amb tota la potència dels seus pulmons.
No hi va
haver resposta. En Luke es va anar incorporant lentament i va permetre que la
seva espasa de llum rellisqués entre els seus dits per quedar penjant al costat
del seu maluc. Després, i sense deixar d’escodrinyar recelosament tot allò que
l'envoltava, va anar fins al lloc on s'havia agenollat l’Akanah, però no va trobar cap pista.
«Potser no
ha estat real -va pensar-. Potser algú ha estat jugant amb la meva ment.»
Tant si
estava sol com si no, en Luke no tenia cap intenció de quedar-se atrapat a
J't'p'tan, amb una colònia yevethana situada a vuit mil quilòmetres de
distància com a única possible font d'ajuda. No hi havia cap lloc on amagar o
posar fora de perill el Llimac del Fang, però en Luke sabia que els escuts de
navegació de l’esquif li proporcionarien certa protecció contra els
desintegradors de mà i altres armes de petita potència. Va tornar a entrar a la
cabina el temps just per activar-los i després va segellar la comporta i va
començar a avançar en la direcció per la qual anava l’Akanah quan es va
esfumar.
Quan va
arribar al lloc en què l'havia vist per última vegada, o tan a prop d'ell com
podia determinar amb els mitjans al seu abast, va seure a terra al costat d'un
gegantí edifici de pedra ennegrit per les flames que havia quedat partit en
dues meitats.
-Ni
yevethans, ni fallanassis, ni l’Akanah -va dir en veu alta-. Ni soldats
imperials ni la Nashira. Així doncs, per què sóc aquí? A aquest trencaclosques
encara li falta alguna peça. A què ve tot això? Aquí hi ha alguna cosa que
encara no sóc capaç de veure.
Com impulsat
per les seves pròpies paraules, en Luke va tornar el cap lentament primer cap a
un costat i després cap a l'altre.
-Potser hi
ha molts Quelcom invisibles -va dir, alçant una mica la veu-. Vas dir que era
com tornar a trobar l'aigua d'un got després d'haver-la vessat dins l'oceà, oi?
Puc fer-ho. L'únic que es necessita és temps, i saber que es pot fer.
Quan va
veure que seguia sense obtenir resposta, en Luke es va aixecar.
-Si he de
triar entre que siguis una il·lusió i que siguis real, Akanah, em sembla que
tinc raons suficients per saber que ets real. -Va anar girant en un lent
cercle, esperant que passés alguna cosa -. Així que sé que segueixes estant
aquí..., i apostaria a què pots sentir-me.
Quan
l'espera no va ser recompensada, en Luke va començar a enfilar-se per
l'estructura de pedra sense importar-li que això el convertís en un blanc fàcil.
-Al principi
vaig pensar que t'estaves amagant de qualsevol que hagi fet tot això -va dir en
veu alta-. Però ja fa molt temps que van marxar molt lluny d'aquí, oi? I no vas
a córrer perquè tinguessis por d'alguna cosa, eh? No, no necessitaves tenir por
de res. M'has repetit una vegada i una altra que ets perfectament capaç de
protegir-te a tu mateixa.
En Luke va
baixar a terra d'un salt i va començar a caminar lentament en la direcció que
havia estat seguint l’Akanah quan es va esvair.
-La qual cosa
només deixa una possible conclusió, Akanah..., que corries cap a alguna cosa i
que havies trobat el que anaves buscant. -Va sentir que se li formava un nus a
la gola mentre una onada d'enveja envaïa tot el seu ésser, i les paraules que
va pronunciar a continuació van sorgir dels seus llavis sota la forma d'un
panteix enronquit-. I que el Cercle és aquí.
Tres dones
van aparèixer a deu metres a la dreta d’en Luke, sorgint del no-res tan
sobtadament com si acabessin de travessar un teló invisible. Una portava un
vestit blanc amb bandes diagonals color blau cel i cenyit a la cintura. La seva
cabellera platejada queia en una abundant cascada sobre les seves espatlles i
li arribava fins als malucs. La segona aparició, de pell color coure i cabells
curts, portava molt poca roba i la seva vestimenta es reduïa a una túnica de
color groc tan curta que gairebé li arribava fins als genolls. L’Akanah estava
immòbil entre elles, subjectant les seves mans amb apassionada possessivitat,
la cara solcada per les llàgrimes i il·luminada per una profunda alegria.
-Aquesta és
Wialu, que va marcar el camí perquè jo el seguís -va dir amb la veu a punt de
trencar-se per l'emoció-. I aquesta és Nori... Norika, la meva amiga de fa molt
temps. -Els ulls de l’Akanah van anar d'una a una altra, primer cap a
l'esquerra i després a la dreta, i les van contemplar amb el que gairebé
semblava incredulitat. Després els seus llavis es van corbar en un tremolós
somriure de pura felicitat i va mirar al Luke-. Sí, Luke... Sóc real, i elles
són reals. I per fi sóc a casa.
La Wialu va
deixar anar la mà de l’Akanah i va anar cap al Luke, que encara no s'havia
recobrat de la seva perplexitat.
-Has ajudat
a l’Akanah, la nostra nena, a tornar amb nosaltres -va dir-. T'ho agraïm.
L’Akanah ens ha dit que la càrrega va ser assumida lliurement, però el risc i
el sacrifici han estat molt grans. Hem contret un deute amb tu?
- Com? -Luke
va escrutar el rostre de l’Akanah abans de respondre-. No, no hi ha cap deute.
La Wialu va
assentir.
-Ets l'home
d'honor que l’Akanah ens ha dit que eres -va dir-. La teva amistat amb els
fallanassis serà recordada.
-Gràcies -va
murmurar en Luke, no molt segur de què havia de dir.
-La teva nau
ha de ser treta d'aquí el més aviat possible -va seguir dient la Wialu-. Ja ha
provocat una disrupció, i la seva presència en aquest lloc suposa una amenaça
per als que estem aquí.
-És clar -va
dir en Luke-. N'hi ha prou que em mostris el lloc al que vols que la porti i...
-Ha de
sortir del planeta -el va interrompre la Wialu-. La seva presència al temple és
intolerable, però seguiria suposant un perill fins i tot si estigués en un
altre lloc.
-És la nau
de l’Akanah.
-Te’l
lliurem com a mostra de gratitud -va dir la Wialu-. Però que obri d'aquesta
manera també és pur i simple pragmatisme, per descomptat.
En Luke va
aclucar els ulls i la va contemplar en silenci durant uns moments.
- M'estàs
dient que he d'anar-me'n?
-T'agraeixo
la teva comprensió.
En Luke va
tornar a mirar l’Akanah, esperant que parlés.
-No puc
fer-ho -va dir per fi-. L’Akanah no és l'única que ha vingut aquí amb
l'esperança de fer possible una reunió..., i jo també estic buscant algú. Es
diu Nashira.
L'expressió
de la Wialu no va canviar, però va inclinar el cap cap enrere en un moviment
gairebé imperceptible, com si estigués escoltant una cosa que en Luke no podia
sentir.
-Ho sento
-va dir-. No afirmo conèixer aquest nom..., i tampoc afirmo que em resulti
desconegut. No puc ajudar-te.
-No puc
acceptar això -va dir en Luke-. Si és aquí, llavors almenys has de dir-li que
he vingut. Si no és aquí... -Va bellugar el cap com si estigués intentant
expulsar un pensament de la seva ment-. Sóc el seu fill.
La Wialu va
tornar el cap com si estigués escoltant a algú que es trobava just darrere
d'ella.
-Ho sento
-va dir per fi-. La meva resposta ha de ser la mateixa.
En Luke va
passar al costat d'ella i va fer un pas cap a l’Akanah, però després es va aturar
i es va tornar novament cap a la Wialu.
-No hi ha
cap deute -va dir-, però sí que hi havia una promesa. L’Akanah va dir que
m'ajudaria a trobar la Nashira. Creia que la trobaríem aquí, amb vosaltres...
- És veritat
això? -Va preguntar la Wialu, i la seva mirada va anar més enllà d’en Luke per
posar-la en l’Akanah.
-Ho és -va
dir l’Akanah-. La pèrdua d’en Luke ha estat més llarga i més profunda que la
meva. Ha quedat separat del Corrent i ha viscut en la ignorància del Credo.
Esperava poder portar-lo fins als dos.
-Quina
temeritat... -Va dir la Wialu, movent el cap-. Parlarem d'això més tard. -Es va
girar cap al Luke-. Estic lligada per un jurament. Cap de nosaltres pot trair a
un altre davant qui no pertanyi al Cercle, ja sigui mitjançant la negativa o ja
sigui mitjançant l'afirmació. L’Akanah no pot fer aquesta promesa, i aquesta
promesa no pot obligar-me.
-No t'estic
demanant que traïcions el teu jurament. L'únic que necessito de tu és que li
diguis a la Nashira que en Luke és aquí i que deixis que ella decideixi què
fer. -Els ulls d’en Luke van recórrer les ruïnes-. O que permetis que jo li ho
digui, naturalment... Porta-la aquí i deixa que em vegi. Llavors podrà triar.
-Això és
impossible -va dir la Wialu-. Tu pronuncies un nom i si jo dono significat a
aquest nom, llavors t'he donat poder sobre la persona que porta aquest nom. Ho
sento. No puc ajudar un estrany.
-No és un
estrany -va dir l’Akanah, deixant anar la mà de la Norika i donant un pas cap a
la Wialu-. M'ha demanat que li ensenyés a avançar pels camins del Corrent, i
l’he acceptat com el meu estudiant.
-Això també
és impossible -va dir la Wialu-, perquè no ets més que una nena a la qual
encara li queden per aprendre moltes coses.
Un flaix
d'ira van cremar als ulls de l’Akanah. La seva mà va sortir disparada cap
endavant i es va tancar al voltant del canell d’en Luke.
-No entens
la importància de la seva presència -va dir en un to gairebé amenaçador-. No
entens la importància de la seva missió.
-No ho
facis, Akanah -va dir la Wialu, i en la seva veu hi havia més tristesa que
amenaça.
- Quina
altra elecció m'has deixat?
L’Akanah va
tancar els ulls, va tirar el cap cap enrere i va respirar fondo.
L'aire va
tremolar. Els cadàvers i les ruïnes van començar a brillar amb una resplendor
iridescent i es van dissoldre. L’Akanah va deixar escapar un suau crit de
dolor, o potser de sorpresa. En Luke, que estava al costat d'ella, va percebre
com la seva ira establia contacte amb la Força..., però ho feia controlant-la
sense arribar a fondre’s amb ella, llançant-la contra una cosa que en Luke amb
prou feines podia distingir.
I llavors
tot el que hi havia davant seu i tot el que hi havia al seu voltant va quedar
transformat en un obrir i tancar d'ulls. Els cadàvers calcinats es van esvair.
Les taques negres van desaparèixer de les pedres, els blocs fets miques es van
curar de cop i volta, les torres i els murs esfondrats van restaurats, i els
turons plens de cicatrius van ser miraculosament pintats i allisats. La
tragèdia de les ruïnes es va transformar en una superba obra del continu
progrés que omplia la vall en totes les direccions i que, al seu torn, estava
plena de la vitalitat de milers de h'kigs solemnement diligents.
L’Akanah va
llançar una mirada desafiant a la Wialu, i la Wialu va respondre a ella amb una
altra mirada on hi havia tanta pena com un suau retret.
-Per totes
les estrelles -va panteixar en Luke-. La colònia no va ser destruïda? Heu estat
amagant tot això dels yevethans...?
-Sí -va dir
la Wialu-. L’Akanah deu haver pensat que era important que arribessis a
saber-ho.
En Luke va
bellugar el cap, no podent creure en el que estava veient.
-El resum
tàctic de la Flota parlava d'una colònia religiosa... No tenen ni idea del
que... Fixa't en el que han fet! Quant de temps porten aquí els h'kigs?
-Ni tan sols
cinquanta anys -va dir la Wialu-. En el poc temps transcorregut des que vam
arribar hem vist com creixia d'una manera gairebé increïble. És un continu
prodigi.
Un quartet
de h'kigs que tiraven d'un trineu pesadament carregat van passar per entre la
Wialu i en Luke.
- I fan tota
la feina de manera manual? -Va preguntar en Luke-. Sense talladors de fusió,
sense androides?
-Aquest és
el significat i el propòsit que tanca. La construcció és una manera de retre
honors, i aquest treball no pot ser confiat a una màquina -va dir la Wialu-. El
temple és una encarnació física de la seva visió de l'univers i de les seves
essències místiques: l'immanent, el transcendent, l'etern i el conscient.
- Quant
falta perquè acabin?
-Potser no
ho facin -va dir la Wialu-. És l'obra d'una comunitat unida per un propòsit que
la defineix, i tota la vida de la comunitat està i estarà dedicada a ella.
- I per això
esteu aquí?
-Sí -va dir
la Wialu-, i per això has de marxar.
-Esteu
protegint-los. Esteu protegint tot això.
-Ha arribat,
a ser necessari -va assentir la Wialu.
- I durant
quant temps estàs disposada a seguir fent-ho?
-Fins que
deixi de ser necessari. –La Wialu va fer un pas cap a ell-. Si us plau... La
teva nau s'ha posat en el que serà el Pati Interior del Transcendent. Està
distraient als h'kigs, i crea una disrupció en la seva obra. Has d’anar-te’n.
-Espera un
moment -va dir en Luke-. El dia de l'atac. El bombardeig, els feixos
desintegradors plovent sobre el planeta... Tot això no va ser cap il·lusió, oi?
-No.
-Doncs
llavors... Què va passar aquí?
-Ja t'ho he
explicat. Ens vam protegir, i vam protegir a aquests éssers i als altres allà
on podíem fer-ho. No diré res més.
-Els vau
protegir mitjançant il·lusions -va dir en Luke-. Wialu, tu saps que aquest no
és l'únic projecte de construcció emprès en aquest món. Hi ha una nau de colons
yevethans estacionada en una òrbita sincrònica a l'altra banda del planeta, i
estan construint tota una ciutat colonial a la superfície. L’Akanah ho sabia,
així que estic segur que tu també ho saps. Els yevethans pensen que ara aquest
món els pertany.
-S'equivoquen
-va dir la Wialu.
-No
necessàriament -va dir en Luke-. Els yevethans reclamen la propietat de totes
les estrelles que hi ha al cel, i de tots els mons que giren al voltant
d'aquestes estrelles. El que vas poder evitar que passés aquí va succeir en una
dotzena de planetes on no hi havia cap Cercle dels fallanassis per crear un
escut i enganyar els yevethans. Els cadàvers d'aquests mons són reals.
-Sabem què
va passar en aquests mons -va dir la Wialu.
-Doncs
llavors permet-me que et pregunti què saps sobre el que està a punt d'ocórrer
-va dir en Luke-. La meva germana s'oposa al que els yevethans han fet aquí. La
seva decisió d'apoderar-se d'aquest planeta i de tots els altres serà
rebutjada..., i amb un gran vigor. Dues flotes enemigues estan agrupant els
seus efectius sobre els vostres caps: centenars de naus, desenes de milers de
soldats... Si aquesta guerra arriba, serà llarga, brutal i sagnant..., i també
arribarà fins aquí.
En Luke va
veure que les seves paraules havien donat de ple en el centre dels temors de la
Wialu.
-Ho he vist
aproximar-se.
- M'ajudaràs
a tractar d'aturar la guerra?
-No podem
permetre que se'ns utilitzi d'aquesta manera. Hem donat la nostre lleialtat a
la Llum, i seguim el camí del Corrent. Res ha canviat.
-Si res ha
canviat, llavors seguiu estant tan dividits com quan vivíeu a Lucazec -va dir
en Luke, i els seus ulls van anar més enllà de la Wialu i va buscar altres
rostres fallanassis entre els h'kigs-. Entre vosaltres hi ha d'haver almenys un
membre del Cercle que cregui que heu de fer el que podeu fer, de la mateixa
manera en què heu protegit a aquestes criatures.
-No és la
nostra guerra -va replicar Wialu-. És la vostra guerra, i la dels yevethans.
-I la que es
va lliurar aquí tampoc era la vostra guerra -va dir en Luke-. Però vau
intervenir i vau salvar aquestes vides, i aquest tresor. -Va assenyalar a
l’Akanah-. Em va desafiar, saps? Em va demanar que prescindís de la meva arma i
tractés de trobar altres formes de servir a la meva consciència. El que em va
demanar no em resulta gens fàcil, però he comprès que val la pena intentar-ho.
Ara jo us desafio a què renuncieu al vostre aïllament, i us demano que sigueu
l'aigua que extingeix la flama.
En aquest
moment una altra dona, esvelta i de grans ulls, va aparèixer al costat de la
Wialu, decidint renunciar a la invisibilitat que l'havia estat ocultant fins
llavors per prendre part en el col·loqui.
- Pot
fer-se? -Va preguntar.
-Per
descomptat que pot fer-se -va dir una altra veu que va arribar des d'una altra
direcció.
En Luke es
va girar per veure a dos fallanassis més, immòbils al costat del mur del
temple.
-Els
yevethans són vulnerables als nostres poders -va dir el més baix dels dos-. Si
volguéssim que els invasors llancessin la seva nau sobre la ciutat que estan
construint, qualsevol de nosaltres podria obligar-los a fer-ho en qualsevol
moment.
Una jove
duu'ranhiana va aparèixer pràcticament al costat del colze d’en Luke,
sobresaltant-lo durant un segon.
-Però es pot
fer sense recórrer a semblant tipus de violència? -Va preguntar-. L'objectiu és
evitar una guerra, no unir-se a ella o decidir quin serà el bàndol vencedor. No
podem triar entre un bàndol i un altre.
-Heu fer-ho
-va dir en Luke-. No n'hi ha prou amb evitar que hi hagi combats, perquè el
conflicte que s'amaga darrere d'ells s'ha de resoldre d'una manera o altra. Heu
de triar frustrar la voluntat d'un bàndol o d'un altre..., dels yevethans o de
la Nova República.
-La
diferència existent entre ells és immaterial -va dir una nova veu darrere d’en
Luke. Quan va girar, en Luke va veure una ukanisiana de cos opulent i arrodonit
que sostenia en braços un nen -. Construir una flota de guerra suposa acceptar
la moralitat de la violència i els mètodes coercitius. Els dos bàndols són
igualment culpables.
-Quan arriba
la guerra, el preu és pagat per un igual tant pels culpables com pels innocents
-va dir en Luke.
-I nosaltres
estem pagant el preu en lloc dels h'kigs -va dir l’Akanah-. Mentre els
yevethans romanguin aquí no podrem marxar.
-No a menys
que estigueu disposats a veure com aquestes persones i aquest lloc són
destruïts -va dir en Luke-, i els yevethans mai marxaran per voluntat pròpia.
Creuen que són els legítims hereus de tots els mons que han conquerit...,
J't'p'tan inclòs.
En Luke va
descriure un lent cercle i va veure que més de vint fallanassis s'havien
revelat a si mateixos.
-Heu de
decidir si aneu a confirmar la seva creença o si aneu a rebutjar-la -va dir-.
Cal triar.
- I què
triaríem si prenguéssim la decisió d'involucrar-nos? -Va preguntar la Wialu-.
Si els yevethans estan tan decidits a seguir endavant amb les seves conquestes
com dius, com es podrà frustrar la seva voluntat sense recórrer a la força?
En Luke es
va tornar ràpidament cap a ella.
-No estic
segur que pugui fer-se -va dir-. El que us estic preguntant és si esteu
disposats a intentar-ho. Esteu disposats a utilitzar els vostres dons en un
esforç per evitar la guerra..., i parlo d'una guerra que arribarà amb tota
seguretat si no feu res? Ja queda molt poc temps. Quant les dues flotes
comencin a combatre, qualsevol possibilitat que pogués existir desapareixerà.
El foc es farà massa gran, i no hi haurà aigua suficient per apagar-lo.
- Una
possibilitat d'intentar què? -Va preguntar la Norika-. Què podem fer?
-Podeu
enganyar-los, tal com heu fet aquí..., però a una escala més gran. -Luke va fer
un pas cap a la Wialu, estenent les mans obertes davant d'ella -. No sé quins
són els límits del vostre poder per projectar il·lusions. Però si els
fallanassis són capaços de crear la il·lusió d'una vasta flota de la Nova
República, si poden crear una projecció que tingui el mateix intens grau de
realitat que vaig veure quan vam arribar aquí...
La Wialu va
aixecar una cella en un gest d'interrogació.
-Creus que
si els yevethans s'han d'enfrontar a un enemic aclaparadorament superior en
nombre potser decideixin renunciar a les seves conquestes.
-He de
pensar que les seves vides signifiquen alguna cosa per a ells..., i esperar que
signifiquin més que el seu desig de reclamar J't'p'tan -va dir en Luke-. Tant
si es rendeixen com si es limiten a retirar-se, l'important és que això salvarà
moltes vides en tots dos bàndols.
- I què
faria la Nova República? -Va preguntar la Norika-. Acceptaria la seva rendició,
o es limitaria a usar-la com una oportunitat per exterminar els yevethans?
-La Leia mai
permetria una cosa semblant -va dir en Luke-. Estic disposat a jugar-me el meu
honor en això.
-Abans
potser hauríem d'esbrinar si podem expulsar d'aquí a una nau yevethana
mitjançant aquests trucs -va dir una altra dona.
En Luke va
girar, buscant la cara a la que pertanyia aquella veu.
-No... No,
això seria un error. No sense que hi hagi almenys un autèntic navili de combat
a prop per recolzar l'engany -va dir-. Hem de proporcionar-los totes les raons
possibles perquè creguin..., i només una ocasió de decidir, perquè tot dependrà
de la decisió que prenguin.
-Llavors
serà necessari que el comandant de la flota formi part d'aquest pla -va dir la
Wialu.
En Luke es va
tornar cap a ella i va inclinar el cap en un assentiment ple d'esperança.
-Sí.
- Saps on
és, o com podem trobar-lo?
-Puc
localitzar la flota -va dir en Luke-. Puc portar-vos fins al General Àbaht.
-Llavors
aniré amb tu -va dir la Wialu-, i esbrinarem fins a quin punt és gran aquest
incendi del que parles. -Es va girar cap a l’Akanah i li va clavar una mirada
inescrutable a la cara-. Tu també vindràs.
El perímetre
de la residència de Mon Mothma no es trobava marcat per murs o sentinelles.
L'antiga líder de la Nova República seguia estant sota la protecció del
ministeri de Seguretat, però la presència d'aquest en la propietat es limitava
a una graella sensora atesa per dos equips de resposta ràpida que tenien la
seva base fora del recinte. Una patrulla especial de trànsit s'encarregava de
què l'espai aeri dels voltants de la residència estigués net de possibles
amenaces.
Encara que
la Leia no havia estat convidada ni s'havia sol·licitat la seva visita, cap
d'aquelles precaucions va destorbar gens ni mica la seva arribada. Va posar el
seu saltador orbital sobre la més petita de les dues pistes de descens situades
a la cantonada nord-est de la propietat, i després va posar-se a caminar pel
llarg camí que serpentejava a través dels jardins exteriors i la fossa d'arbres
fins arribar a la casa.
Els jardins
estaven esquitxats per vívides taques de porpra, blau cobalt i taronja pàl·lid.
Els íntibus, les commelines i els anagallis es trobaven en plena floració, i
els brots de Centàurea estaven per tot arreu, prometent oferir tota una erupció
de rosa dins d'un o dos dies. L'aire de la fossa d'arbres era deliciosament
fresc, i estava agradablement impregnat d'ombres i enriquit per complexes
aromes. La Leia va sentir que la profunda pau d'un vell bosc anava embolicant
tot el seu ésser.
El cercle
format pel fossat contenia la casa i els jardins interiors, i tant una com
altres eren més modestos del que podria haver imaginat un visitant després
d'haver vist el que els envoltava. La casa, més aviat baixa i de forma quadrada,
només tenia tres habitacions, totes amb parets i sostres transparents, i els
jardins interiors només eren petites parcel·les d’arbustos i flors escampades
entre els senders i les extensions de gespa.
Mon Mothma
estava dins de la casa, asseguda en el que ella anomenava el seu saló amb els
peus recolzats en un escambell i un quadern de dades sobre de la seva falda. Va
alçar la mirada quan la Leia va anar cap a la porta, i la va convidar a entrar
amb un gest de la mà.
-Leia... -Va
dir amb un somriure-. Duies mesos sense visitar-me. Entra.
La Leia va
quedar bastant sorpresa davant l'aparença de Mon Mothma. Els seus curts cabells
s'havien tornat sorprenentment platejats, i les fines arrugues que hi havia al
voltant dels seus ulls eren clarament visibles des de l'altre extrem de la
sala.
-Mon Mothma
-va aconseguir dir-. Espero que perdonaràs la meva intromissió...
-Sempre ets
benvinguda, i la teva presència difícilment pot ser considerada una intromissió
-va dir Mon Mothma-. Però veig que em mires com si no em reconeguessis -va
afegir amb afable dolçor.
-Jo...
-El que veus
ja no desapareixerà mai, però no és la marca de la traïció d’en Purgan. -Mon
Mothma es referia a l'intent d’enverinar-la dut a terme per l'ambaixador caridà
que havia estat a punt de ser coronat per l'èxit..., i que havia precipitat el
seu abandonament de la presidència-. M'he guanyat cada cabell blanc i cada
arruga, Leia. De la mateixa manera en què tu estàs començant a guanyar-te les
teves, per descomptat... Així i tot, és cert: em nego a pintar-me la cara i fer
veure joventut i falta d'experiència. Creus que això suposa una mostra de
vanitat per part meva?
-Crec que
segueixes estant plena de sorpreses, Mon Mothma..., i que segueixes aprofitant
cada oportunitat que se't presenta per donar-me petites lliçons.
Una rialleta
va il·luminar els ulls de la Mon Mothma.
-Serveix-te
una mica de beure i vine a seure amb mi. El sol de la tarda farà que l'arbre
thrann comenci a traspuar saba d'aquí a poc, i llavors els barbarials vindran
volant per alimentar-se. Són tan diminuts i tan veloços... Sóc capaç de passar
una hora sencera observant-los sense arribar a avorrir-me.
Els
compartiments del bar de la Mon Mothma contenien una llegendària gamma de
potents i aromàtics licors procedents de tota la galàxia, però la Leia es va
conformar amb una ampolleta d'aigua de fàllix freda.
-Bé,
explica’m que t'ha portat fins aquí des de la llunyana Ciutat Imperial -va dir
Mon Mothma quan la Leia va haver pres seient en una butaca al costat d'ella-.
Ja no em mantinc molt al corrent dels assumptes de la capital, però sé que no
has vingut a veure els meus jardins.
- Saps què
li ha passat al Han?
-Em temo que
no hi ha hagut manera d'escapar a aquesta mala notícia -va dir Mon Mothma,
posant la mà sobre la de la Leia-. Què tal ho estan portant els nens?
-La Jaina
està molt furiosa, i en Jacen està molt espantat -va dir la Leia-. L’Ànakin...
Bé, bàsicament està confós: no aconsegueix entendre per què algú pot voler fer
mal al seu pare. Hem aconseguit impedir que vegin la gravació, però vaig haver
d’explicar-los-ho: hi ha massa persones que estan al corrent del que ha passat,
i no volia que sentissin certes coses.
-I tu... -Va
dir la Mon Mothma, estrenyent-li suaument la mà-. Què em dius de tu?
-No
aconsegueixo veure amb claredat quin camí he de seguir.
La Mon
Mothma va assentir en silenci. Després va deixar el seu quadern de dades a
terra, es va recolzar en la seva butaca i va esperar sense dir res.
-Demà a la
tarda he de comparèixer davant el Senat per enfrontar-me a una petició de manca
de confiança que pretén expulsar-me de la presidència -va seguir dient la
Leia-. El Consell de Govern opina que amb en Han en mans dels yevethans, no em
pot confiar el poder de la presidència.
-La qual
cosa suposa una tremenda estupidesa per part seva.
La Leia va
moure el cap.
-Si he de
ser-te sincera, després d'haver vist aquesta última transmissió procedent de
N'zoth... Bé, ja no estic tan segura que no tinguin raó. El meu primer impuls
va ser donar a Nil Spaar tot el que vol i fer tornar a la flota, i conformar-me
amb què em tornés al Han amb vida. El meu següent impuls va ser anar a veure
els d'Operacions Especials i demanar-los l'arma més horrible de què disposin,
alguna cosa que pogués enviar a N'zoth perquè matés fins a l'últim yevethà... a
ser possible fent que patís una perllongada agonia abans de morir.
El somriure
de la Mon Mothma estava plena d'afecte i simpatia.
-Si no
estiguessis sentint aquests dos impulsos no series humana.
-Però no puc
permetre que cap d'ells guiï els meus actes -va dir la Leia-, i no sé què puc
fer per evitar que ho facin. Només he vist la transmissió una vegada, però no
puc evitar seguir veient aquestes imatges dins la meva ment.
-Leia,
estimada meva... Estic segura que no se t'haurà ocorregut dir-te a tu mateixa
que ser presidenta de la Nova República vol dir que has de fer oïdes sordes a
les teves emocions i sentiments i que totes les teves decisions han d'estar
guiades únicament pel que penses. El lideratge és més que un mer càlcul, perquè
altrament deixaríem tot aquest embolic en mans dels androides. Reis i
presidents, emperadors i potentats... Els millors representants d'aquestes
espècies actuen tan guiats per les passions honestes com per una noble ètica o
una raó freda i incisiva.
-La
combinació de la passió i el poder sempre m'ha semblat molt perillosa -va dir
la Leia.
-Sense raó o
sense ètica, gairebé sempre ho és. Però la raó necessita estar acompanyada per
la passió de trobar la veritat, i l'ètica necessita estar acompanyada per la
passió de fer justícia. Sense aquesta passió, ni la veritat ni l'ètica poden
estar realment vives -va dir la Mon Mothma-. Amb què estàs lluitant, Leia?
-Amb el que
he de fer -es va limitar a respondre la Leia-. Amb el que he de fer demà, quan
hauré de triar entre seguir resistint-me o donar-me per vençuda. Amb el que he
de fer respecte a Koornacht mentre segueixi ocupant la presidència de la Nova
República.
- I què és
el que vols?
-Vull que en
Han torni a casa sa i estalvi -va dir la Leia sense titubejar-. Vull que els
yevethans s’hagin d'enfrontar a les conseqüències del que han fet. I vull
seguir al meu càrrec, perquè encara queda molta feina a fer.
-I si no
poguessis tenir totes aquestes coses, a quina renunciaries en últim lloc?
Els
barbarials havien aparegut tal com va predir la Mon Mothma, i els ulls de la
Leia van seguir el vertiginós vol d'un mascle negre i groc.
-Aquesta és
la part del camí que no aconsegueixo veure amb claredat -va murmurar-. He de
respondre basant-me en els principis? He de pensar en mi mateixa i en els nens,
o he de pensar en el bé de la Nova República?
-Però ja
t'has trobat en aquesta mateixa cruïlla anteriorment -va dir la Mon Mothma-.
Quan l'enemic era l'emperador Palpatine, vas estar disposada a arriscar-ho tot
i vas sacrificar moltes coses en nom dels principis i de la posteritat. El que
t'importava per sobre de tot era el que creies just i correcte. I el mateix pot
dir-se de tots nosaltres..., tant dels que van morir per la Rebel·lió com dels
que els enviàvem a la mort.
-Ara tinc
més coses a perdre -va dir la Leia, comprenent de sobte alguna cosa que se li
havia escapat fins aquell instant-, i estic menys disposada a arriscar-les del
que ho estava llavors.
-Una prova
més de què ets humana, i segueix sense haver cap raó per la qual hagis
d’avergonyir-te d'això. Els joves pensen que són immortals -va dir la Mon
Mothma amb un somriure ple de comprensió-. Els qui no sobreviuen a aquest error
ens ensenyen una lliçó molt dura als altres, i vint anys de guerra es van
encarregar de proporcionar-nos lliçons de sobres per a tots. Ara ens aferrem
amb més força al que tenim..., a la vida i a l'amor..., perquè sabem que no és
permanent.
La Leia es
va aixecar i va anar fins a la transparència que la separava dels veloços
vaivens dels barbarials.
-És la
mateixa cruïlla d'abans, oi? Què estàs disposada a arriscar per defensar allò
en el que creus..., i quin valor poden tenir les teves conviccions si no estàs
disposada a arriscar res en la seva defensa? -Va bellugar el cap-. Bé, almenys
conec una part de la resposta a la teva pregunta.
- I de quina
part es tracta?
-Sé a quina
d'aquestes tres coses que vull estic disposada a renunciar en primer lloc -va
dir la Leia-. Quant comencem a pensar a seguir ocupant el poder i donem
prioritat a això per sobre de tota la resta, comencem a trair la Rebel·lió.
Aquesta idea és el cor de tot allò contra el que ens vam rebel·lar.
-I al final
era l'única idea que representava Palpatine -va dir Mon Mothma, assentint amb
el cap.
La Leia es
va tornar cap a la seva mentora i la va mirar.
-Però
segueixo sense saber com triar entre les altres dues.
-Crec que sí
saps com fer-ho -va dir la Mon Mothma-. El que no saps és com podràs suportar
que ho vulguis i això és un problema en el qual no puc ser-te de cap ajuda.
Aquest secret va fugir de tu quan vas deixar de ser capaç de poder veure
clarament el teu camí.
- Quan va
passar això? -Va preguntar la Leia, tornant a seure a la vora de l'escambell
als peus de la Mon Mothma-. No vaig arribar a adonar-me de com s'esfumava. Ho
vas notar tu? Mai havia hagut de passar per aquesta agonia per arribar a
prendre una decisió o per acceptar les seves conseqüències. Ha estat tan
estrany... M'he estat veient a mi mateixa des de dins i m'he preguntat per què
aquesta dona parlava en el meu nom.
-La claredat
amb què podies veure el camí a seguir sorgia de la teva certesa que la nostra
causa era justa i el nostre propòsit digne de ser defensat -va dir la Mon
Mothma-. Però hi ha molt poca certesa que trobar en un lloc com el Senat i en
una ciutat com la Ciutat Imperial. La certesa va sent rosegada a poc a poc pels
mil i un compromisos que són la moneda de la democràcia. Les causes van caient
a poc a poc, víctimes del procés de creació del consens. La responsabilitat es
torna tan difusa que acaba esvaint-se, i l'acord es torna tan estrany que acaba
semblant-te un prodigi.
-Abans
hauria dit que jo entenia tot això..., i que res de tot això podia
sorprendre’m.
-Entendre-ho
i haver d'enfrontar-ho dia rere dia són dos problemes molt diferents -va dir la
Mon Mothma-. Sempre has dibuixat el teu mapa amb línies molt rectes, Leia, i en
aquest aspecte estàs molt mal preparada per veure-te-les amb l'arcana
cartografia del Senat. -Li va somriure amb afable tendresa-. Pots donar-me la
culpa d'això quan vulguis..., tant en privat com en públic.
La Leia va
moure el cap.
-No tens per
què dir aquestes coses, Mon Mothma. No hi ha res pel que hagis de demanar-me
disculpes. -Es va aixecar i va contemplar la porta per sobre de la seva
espatlla-. He d'anar-me'n. No vull deixar sols als nens durant massa temps.
La Mon
Mothma també es va aixecar.
-M'estic
acordant d'alguna cosa que el teu pare em va dir fa molt de temps, quan jo
acabava d'arribar a Coruscant i les seves formes d'actuar eren un misteri per a
mi. El que em va dir em va servir de molt..., i potser tu també trobis alguna
cosa de valor en això. El teu pare em va dir que no havies d’esperar que
t’aplaudissin quan feies el més correcte, i que tampoc havies d’esperar que et
perdonessin quan cometeres un error. Però el compromís ferm és una cosa que
serà respectat fins i tot pels teus enemics..., i una consciència que estigui
en pau amb si mateixa val més que mil victòries tacades.
Quan la Mon
Mothma va acabar de parlar, els ulls de la Leia ja estaven enterbolits per un
prim vel de llàgrimes.
-Sí -va
murmurar-. És just el tipus de consell que es podia esperar d'en Bail.
La Mon
Mothma la va embolicar en una reconfortant abraçada plena d'amor que va durar
gairebé un minut.
-Traça una
línia recta, Leia -li va xiuxiuejar mentre se separaven-, i així podràs veure
on condueix.
Encara
faltava una hora perquè el Senat hagués de dissoldre’s i esdevenir l'Assemblea
de la Nova República per tal d'examinar la petició de manca de confiança
presentada contra la Leia, i la regla de discussió oberta sense cap mena de
restriccions que regiria la sessió prometia fer que aquesta durés moltes hores.
Però tant els nivells dels mitjans de comunicació com els destinats al públic
es trobaven plens, i els passadissos de l'exterior havien quedat envaïts pels
que no van aconseguir trobar lloc dins.
Algunes de
les persones que omplien les àrees públiques brandaven un passi de galeria amb
un codi de color per a un bloc de tres hores posterior. Altres només havien
aconseguit fer-se amb un passi d'accés general i un lloc en un dels auditoris.
La demanda havia superat l'oferta de manera que el preu d'un passi de galeria
ja estava per sobre dels deu mil crèdits..., si aconseguies trobar algú que
estigués disposat a vendre-te'l.
I malgrat
els esforços del servei de seguretat del palau per impedir aquest comerç, ja
havia sorgit tot un actiu mercat d'intercanvis entre els que disposaven de
passis, alimentat per una sèrie de rumors contradictoris sobre quan podien
tenir lloc els esdeveniments clau... , i molt especialment sobre quan pujaria
la Leia a l'estrada. Els passis de la Sessió Tres, que cobrien el període de
les set a les deu d'aquella nit, ja costaven tres mil crèdits més que els de la
Sessió Dos i cinc mil crèdits més que els de la Sessió Quatre i els de períodes
posteriors.
Tant la
commoció com l'expectació eren una mica menys sorolloses en els corredors i les
cambres d'accés restringit, però només per comparació amb les àrees públiques.
La petició era el gran esdeveniment del Tercer Electoral, i ningú que tingués
dret a ocupar un seient a la gran cambra tenia intenció de perdre-se'l. Hi
havia multituds i rostres desconeguts per tot arreu, i la normalment
tranquil·la sala de reunió del Consell estava acollint una apassionada
discussió a crits entre mitja dotzena de senadors que no havien pogut esperar
que comencés la sessió.
Amb semblant
atmosfera, al principi de l'arribada de la Leia a l'avantsala del Senat sense
que la seva aparició fos anunciada prèviament va passar desapercebuda. I els
primers parells d'ulls que van captar la presència de la Leia pertanyien als
analistes d'imatge de l’Engh, que casualment eren les persones a les que ella
menys desitjava veure en aquells moments.
La Leia mai
s'havia pres la molèstia d'esbrinar o recordar els seus noms, i havia acabat
cridant-los Ventríloc i Sastre. El Ventríloc, que es dirigia a ella dient-li
presidenta Solo, sempre estava intentant posar paraules a la boca de la Leia.
El Sastre, que es dirigia a ella dient-li princesa Leia, la tractava com si fos
un maniquí sobre el qual devia provar-se una peça darrere l'altra, i sempre
estava preocupant de si les seves robes projectaven la imatge adequada per a
una determinada aparició pública.
Els dos van
anar corrent cap a ella i la van rebre amb un torrent de paraules.
- Princesa!
On era?
- Presidenta
Solo! Encara no he pogut veure el seu discurs...
-... tinc
preparada la seva roba a la sala de recepcions diplomàtiques. No hi ha cap
pressa immediata, però hauríem de parlar sobre les joies que va a...
-... per
sort no li ha correspost el primer torn de paraula a l'estrada. Busquem un lloc
tranquil on puguem repassar el que ha de dir...
-He optat
per un aspecte molt senzill, no exactament del tipus “vídua-portant-el-dol”
però més o menys en aquesta direcció, i qualsevol cosa massa cridanera no
encaixaria amb l'efecte general...
-... i ja li
he concertat entrevistes amb la Global, la Primària i Notícies de la Galàxia
per després de la sessió...
-Silenci -va
dir secament la Leia-. No vull sentir ni una sola paraula més, i això va per
tots dos.
Els dos la
van contemplar amb la mateixa mirada sorpresa matisada per una ombra de
“només-volem-ajudar”.
- Hi ha
algun problema, presidenta Solo...?
-Princesa
Leia, no cregui que no sóc conscient del mal que...
-Ni una
paraula més -els va interrompre la Leia-. Ni una sola paraula més, d'acord? Els
dos queden acomiadats, i l'acomiadament és efectiu a partir d'aquest mateix
instant. –Amb dos ràpids moviments en va tenir prou per arrencar els seus
passis de zona de les seves robes-. Torneu al ministeri i segueixin fent el que
vulgui que solien fer abans..., i he d'afegir que espero que es tracti d'alguna
cosa més útil que el que han fet aquí.
A aquestes altures
totes les persones presents en un radi de deu metres ja s'havien adonat de
l'arribada de la Leia, i una multitud plena de curiositat havia començat a
congregar-se al seu voltant. La Leia va passar pel costat del Ventríloc sense
prestar cap atenció als tafaners i va seguir avançant per l'avantsala fins que
es va trobar amb en Behn-kihl-Nahm, qui estava inclinat sobre el que semblava
un calze ple d'una beguda fosca en una taula propera al bar i repassava una
llista d'oradors juntament amb Doman Beruss.
-Anem a
dalt, Bennie -va dir la Leia, tornant la seva espatlla cap en Beruss i
ignorant-lo per complet-. Hem de parlar.
Un murmuri
sobtat, un panteix col·lectiu per ser més exactes, va sorgir dels milers
d'assistents que omplien la cambra del Senat quan en Behn-kihl-Nahm i la Leia
van entrar en ella i van ascendir fins al nivell superior de l'estrada. Quan el
murmuri es va haver calmat, només es van poder sentir les tènues veus dels
comentaristes de les xarxes de notícies que parlaven per una dotzena de
comunicadors activats escampats pel recinte de la càmera.
-... no
s'esperava que fes acte de presència fins a molt més tard, quan seria convocada
per fer la seva pròpia exposició dels fets. La seva inesperada...
-...
provocant especulacions immediates sobre una possible dimissió sorpresa...
-... es
considerava altament improbable que decidís estar present durant el que promet
ser un llarg i intens debat...
Però els
encarregats de protocol del Senat no van trigar a localitzar i expulsar els
molestos aparells, i quan en Behn-kihl-Nahm ser cap a l'estrada, el silenci era
pràcticament complet.
-Senadors i
senadores... -Va dir Behn-kihl-Nahm, i després va escurar la gola dues
vegades-. Senadors i senadores, l'ordre del dia de la sessió d'avui fet públic
ha patit un canvi.
Malgrat la
seva innocuïtat, aquelles paraules van causar una agitació immediata entre els
assistents. En Behn-kihl-Nahm va ignorar aquella sobtada activitat i va seguir
parlant, inclinant-se sobre el sensor auditiu de l'estrada per poder ser sentit
amb més claredat.
-Tal com
permeten les regles de procediment del Senat i d'acord amb les estipulacions de
l'article Cinc de la Carta Comú, cedeixo l'estrada a la presidenta del Senat
Leia Organa Solo, princesa hereditària de la Casa Organa d'Alderaan i senadora
electa en representació de la República Restaurada d'Alderaan.
Mentre la
Leia s'aixecava de la banqueta en què havia estat esperant, va passar una cosa
inesperada: una ovació que va anar creixent lentament va sorgir del no-res i a
poc a poc va anar adquirint un caràcter gairebé desafiant. En parelles i trios
dispersos primer i en grups de dei i vint després, els senadors asseguts es van
posar drets mentre aplaudien i cridaven l'afirmació tradicional del «Hurra,
hurra!». Quan la Leia va arribar a l'estrada, la meitat de l'ala esquerra i
gairebé tota l'ala dreta s'havien unit a aquella improvisada demostració de
suport.
L'entusiasme
era bastant més reduït en la secció central, on estaven asseguts els
representants de la majoria de mons humans, però fins i tot allà gairebé la
meitat s'havien posat drets i els endarrerits seguien augmentant aquest nombre
a cada moment que passava. El soroll més ensordidor procedia de la galeria del
públic, els ocupants estaven ignorant els advertiments simultanis dels
encarregats del protocol i dels arquitectes i havien iniciat un rítmic picament
de peus. La Leia, molt sorpresa, va tornar la mirada cap en Behn-kihl-Nahm a la
recerca d'un consell o d'una explicació, però només va aconseguir veure com el
seu fidel amic també l'aplaudia amb una actitud on hi havia tanta dignitat com
a decisió.
Després la
Leia es va tornar cap a la càmera i va alçar la mà dreta per demanar silenci.
-Si us plau
-va dir-. Si us plau... Els agraeixo el seu suport, tan espontàniament i
sincerament ofert. Ho accepto com una expressió profundament commovedora de la
seva preocupació per en Han..., que al seu torn és un reflex de la preocupació
que moltes persones de tots els confins de la Nova República s'han molestat a
compartir amb la nostra família. Em reconforta saber que el seu benestar
significa tant per a tants de vosaltres. En Han Solo ens és molt estimat, i
veure'l patir resulta inimaginablement dur per a nosaltres.
» Però no he
vingut aquí avui per parlar d’en Han o per donar per fet que gaudiria de la
seva simpatia -va seguir dient-. He vingut aquí per fer un anunci públic d’un
assumpte d'extrema gravetat. M'alegra veure a tants de vosaltres reunits aquí
per sentir-lo directament.
» A les
tretze trenta del dia d'avui, i en presència del president del Consell de
Defensa, el primer administrador, el ministre d'Estat, l'Almirall de la Flota i
el director del ministeri d'Intel·ligència, he invocat formalment les
estipulacions concernents als poders d'emergència de l'article Cinc pel que fa
a la crisi del sector de Farlax.
Un panteix
de sorpresa va sorgir de milers de goles esquinçar el silenci.
-Aquest és
el llenguatge protocol·lari que exigeix la Carta -va prosseguir la Leia-. Però també es pot dir d'una manera molt
més simple: el que hem fet ha estat declarar la guerra a la Lliga de Duskhan.
» He donat
aquest pas per una raó, i únicament per una raó..., perquè és el correcte i el
que cal fer.
» No es
tracta d'una croada personal o d'una maniobra política. És una campanya per la
justícia que pretén obtenir justícia per a les víctimes i justícia per als
criminals.
» Els crims
dels yevethans no els són tan coneguts com haurien de ser, i tampoc arribaran a
ser-ho. Han pogut contemplar els rostres de dues de les víctimes de Nil Spaar:
en Han i en Plat mallar. Però el que els yevethans els han fet a aquestes dues
persones, per molt gran que sigui el dolor que les seves accions puguin causar
en els que les estimen, només constitueix el més petit dels seus crims.
» La Lliga
de Duskhan està dirigida per un dictador absolut, la seva salvatge amoralitat
no té res a envejar a la de qualsevol dels pitjors enemics que han arribat a
conèixer les dues Repúbliques. Els yevethans han exterminat sense la més mínima
provocació a les poblacions de més d'una dotzena de mons pacífics. Han
assassinat a desenes de milers d'innocents sense comptar amb la més mínima
justificació.
» Humans,
morathians, h'kigs, kubazians, brigians... Ningú que s'interposés en el seu
camí va aconseguir escapar. Ni les dones, ni tan sols els nens... Els seus
cossos van ser incinerats. Les seves llars van ser destruïdes. Les seves
ciutats van ser reduïdes a àtoms per un implacable bombardeig.
» I els
últims records d'aquests nens i d'aquestes ciutats ara són conservats pels
escassos supervivents als quals els yevethans no van matar..., i als que han
permès seguir vivint únicament perquè així podrien utilitzar-los com escuts
durant la batalla.
» La
possibilitat que els yevethans no hagin posat punt final a la seva criminal
expansió, la perspectiva que a continuació puguin llançar-se sobre Wehttam o
Galantos o qualsevol altre món que ens resulti més familiar, és totalment
innecessària a efectes de la nostra resposta.
» Si aquests
horrors no exigeixen la nostra resposta, que la negror de l'oprobi caigui sobre
nosaltres. Si aquestes tragèdies no enfurisma la seva consciència, que la
negror de l'oprobi caigui sobre vosaltres. Si no podem romandre units per
plantar cara a semblant depredador, llavors la Nova República no representa res
que tingui algun valor.
La Leia va
fer una pausa per prendre un glop d'aigua entre el silenci absolut que regnava
a la gran cambra.
-Després
d'haver consultat amb l'Almirall Ackbar i el Departament de la Flota, he
ordenat l'enviament de forces addicionals a Koornacht per reforçar les nostres
posicions. He encomanat al General Àbaht, el comandant del sector, la tasca
d'eliminar l'amenaça yevethana i reclamar els mons conquistats de Koornacht. El
General posseeix l'autoritat militar necessària per fer-ho, i compta amb tota
la meva confiança.
»
Desposseirem als yevethans de la capacitat per fer la guerra als que ells
anomenen les feristeles. Ho farem no només perquè nosaltres també som animals feréstecs
als seus ulls, sinó perquè ens han mostrat la maldat que hi ha en el seu cor, i
perquè la maldat sempre ha de ser combatuda encara que el preu que calgui pagar
per això pugui ser molt gran.
» Qualsevol
govern que tingui alguna cosa a objectar a aquesta decisió és lliure
d'abandonar aquest cos polític, i aquest cos polític és lliure d'escollir una
nova presidència..., el dia següent a aquell en què en Nil Spaar hagi estat
derrotat i els yevethans hagin quedat desarmats.
La Leia
esperava que el silenci la seguís quan baixés de l'estrada. Però tot just havia
fet dues passes quan un tumultuós rugit d'aprovació procedent dels nivells de
seients i les galeries superiors va caure sobre ella. La Leia va girar i va
veure que pràcticament tot el Senat estava dempeus, i que aprovava la seva
decisió d'una manera sorollosament aclamatòria.
L'aclamació
no era unànime, per descomptat: dotzenes de senadors que no estaven d'acord amb
ella havien romàs en els seus seients o anaven cap a les sortides amb
expressions de visible disgust en els seus rostres. Però suposaven una minoria
sorprenentment diminuta perduda en el tot. La Leia, que amb prou feines podia
comprendre el miracle que acabava d'obrar, va deixar que els seus ulls
recorreguessin el Senat. Les seves paraules havien arribat fins a ells i els
havien commogut i unit..., almenys per un moment, un moment durant el qual els
principis havien triomfat sobre la política.
Hauria
d’haver-se sentit plena d'alegria..., de no ser pel fet que la Leia podia veure
amb tota claredat la mort d'en Han al final de la línia recta que havia
dibuixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada