Emboscada a Corèllia (VI)

Anterior

6

Adéu i hola

En Luke es va tirar enrere la capa negra, per sobre l'espatlla, va sortir de les ombres i va anar cap a la pista en la qual esperava el Falcó Mil·lenari, preparat per a l'enlairament. Era una escena de caos organitzat o, per ser més exactes, dues escenes de caos barrejades.

A estribord de la nau, en Han discutia amb un membre del servei d'inspeccions de seguretat de l’espaiport, aparentment sobre alguna mena de requisit necessari per obtenir el permís d'enlairament, mentre que al mateix temps li cridava a Chewbacca, que estava inclinat sobre d’un panell d'accés a l'ala d'estribord del casc. Bé, Han i Chewie portaven discutint sobre quines eren les millors maneres d'aconseguir que el Falcó seguís funcionant des que en Luke els coneixia. No hi havia cap raó per esperar que deixessin de fer-ho en aquell moment.

A babord, la Leia estava envoltada per un grupet de gent del govern de tots els tipus i aspectes possibles. En Luke va recórrer aquella petita multitud amb la mirada. Hi havia secretaris, androides administratius, oficials del gabinet, senadors i uns quants militars. Allà tampoc hi havia sorpreses. Fins i tot en un govern tan democràtic i poc amant dels formalismes com el que la Leia estava intentant construir, no era possible permetre que la Cap d’Estat s'escapés per gaudir de les seves vacances sense que hi hagués almenys uns quants detalls, i persones, problemàtics a resoldre en l'últim minut.

Una filera d'androides de servei domèstic rodaven impassiblement per entre els dos grups i pujaven per la rampa de la nau, portant els últims paquets de l'equipatge a bord del Falcó.

Els tres fills d’en Han i la Leia corrien d'un costat a un altre com animalets salvatges, embogits d'emoció davant el començament de la gran aventura..., i sens dubte molt conscients del fet que estaven a punt d'escapar a les primmirades atencions i cures d'en C3PO. Aquella idea va fer somriure al Luke. Tenint en compte el molt que el vell cub de rosques es preocupava i es queixava per tot, realment no tenia res d'estrany que els nens haguessin volgut construir el seu propi androide.

La Leia estava intentant atendre a l'ambaixador de Bimm, pel que en Han no tenia més remei que ocupar-se de la supervisió infantil i estava fent el que podia per controlar els nens. Comprensiblement, donades les circumstàncies, com podia no era ni de bon tros suficient. En Luke es va adonar que la situació semblava estar a punt d'entrar en una fase crítica, i va decidir intervenir.

- Jacen, Jaina! Ei, calmeu-vos un moment! -Va cridar-. No us poseu nerviosos! Ànakin! Aquest suport de descens no ha estat fet per enfilar-s'hi! Baixa d'aquí.

-Però Chewie s'enfila per la nau -va protestar l’Ànakin.

El petit va baixar del suport de descens, encara que no perquè li vingués de gust fer-ho.

-Però no està jugant sobre la nau -va dir en Luke, reflexionant, i no per primera vegada, a la futilitat d'intentar raonar amb un nen de l'edat de l’Ànakin-. Està treballant en ella, intentant aconseguir que funcioni millor.

-Jo podria fer que funcionés millor -va dir l’Ànakin, assenyalant-se el pit amb un polze ple de confiança en si mateix-. De moltes maneres.

-Aposto a què podries -va dir en Luke, i va riure. L’Ànakin semblava posseir una notablement precoç habilitat per al maneig de la maquinària, per descomptat, però en Luke dubtava que en Chewbacca estigués molt disposat a acceptar ajuda d'ell-. Però per què no deixem que el teu pare i Chewie es preocupin d'aquestes coses? -Luke va aprofitar que l’Ànakin s'ho estava pensant per canviar de tema-. Esteu preparats per al viatge? -Va preguntar.

-Sí. Ja tinc totes les meves coses.

-Fantàstic. Hauríeu de passar-ho bé. –En Luke va alçar la mirada i va veure que la Jaina estava intentant treure alguna cosa de l'equipatge que els androides portaven a bord del Falcó-. Vinga, Jaina, deixa això -li va dir.

-Però volia agafar els meus llibrexips -va protestar la Jaina-. Crec que estan dins d'aquella borsa.

-Bé, doncs de totes maneres no tindràs cap ocasió de llegir fins després de l'enlairament -va dir en Luke, esperant que la Jaina es trobés en un estat d'ànim tan (relativament) raonable i disposat a la cooperació com el de l’Ànakin-. De què et servirà fer que totes les teves coses acabin llençades sobre de la pista?

- Però vull els llibrexips ara!

Estava clar que l'ésser raonable no funcionaria.

-Bé, en aquest cas hauries d'haver pensat en ells abans de fer l'equipatge.

-Jo no vaig fer l'equipatge. Si hagués fet l'equipatge, llavors els hauria deixat fora. Els androides van fer l'equipatge per mi.

-Ja et vaig dir que estàveu deixant que fessin massa coses per vosaltres -va replicar en Luke -. Aquesta és la classe de problema que sol sorgir llavors. Fes les coses tu mateixa i tot sortirà bé. Deixa que les facin altres, i no tens dret a queixar-te després. Així que res de males cares, i recorda-ho per la propera vegada. D'acord?

-D'acord -va dir la Jaina, amb una considerable reluctància.

-Bé -va dir en Luke. Potser, només potser, el càstig que ella i en Jacen havien rebut per l'accident anterior amb l'androide havia deixat alguna mena d'empremta -. Ara emporta't a l’Ànakin i troba un lloc en el qual pugueu seure sense destorbar fins que sigui l'hora de marxar.

En Luke va alçar la mirada i va veure en Jacen immòbil al costat del seu pare. Es disposava a cridar al noi i dir-li que deixés de molestar al seu pare, però un instant després en Han li va envoltar les espatlles amb el braç en un gest distret i com sense adonar-se del que feia mentre seguia discutint amb el personal de la pista. En Jacen semblava molt interessat en la discussió. Bé, seria millor li permetés que seguís on era.

En Luke, sense deixar de vigilar de cua d'ull a la Jaina i l’Ànakin, que, miraculosament i per variar, s'havien assegut damunt d'un recipient de càrrega i estaven molt quiets, va anar a veure si podia ajudar a la Leia a lliurar-se del grup de persones que semblaven decidides a mantenir-la a la pista, fent-li «només una última pregunta» fins que s’hagués fet fosc.

Però hauria d'haver escoltat amb més atenció quan la Mon Mothma li va recordar que no era l'únic dels dos germans amb capacitats que l'altre no havia desenvolupat. El grup que envoltava a la Leia ja s'estava disgregant, i cada dignatari i acompanyant se n'anava amb un somriure a la cara masculí, femení o neutre, clarament complagut amb els resultats de la conferència i cada un d'ells amb la inconfusible impressió que la cap d'Estat havia prestat una atenció especial a les seves preocupacions. En Luke mai havia sabut desenvolupar-se tan bé amb la gent, i va sentir una gairebé imperceptible punxada d'enveja veient l'aparent falta d'esforç amb què la Leia els manejava a tots. Era la mateixa vella història de sempre, naturalment: quan practicaves les capacitats requerides any rere any, tot resultava fàcil. En Luke havia estat injust amb la Leia. No podia reparar l'error que havia comès amb la seva germana de cop i mitjançant un sol gest, però almenys podia començar a fer-ho.

La Leia s'estava acomiadant de l'últim dels visitants quan en Luke es va reunir amb ella. Es va tornar cap a ell i li va dirigir aquell somriure enlluernador com un sol que sempre li fonia el cor veient-lo. Darrere d'aquell somriure no hi havia ni la més petita ombra d'esforç o actitud forçada, res excepte els sentiments més profunds i sincers. Potser aquest fos el secret. La Leia sempre sentia les emocions que estava expressant.

-Hola, Luke -va dir-. Un dia ple d'emocions, eh?

-Per descomptat -va admetre en Luke -. Per fi podràs fer una ullada al lloc del qual va venir -va dir, assenyalant amb una inclinació de cap al Han, que seguia dirigint crits al wookiee i al personal de terra mentre continuava envoltant afectuosament les espatlles del seu fill amb un braç-. Deu ser dur estar casada amb un home ple de misteris -va afegir, i no parlava del tot de broma-. Aposto a què tens moltes ganes de veure el lloc en el qual va començar la seva carrera.

-Oh, Han no és un home ple de misteris -va dir la Leia-. El que veus és tot el que hi ha. El seu passat és un misteri, si. Mai ha parlat molt d'ell, i dubto que ho faci mai. De totes maneres, no crec que un viatge turístic en família vagi a llançar una claredat encegadora sobre els racons ocults de la seva història personal.

- I això no et molesta? -Va preguntar en Luke.

La Leia va arronsar les espatlles.

-Solia molestar-me, però ja no em molesta. En Han és en Han. Què més necessito saber?

-Suposo que res -va dir en Luke-. De totes maneres, fes un bon cop d'ull a Corèllia i explica-m'ho tot després.

-Ho faré, per descomptat -va dir la Leia -. Estar lluny d'aquí com una família sense tota aquella multitud perseguint-te cada dos minuts -va moure una mà, assenyalant la direcció en què s'allunyava l'últim dignatari -serà molt agradable.

-Bé, parlant de família -va dir en Luke-, tinc un regal que vull donar-te..., de germà a germana.

Va treure un paquet de la bossa que penjava de la seva espatlla. Estava embolicat en el vellut negre més suau que havia pogut trobar. Era prim i pesat, i de la longitud aproximada de l'avantbraç de la Leia. En Luke li va donar.

- Què és, Luke? -Va preguntar la Leia.

-Obre-ho i ho esbrinaràs.

Hi havia una cinta platejada nuada al voltant del vellut. La Leia va desfer el nus, va desdoblar el vellut... i va deixar escapar un panteix ofegat de sorpresa.

-Però..., però...

-Sé que ja tens una espasa de llum -va dir en Luke-, però mai et veig portar-la damunt.

-Ha passat molt de temps des de l'última vegada en què em va semblar que tenia dret a portar una espasa de llum a sobre -va dir la Leia mentre treia l'arma de l'embolcall-. Ha passat molt de temps des de l'última vegada en què vaig pensar estar ni que fos remotament a prop de convertir-me en una Jedi, Luke.

-I per això et dono una espasa de llum -va dir en Luke-. No se’m va acudir cap manera més clara de dir-te que penso que ets una Jedi.

-Però jo hauria de construir la meva pròpia arma -va replicar la Leia-. És una de les proves.

En Luke va moure el cap.

-Pot ser una prova -va dir-. No té per què ser-ho. Sí, totes les tradicions diuen que se suposa que els Jedi han de construir les seves pròpies espases de llum, com a part del progrés cap al grau de cavaller. Però després de tot, és només una tradició i res més. No hi ha cap llei que obligui. I recorda que l’Obi-Wan Kenobi em va donar la meva primera espasa de llum, després de tot. No la vaig construir. Així que accepta aquesta: l'he construït per a tu.

La Leia va contemplar l'espasa de llum durant uns moments i la va sospesar a les mans.

-Bé, què sents tocant-la? -Va preguntar en Luke.

-Sento com si sempre hagués estat meva -va dir la Leia-. Com si se suposés que ha d'estar aquí, a la mà. És perfecta. Però..., però no he completat l'ensinistrament -va seguir dient-. Mai vaig construir la meva pròpia espasa de llum perquè mai em vaig sentir preparada per fer-ho.

En Luke va moure el cap.

-No, aquí és on t'equivoques -va dir-. Si hi ha algú en aquesta galàxia que tingui el dret a portar a sobre una espasa de llum, és la Leia Organa Solo, cap d'Estat de la Nova República. Ets una Jedi. El teu ensinistrament ha estat completat. És diferent del meu, però ha estat completat.

- Això no és veritat! -Va protestar la Leia-. Hi ha tantes coses que ignoro, tantes coses que encara has d'ensenyar-me...

-Però la Mon Mothma em va recordar que el contrari també és veritat -va replicar en Luke-. Hi ha moltes coses que tu em pots ensenyar i que jo he d'aprendre. Cap de nosaltres aprèn mai tot el que hauríem de saber. Encara que doni la casualitat que coneguis uns quants trucs mentals o que no t'hagis après de memòria i a la perfecció tots els moviments que es poden fer amb una espasa de llum, això no t'ha evitat lluitar per la justícia o saber distingir el bé del dolent i actuar basant-te en aquest coneixement. Agafa l'espasa de llum. Te l’has guanyat..., i potser la necessitis.

La Leia va tornar a sospesar l'espasa de llum i després va retrocedir un parell de passos. Va pressionar el botó activador i l'espasa de llum va cobrar vida amb un sord brunzit d'energia. Un lluent fes color vermell robí va sortir disparat de l'empunyadura. La Leia va fer girar el full a través de l'aire amb un veloç gir del canell, i el brunzit es va tornar sobtadament més fort durant un moment quan la fulla lumínica va lliscar per l'aire.

-Posa-me'n a prova -va dir al Luke, retrocedint un altre parell de passos mentre alçava la fulla davant d'ella.

En Luke va titubejar durant un instant. Hi havia alguna cosa distant i com absort en la veu i l'expressió de la Leia. La manera com els seus ulls estaven clavats a la fulla de l'espasa de llum va fer que en Luke no tingués cap problema per entendre el perquè.

En Luke va retrocedir i es va treure la capa negra amb un encongiment d'espatlles, deixant que caigués a terra. Després va empunyar la seva espasa de llum sense apartar els ulls de la Jaina. Va connectar l'espasa de llum i va sentir aquell dèbil bategar d'energia que tan familiar li resultava quan la fulla va cobrar vida. Ensinistrat per observar el seu oponent i no a si mateix, en Luke no va veure gens la seva pròpia fulla mentre la mantenia baixa i prop del seu cos. La Leia va agafar l'empunyadura amb les dues mans i la va alçar en la clàssica posició de guàrdia. En Luke va alçar la seva arma davant de la de la Leia, va fregar la seva fulla amb la seva, i va ser recompensat amb un guspirejant xiuxiueig d'energia quan les dues espases de llum es van trobar.

El rostre de la Leia era un estudi de concentració i excitació reprimides quan va fer retrocedir la seva fulla. En Luke podia entendre la seva reacció. La seva sang, la sang del seu pare, corria també per les venes de la Leia. En el més profund del seu cor en Luke sabia com de molt que estimava l'emoció del perill, del desafiament i de la batalla. No pretenia saber si això era algun aspecte del costat fosc de la Força o merament un impuls competitiu perfectament normal. Però fos el que fos, en Luke reconeixia l'existència d'aquell impuls al seu interior..., i en aquell moment també el va poder reconèixer en la seva germana.

La Leia havia lliurat moltes batalles amb la ment durant els seus últims anys de servei governamental, d'això no hi havia dubte. Hi havia obtingut grans victòries per la Nova República, sovint superant en capacitat de maniobra a l'enemic d'una forma tan impecable i vencent d'una manera tan completa a la taula de conferències que després no hi havia cap necessitat de lluitar. Però havia transcorregut molt temps des que va tenir una oportunitat de lluitar amb les seves mans, la seva velocitat i la seva agilitat en comptes d'únicament amb la seva ment. No tenia res d'estrany que li brillessin els ulls quan va alçar la seva espasa de llum i la va fer girar cap a la fulla d’en Luke.

En Luke va desviar el seu primer cop cap avall i cap a l'esquerra, i després va tornar a la posició de guàrdia amb el temps just d'aturar un altre cop que va estar a punt de passar per sota de la seva guàrdia. La Leia va deixar que la seva fulla baixés al llarg de la d’en Luke i després va girar per sota de la seva guàrdia, alliberant la seva fulla per enfrontar-se amb ell des de la dreta. En Luke va retrocedir i va girar sobre si mateix mentre adaptava la seva postura per fer front a l'atac de la Leia. La seva intenció inicial havia estat la de no emprar-se excessivament a fons amb ella, però semblava que no anava a tenir aquella oportunitat. La Leia era massa ràpida, massa bona.

En Luke va decidir passar a l'atac. Va apartar la mà esquerra de l'empunyadura de l'espasa de llum i va estendre la seva fulla en un cop assestat amb una sola mà per obtenir un major abast mentre avançava cap a la Leia. Però la Leia no estava disposada a permetre que se sortís amb la seva. Va deixar caure la seva espasa de llum sobre la punta de la seva fulla, colpejant amb la màxima violència i precisament en l'angle necessari per fer baixar l'espasa de llum d’en Luke. El cop va obligar al Luke a adoptar una postura molt incòmoda amb la mà tornada cap enrere, al mateix temps que afeblia la seva presa sobre l'empunyadura de l'espasa de llum. La seva fulla es va incrustar al permacret de la pista de descens, obrint un forat en ella i obligant-lo a concentrar-se, encara que només fos per un moment, a alliberar la seva fulla i no en la seva oponent.

En Luke gairebé va aconseguir extreure la fulla, però ja era massa tard. La Leia va invertir el seu cop i va atacar salvatgement la seva fulla des de la direcció oposada, alliberant l'espasa de llum del permacret... i arrencant-la per complet de la mà d’en Luke. La fulla d'energia es va desactivar automàticament quan la mà d’en Luke va deixar d'estar en contacte amb l'empunyadura. L'arma va sortir disparada pels aires i va aterrar sobre la pista a quinze metres de distància.

En Luke va contemplar la seva germana amb els ulls plens de sorpresa i perplexitat, i va veure el gran somriure que hi havia en els seus llavis. La Leia va alçar la fulla en una salutació, i després va desconnectar l'espasa de llum. La fulla color vermell robí es va esvair amb un últim brunzit d'energia, i la Leia es va penjar l'espasa de llum del cinturó.

En Luke va anar fins on havia caigut la seva espasa de llum, la va recollir i se la va penjar del cinturó. Després es va quedar immòbil i va observar la seva germana des d'un nou angle. Era una autèntica guerrera. Potser no li vencés la propera vegada, però aquest cop li havia vençut, i vèncer a Luke Skywalker encara que només fos per casualitat ja era una cosa impressionant. A la Leia li faltava la fluïdesa que només podia obtenir-se mitjançant anys i més anys de pràctica, però posseïa un talent innat que necessitava molt poc estímul per sortir a la llum. En Luke va anar cap a ella, movent el cap amb sorpresa.

-Ets bona -va dir -. Molt bona.

La Leia va somriure i li va donar un copet a l'espatlla.

-La pròxima vegada em guanyaràs -va dir.

-Potser -va dir en Luke-. Si ho faig, serà perquè sabré el que he de vigilar.

Va tornar la mirada cap a la nau i va veure que els tres nens havien presenciat com la seva mare feia puré a un Mestre Jedi. Bé, si això servia perquè tractessin a la Leia amb una mica més de respecte, potser l'ésser derrotat no era tan dolent.

-He estat practicant quan puc sense que ningú em veiés -va dir la Leia, parlant en un to de veu una mica més seriós -. Ni tan sols en Han ho sap.

- I com has practicat? -Va preguntar en Luke.

La Leia va arronsar les espatlles.

-Amb l'espasa de llum que ja tenia..., que no és ni de bon tros tan bona com aquella, dit sigui de pas. Contra una sèrie d'adversaris robot. Bàsicament he estat treballant al pati de darrere del meu despatx. No he pogut practicar molt, però suposo que m'ha servit d'alguna cosa.

-Jo diria que sí -va murmurar en Luke mentre es donava un massatge al canell. Encara li feia una mica mal a causa de l'impacte que li havia arrencat l'espasa de llum de la mà-. Crec que no t'adones de fins a quin punt has millorat. Vinga, anem a veure què tal li està anant a Han amb els tipus de seguretat.

-No m'atreveixo a mirar -va dir la Leia -. Podria haver fet que ens estalviessin totes les formalitats de l’espaiport, naturalment, però es tracta d'un viatge particular. No em semblava correcte utilitzar el meu càrrec només perquè poguéssim anar de vacances. En Han em va dir que no em preocupés per això. Va dir que presentés tots els papers com a viatge particular, i que després ell s'encarregaria de totes les formalitats a la seva manera.

En Luke no va poder evitar somriure. La forma de fer les coses habitual d’en Han poques vegades solia ser la més discreta.

En Han se les estava arreglant tan bé com es podia esperar, la qual cosa volia dir res bé. A aquestes altures ja hi havia una petita multitud de buròcrates de l’espaiport al seu voltant, tots ells assenyalant una regla o una altra en els seus quaderns de dades, i cada un d'ells embrancat en una sorollosa discussió amb Han. Probablement era una sort per totes les parts involucrades que en Han no portés a sobre un desintegrador. En Luke li creia perfectament capaç de fer-los callar a tots amb uns quants trets a l'aire..., i només les estrelles sabien quantes regles de seguretat hauria violat amb això.

En els vells temps mai va haver aquella mena d'embolics per un enlairament. Et limitaves a segellar les comportes de la teva nau, obtenies el permís de partida i te n’anaves. Però en els vells temps el trànsit d'entrada i sortida de Coruscant era com una desena part de l'actual.

Durant els últims anys s'havien produït un parell de col·lisions de més causades per munts de ferralla remodelats que mai haurien d'haver-se enlairat del sòl. En qualsevol altre lloc les regles de vol seguien sent flexibles i molt poc estrictes, però Coruscant tenia senzillament massa naus arribant i partint per permetre que la situació es descontrolés. La realitat era que no hi havia més elecció que seguir la normativa al peu de la lletra, i el que portessis generacions sense prestar cap atenció a ella no significava res. El problema era que les normes requerien que naus tan velles com el Falcó passessin per una inspecció molt acurada cada any estàndard. El com no estava molt clar, però el Falcó se les havia arreglat per saltar-se-les totes i cadascuna de les inspeccions durant una pila d'anys..., i els buròcrates per fi havien aconseguit caure sobre ell.

Bé, en realitat no podies culpar els esgrimidors de llapis per voler que la Cap d’Estat viatgés en una nau espacial que estigués almenys prou a prop de les normes de seguretat com per poder saludar. Sens dubte l'abans esmentada Cap d’Estat hauria pogut eliminar tots els petits obstacles amb una o dues parauletes dites en veu baixa, però la Leia no va fer res per ficar-se en la commoció, i si ella no sentia cap necessitat d'involucrar-se en ella, llavors en Luke tampoc. Després de tot, i d'una forma bastant estranya i peculiar, en Han gaudia amb aquell tipus de coses. Que tingués la seva diversió. La Leia i en Luke es van quedar a un costat i van contemplar l'espectacle.

- Prou! -Va acabar cridant en Han-. D'un en un! D'un en un, o faig baixar al wookiee de la nau i deixo que li cridin a ell. -Això va fer que callessin-. Molt bé. Vostè-va dir en Han, estenent un dit en la direcció del funcionari que posava més pegues-. Endavant.

-Són els seus reguladors d’hiperimpulsió, capità Solo. Els escuts de radiació no van superar la seva inspecció la setmana passada...

En Han va alçar la mà per indicar a l'inspector que deixés de parlar.

-No és més que un petit malentès. -Va ficar la mà en una de les butxaques de la seva jaqueta i va treure un full de paper. Després el va desdoblar per mostrar la profusió de segells, impressions de tampó i inicials oficials que enfosquien la meitat del text del formulari que hi havia sota d'elles-. Això hauria de resoldre aquest problema, i també un munt dels altres problemes -va seguir dient-. Aquest paper certifica que els reguladors d’hiperimpulsió, l'ordinador de navegació, els subsistemes repulsors i la resta dels sistemes han estat tornats a inspeccionar i declarats en condicions.

-Però si tenia aquest certificat des del començament, per què s'ha estat discutint amb nosaltres? -Va preguntar l'inspector.

-Potser és simplement que no m'agrada la paperassa -va dir en Han.

«O potser estava esperant fins que la Leia, l’esposa d’en Han i màxim superior del funcionari, estigués al seu costat», va pensar en Luke. Armar un munt de rebombori perquè la paperassa no estava completa havia de resultar molt més difícil amb la Cap d’Estat esperant per poder anar-se’n mentre colpejava impacientment la pista amb el peu.

-Tingui, prengui -va dir en Han-. Espero que li faci realment feliç.

Li va lliurar el certificat al cap d'inspectors, i la resta de l'equip d'inspecció es va amuntegar al voltant del full de paper, estudiant-lo meticulosament, assenyalant els diferents segells, aprovacions i impressions de tampó, i comentant-les amb una gran animació. En Luke no va poder sentir el que estaven dient, però a jutjar pel to de les seves veus resultava clar que no estaven totalment convençuts.

No obstant això, hi havia tres o quatre funcionaris més que no semblaven sentir cap interès cap al document.

-Vejam -va dir en Han, dirigint-se al que havia estat rebent els seus crits més potents-, vostè és d'immigració, correcte? D'acord, tal com li vaig dir la meva dona té tots els formularis de sortida, passaports i altres papers per a la família. Leia?

La Leia va fer un pas cap endavant i va mostrar els documents, fent un pèssim treball a l'hora d'ocultar la seva diversió. Tots els funcionaris sabien molt bé que la Leia era la Cap d’Estat i, en última instància, la que manava. Però, de la mateixa manera, tots sabien igual de bé que la Leia viatjava amb la seva família com a ciutadana particular per ser tractada exactament igual que qualsevol altra persona.

I si això no era un munt de ximpleries, llavors en Luke no sabia què podia ser-ho. La idea que algun funcionari insignificant del departament de passaports s'atrevís a trobar alguna cosa que estigués malament en els documents de la Cap d’Estat era risible. I mentre que els inspectors de naus podien haver tingut el valor necessari per qüestionar la validesa dels papers d’en Han, certament no estaven disposats a fer-ho davant de la Leia Organa Solo. En Luke no necessitava la Força per captar el dubte i la incertesa que hi havia en les seves ments fins i tot mentre estampaven les aprovacions finals per la partida al formulari.

En Luke va sentir un suau soroll de passos darrere d'ell, i es va girar per veure a Lando Calrissian entrant a la zona d'enlairament. Lando estava més enlluernadorament elegant que mai, suposant que això fos possible, amb una capa turquesa sobre una lluent jaqueta blanca i pantalons del mateix color que la capa. Però malgrat la seva vestimenta, per una vegada no semblava estar massa interessat a atreure l'atenció. Els seus moviments eren cautelosos i discrets, gairebé furtius. En Luke tampoc necessitava la seva percepció de la Força per saber que Lando havia vingut a veure, no a ser vist. S'estava coent alguna cosa, encara en Luke no pogués dir amb exactitud el què.

En Lando es va reunir amb ell i va assentir distretament.

-Hola, Luke -va murmurar mentre observava com en Han i la Leia s'ocupaven dels buròcrates.

En Luke va observar a Lando amb atenció, però el seu rostre no li va dir res. La seva expressió era totalment indesxifrable i buida d'emocions, i semblava decidit a no revelar res.

Luke va sentir la temptació d'usar els seus poders de la Força per establir contacte amb la ment d’en Lando i esbrinar què tenia a veure amb tot allò, però la seva momentània curiositat no era excusa per a una invasió de la intimitat tan enorme. Que Lando seguís guardant el seu secret.

-Bé..., la..., hmmm -va balbucejar el cap d'inspectors-. Tot..., eh..., tot sembla estar en ordre aquí -va dir, i el dubte resultava clarament perceptible en la seva veu-. Sembla que no tenim res més a fer excepte desitjar-los un viatge agradable i sense contratemps.

En Han va obsequiar al cap d'inspectors, amb un to burlaner, un somriure tort i un copet a l'espatlla que va estar clar que no va agradar massa al buròcrata.

-Gràcies -va dir després, agafant-li la mà dreta i agitant-la vigorosament.

El cap d'inspectors va assentir i va semblar empassar saliva, i després va retrocedir, girar sobre si mateix i es va allunyar tan de pressa com va poder fer-ho sense deixar de mantenir un mínim de dignitat. Els seus subordinats es van afanyar a seguir-lo, i els funcionaris d'immigració i els altres buròcrates de seguida van semblar igualment desitjosos de marxar.

En Han va dirigir un somriure de llop a l'esquena del cap d'inspectors.

- Vinga, nois! -Els va cridar als seus fills-. Endavant, pugeu a bord. Chewie, ja pots tancar aquest panell d'inspecció i deixar de posar cara amenaçadora. Puja a bord i inicia la seqüència preliminar per al vol. Estaré allà dintre d'un minut.

Chewie va deixar escapar una curta barreja de lladruc i grunyit i va assentir. Va treure les seves eines del compartiment de reparacions, semblava com si en realitat no hagués estat fent res amb elles allà dins, i va tancar la sessió amb un cop sec.

En Luke es va tornar cap al Lando amb la intenció de preguntar-li què estava passant, però Lando va bellugar el cap i va deixar anar una rialleta abans de fer-ho.

-Ho has aconseguit, vell pirata -va dir mentre feia un pas cap endavant i estrenyia la mà d'en Han-. Suposo que això vol dir que has perdut la nostra petita aposta.

- Han! Confio que tu i Lando no haureu estat fent apostes de nou amb el Falcó com a premi per al guanyador -va dir la Leia.

-No, no ha estat res tan emocionant -va dir en Han-. Només li vaig apostar un sopar a Lando que no aconseguíem que els inspectors de seguretat ens deixessin sortir.

-Bé, llavors no passa res. –La Leia va somriure i li va donar un copet al braç al seu espòs-. Serà millor que vagi a controlar els nens abans que intentin canviar el cablejat de la consola d'armament.

La Leia va girar i va seguir als nens cap a l'interior de la nau.

En Luke va pensar que no hi havia dubte que la Leia s'ho estava prenent tot amb molta calma, i es va sentir cada vegada més confós. En Han s'estava saltant una inspecció de seguretat i a ella tant li feia?

- Per què no està preocupada la Leia? -Va preguntar-. I què té a veure Lando amb el que la teva nau hagi obtingut el permís per partir?

- Qui creus que va fer els arranjaments necessaris per obtenir tots aquests documents de partida falsos? -Va preguntar Lando, somrient encara més àmpliament que abans-. Bé, quan puc cobrar aquest sopar? -Va preguntar, girant-se cap al Han.

En Han va arrufar les celles.

-Jo diria que aquí i ara, a bord amb la família abans que ens enlairem, però l'únic problema és que tenim una mica de pressa per anar-nos-en. La teva gent pot haver falsificat el document i haver-se introduït en els bancs de dades perquè mostrin que superem totes les comprovacions de seguretat, però no crec que haguem d’abusar de la nostra sort. Alguna cosa podria anar malament.

Lando va tornar a riure.

- L'home que planeja pilotar una peça de museu a través de la galàxia es preocupa pensant que pot abusar de la seva sort amb els inspectors de seguretat! -Va exclamar-. Aquesta sí que és bona. D'acord, llavors jo escolliré el moment i el lloc per cobrar l'aposta. Et sembla una bona solució?

-Em conformo amb ella -va dir en Han.

Però en Luke es va dir que ell no estava disposat a conformar-se amb aquella solució. Ah, no, ni somiar-ho.

- Han, espera un segon! -Va exclamar-. Arriscar el coll a bord d'una nau de la qual no et pots fiar és una cosa, però no pots portar la teva esposa i els teus fills en una nau que els inspectors de seguretat no consideren apta per volar.

-Pren-t'ho amb calma, noi -va dir en Han-. Creus que correria riscos amb els meus fills, o que la Leia m'ho permetria fins i tot si jo volgués intentar-ho? Et prometo que tots els sistemes de seguretat que tant els preocupaven compleixen els requisits o els superen. Aquest no era el problema.

-No ho entenc -va dir en Luke.

-És realment molt senzill -va dir Lando-. Segons els registres oficials disponibles al control de Coruscant, ara el Falcó és un bonic vaixell de càrrega lleuger d'allò més normal. Tots els sistemes d'armament il·legal i tot l'equip especial per al contraban han estat trets de la nau. Però... En realitat en Han mai va arribar a eliminar totes aquestes petites modificacions, afegits, armes i sensors d'especificacions militars que resulten tan útils, i no seria gens bo que els inspectors es fixessin en totes les coses que a Han se li va oblidar treure de la nau.

-He tingut molts assumptes en què pensar -va dir en Han, en un to de veu i una expressió impassibles que no enganyaven ningú..., i que no pretenien aconseguir-ho -. A més, aquesta classe d'equip podria resultar molt útil allà fora. Amb temps de pau o sense, el Sector Corellià pot ser un trosset d'espai bastant mogut. Les normes de seguretat estan molt bé, però vull tenir una miqueta de potència de foc extra a mà per si de cas els pirates decideixen que ha arribat el moment d'anar de compres.

-Bé, certament no puc retreure-t’ho -va dir en Luke. No necessitava les seves capacitats Jedi per adonar-se que en Han estava preocupat per alguna cosa més que la remota possibilitat de tenir una ensopegada amb pirates semi-mítics. Però fos el que fos el que tenia preocupat al Han, en Luke no li ajudaria res insistint que parlés del tema-. Cuida de la teva família, i oblida't de tota la resta.

-Aquest és el pla, noi -va dir en Han-. De tota manera, pugeu a bord i acomiadeu-vos.

En Han va pujar el primer per la rampa del Falcó, amb Lando i en Luke seguint-lo. Un cop dins van trobar a la Leia i els nens a la sala. En Luke va pensar que era molt agradable tornar a estar a bord del vell Falcó. Eren tants els esdeveniments clau de la seva vida que havien tingut el Falcó com a centre d'una manera o d'una altra! Va mirar al seu voltant i va permetre que el torrent de records envaís la seva ment. Havia estat allà, al compartiment-sala, on l’Obi-Wan Kenobi li va fer practicar per primera vegada amb una espasa de llum. Era aquella nau la que li havia salvat la vida a la Ciutat dels Núvols, i la que li havia proporcionat el foc de cobertura que necessitava per acabar amb la primera Estrella de la Mort.

Però tot això pertanyia al passat. En aquells moments la nau semblava massa plena de vida i enrenou perquè aquestes coses importessin. En Han ja havia anat a la cabina per inspeccionar les configuracions preliminars de vol introduïdes per Chewie. Els bessons estaven en els seus seients, amb els cinturons posats però donant uns salts d'excitació que no semblava probable que les tires anessin a retenir-los durant molt de temps. La Leia estava preparant a un igualment agitat Ànakin per a l'enlairament.

-Atenció tothom -va dir en Han, tornant de la cabina amb Chewie darrere d'ell-. És hora d'acomiadar-nos d’en Lando i l'oncle Luke.

Després d'un ensordidor cor d'adéus cridats amb gran energia, en Luke va fer un petó i una abraçada a cada nen. Després es va incorporar, va abraçar a la seva germana, va donar un copet a l'espatlla al Han i va fer una reverència de comiat a Chewbacca. Posar-se massa emotiu o demostrar els teus sentiments amb un wookiee mai era molt aconsellable. Si el wookiee decidia demostrar els seus sentiments i tornar-te l’abraçada, tindries sort si sorties d'ella amb només unes costelles trencades.

Lando estava fent els seus propis comiats, complicant encara més la coreografia en els reduïts espais de la nau. Però tots els adéus van ser completats per fi, i va arribar el moment de baixar per la rampa, oferir un últim adéu amb la mà a Han mentre pujava la rampa i tancava la nau, i allunyar-se a una distància prudencial per a l'enlairament.

Cap nau desenganxa sense uns quants moments de retard que semblen inexplicables des de l'exterior..., i menys el Falcó, naturalment. En Luke i Lando van poder veure com Han i Chewie s'instal·laven en els seients de la cabina, comprovaven els interruptors i s'activaven els controls.

Però l'instant va arribar per fi, i els feixos repulsors del Falcó van cobrar vida amb una espurna d'energia. Movent-se amb una gràcia fluida i perfecta que semblava totalment fora de lloc en aquell sempre capritxós vell vaixell de càrrega, el Falcó es va alçar pels aires, va executar un gir de noranta graus cap a babord i va connectar els seus motors subllumínics principals per entrar al cel crepuscular.

-Allà van -va dir Lando, sense poder evitar que la seva veu li traís amb un suau tremolor d'excitació.

En Luke podia entendre-ho. Potser només fossin una família que se n'anava de vacances, un ràpid viatge improvisat aprofitant fins l'últim segon abans que la Leia es veiés atrapada en les converses comercials corellianes, però això no importava. Estaven a bord d'una nau, i la nau ja es dirigia cap a les estrelles. Podria haver estat qualsevol nau i anar a qualsevol part. Per en Luke-i, pensant-ho bé, també per Lando-no podia haver-hi un símbol més poderós de l'aventura, la possibilitat, l'esperança i la llibertat que una nau posant rumb cap a l'espai.

La Mon Mothma li havia dit que anhelava viure aventures, i en Luke ho havia negat. No hi havia calgut gran cosa per demostrar-li com d’equivocat que estava. En Luke volia estar allà fora, allà on ocorrien les coses.

-Anem, en Luke-va dir Lando-. Tu i jo tenim assumptes de què parlar.

Luke i Lando no eren els únics que van presenciar la partida del Falcó Mil·lenari. Pharnis Gieasry, agent de la Lliga Humana, també la va presenciar, encara que des d'una discreta distància. Es trobava a diversos quilòmetres d'allà, sobre una plataforma d'observació en una altra de les gegantines torres de Coruscant. La plataforma estava plena de turistes que van prendre a Pharnis per un dels seus i no li van prestar cap atenció. Estava prou lluny com perquè es veiés obligat a usar macrobinoculars si volia veure alguna cosa. Les contínues empentes i cops de colze que li infligien els turistes no facilitaven en res la tasca de mantenir immòbils els macrobinoculars.

Però tot i així va poder veure enlairar-se la nau, i també va poder veure dues siluetes diminutes immòbils a la pista. Va poder contemplar com veien esvair-se el Falcó, es donaven la volta després i tornaven a l'interior de la terminal. Pharnis estava pràcticament segur que el de l'esquerra era l’Skywalker. Quant a l'altre, no hi havia dubte que era Lando Calrissian. Excel·lent. Excel·lent. Pharnis es va sentir molt complagut obtenint confirmació visual que el seu objectiu es trobava al planeta. Amb Organa Solo rumb cap al seu destí, era el moment d'ocupar-se de l’Skywalker. Però Pharnis havia fet els deures. Sabia que el Falcó Mil·lenari no era precisament la més fiable de les naus. Seria millor donar-li temps perquè sortís del sistema. Si el Falcó s'avariava i l’Organa Solo tornava a Coruscant després que Pharnis s'hagués ocupat de l’Skywalker, la situació podia tornar-se terriblement enutjosa.

No. Calia donar-los el temps suficient perquè s'allunyessin. Demà. Faria la feina demà.

Següent