CAPÍTOL 24
-Que tingui bona sort, senyor!
Passant la Guàrdia Ciutadana mentre caminava cap a
l'ascensor de l'Estació Embarcació, Narsk va assentir casualment i va saludar
com un explorador anant en una missió de descobriment. Això és el que era, per
tot el que ells sabien; amb la seva màscara treta, el sistema Cyricept
s'assemblava als vestits de salt que havia vist portar els pilots de proves de
l'Arkàdia. Ells sabien que ell no era un d'ells, però era un especialista
treballant per a la seva causa.
Si ells haguessin sabut la rapidesa amb què havia estat
corrent, no estarien somrient. Narsk va panteixar buscant alè mentre les portes
de l'ascensor es tancaven. Hi havia portat massa temps trobar a la Jedi. Ell
només va confiar en el Mark VI i va esperar el millor, corrent de cap per
Calimondretta. No hi havia estat allà prou per aprendre de les reaccions de
tots, però amb seguretat un fantasma havia estat vist aquell dia. Almenys ningú
havia alçat una alarma. No ho necessitava.
No encara, almenys.
Les portes de l'ascensor es van obrir per revelar el
dom de l'hangar al final d'un llarg passadís. En Narsk podia escoltar les
preparacions prevol de la llançadora en marxa. El temps era curt. Va caminar
ràpidament, preguntant-se si havia fet el correcte. Alliberar la Jedi havia
estat un risc calculat. Només li havien ordenat observar-la, i alliberar-la era
un gran assumpte sense vigilància. Però abans que hagués escoltat els plans de
l'Arkàdia per a la Vília, havia sabut que necessitava una distracció. No podia
comptar amb el canoner sol. Els mercenaris podien ser comprats. Els Jedi no.
Si en Narsk tractava amb plans de suport, la Lord Sith
ho feia sense dubte. El bothan recordava el que havia vist abans, quan l'Arkàdia
havia lliscat el xip de dades sota la junta del pot de gas a la cadira flotant.
Hi havia un segon dispositiu, a més del receptor del seu detonador remot: un
temporitzador. Havia vist massa en el seu treball per reconèixer-lo
immediatament. L'Arkàdia havia plantat una assegurança a prova de fallades. Si en
Narsk no activava el parany de gas verinós en presència de la Vília,
s'activaria de totes maneres, en algun període seguint l'aterratge de la
llançadora en el seu destí. Quant seria? No ho sabia. Però descartava que
simplement ho provés amb Quillan i mai activés la bomba.
Quillan. On era? En Narsk
va escanejar el sòl de l'hangar buscant la cadira flotant. El noi se suposava
que havia d'haver estat portat allà en aquell moment per un transport. Si no hi
era, tot el pla podia desenvolupar-se en un...
-Què et va retardar?
En Narsk es va girar per veure-la, just dins de
l'entrada, portant la seva armadura de batalla de nou. El seu pèl unit amb un
tocat de metall, la dona estava al costat d'en Quillan, el jove home encara
ajupit a la cadira flotant marró. A la seva dreta, en Narsk va veure la nova
cadira estilosa, innocent i ominosa com ell la recordava.
-Vaig haver de passar el vestit per alguns diagnòstics,
-va dir en Narsk, fent-li una reverència -. La Jedi no l'ha estat cuidant.
-Hmm. -L'Arkàdia el mirà de dalt a baix abans de tornar
la seva atenció al seu germà. Curosament, va utilitzar la Força per levitar el
cos d'en Quillan de la cadira llòbrega, marcada per la batalla. El noi
s'enfonsava en l'aire lleument anant a descansar en el nou model, vellutat.
-Només diré adéu-, va dir l'Arkàdia, disparant una
altra mirada molesta a Narsk abans de tornar al seu moment privat. Ella es va
agenollar al costat d'en Quillan, agafant la seva suau mà-. Ho sento, germà
meu. Mai vas tenir una oportunitat en la vida. -Inclinant el seu cap, ella va
parlar en un to baix-. Però en la mort, venjaràs al nostre pare.
En Narsk estudià a Quillan. No hi havia ni una ombra de
comprensió en aquells ulls en absolut. Sense la Dromika a mà, realment no era
gens positiu ni negatiu, però encara era una cosa amb vida. Tràgic, va pensar ell.
Amb la seva mirada freda tornant, l'Arkàdia va
assenyalar la secció de la cua de la llançadora, el seu compartiment secret a
la part posterior obert a la vista. Un tècnic va passar volant per l'habitació,
dipositant una petita escala perquè la utilitzés el bothan. L'Arkàdia baixar la
mirada cap a Narsk.
-I bé?
En Narsk va quequejar.
-Va... Vaig pensar que havies de tenir assumptes més
urgents, ara mateix. -Ell es va ajustar al coll.
-Tot està a les meves mans-, va dir l'Arkàdia-. Aquest
és un dia important. No vaig a perdrem aquest moment.
-Molt bé, -va dir en Narsk, mirant temorosament el
navili. Caminant cap a ell, va mirar darrere del camp magnètic, cap a la
superfície de Syned, en les llargues ombres de la tarda de nou. Res estava
passant allà fora, o en tota Calimondretta, fins on ell podia dir. No hi havia
res més per fer. Ell va enterrar les seves dents i va caminar cap a l'escala.
Mercenaris! Mirant dins del
compartiment estret, es preguntava si algú més tenia algun respecte per un
treball ja. Vaig pagar per una
distracció! On és la meva distracció?
* * *
-Aquí el control de Calimondretta. El camp protector
està obert, Reptador U. Benvingut a casa.
La barrera magnètica sobre la gran entrada va brillar i
es va esvair, permetent al reptador de gel accedir a la barraca de l'atri. El
vehicle massiu coixejà cap endavant, el seu morro elevat-se just arribant a la
part superior de l'entrada a la sala del Patriota.
-Gràcies, Control Cali, -va dir el seu conductor a
través del sistema de comunicacions-. Ha estat un viatge divertit. No serà
llarg ara.
No, no ho serà, va pensar en Rusher,
apagant el transceptor. Era bo que l'Arkàdia li hagués portat al procés quan es
tractava de transferir als refugiats; li havia donat accés a la plataforma de
comandament, i ningú a la ciutat de gel semblava haver pensat que era estrany
que ell hagués estat el que els hi estava parlant.
En Rusher va arribar al lateral i va agafar el seu casc
espacial. Això era una bogeria. Desafiar a un Lord Sith per compte propi era
més boig que qualsevol cosa que Beld Yulan li hagués ordenat mai a prop de la
seva fi, i ell s'havia lliurat de la meitat de la seva gent. I tot i així,
mentre en Rusher havia descrit el seu boig pla pel canal segur abans, havia
rebut una acceptació immediata d'en Dackett i de tots els caps de secció. Fins
i tot l'enginyera Novallo havia accedit, a contracor.
Potser eren les notícies del pagament del bothan. Quan
Narsk havia ofert una sèrie de coordenades de salt que portaven de forma segura
als Mons del Nucli, en Rusher s'havia rigut en veu alta. Però llavors l'espia
va clamar que la prova del seu coneixement estava a bord del Diligència, de tots els llocs: en el
presumpte vestit de sigil. Aviat en Rusher va tenir a Dackett al comunicador
descrivint la sorprenent peça de tecnologia en possessió de la Tan, un
producte, d'acord a la microetiqueta de l'interior, manufacturat a Coruscant,
quatre mesos abans.
Potser el fet de veure la Tan demostrar el vestit havia
fet a tot el món unir-se: un viatge a la República seria un retir a la costa
durant tota una vida per a alguns, i una oportunitat per escapar per a d'altres.
Una oportunitat per encaixar realment, més enllà de les seves estratagemes
sense fi.
O potser fos perquè finalment estava fent el que en Dackett
havia dit, al solàrium dies abans.
No pots deixar-los
simplement veure't passar a través del moviment. Has de fer alguna cosa. Prémer
el gallet.
En Rusher podia veure als seus seguidors reunint-se al
terra de l'estació de sota, lluny de la cabina de comandaments penjant del
reptador de gel. La Guàrdia Ciutadana de l'Arkàdia estava fora amb força,
preparats per rebre el vehicle i als seus passatgers. A jutjar per les armes
que alguns d'ells portaven, no semblava que esperessin que tots els estudiants hi
fossin voluntàriament.
Bé, bé per tu, va pensar en Rusher.
Em fa sentir millor pel que estem a punt
de fer. Escalant la escala, li va cridar avall als seus companys.
-Prepareu-vos, Brigada! Estem a punt de fer història!
* * *
El Guàrdia Ciutadà houk en la intersecció dels
passadissos congelats va balancejar el seu blàster cap als treballadors clamant
la seva atenció.
-No m'importa quants de vosaltres veiéssiu aquest...
aquest fantasma, -va cridar ell, amb les galtes marrons movent-se-. No teniu
feina? Jo sé que jo sí!
La Kerra va lliscar des d'una entrada a la següent,
donant gràcies per la distracció. La instal·lació d'interrogació no estava
protegida com una presó, però evidentment la partida d'en Narsk havia atret
l'atenció al llarg de la seva ruta. La tecnologia personal de sigil no ajudava
molt quan forçaves el pas a través d'una multitud de suburbans.
Tot i això, la Kerra es va trobar a si mateixa
desitjant tenir l'odiat vestit ara. Amb els seus músculs adolorits, el seu cap
encara sonant, es va forçar a seguir endavant. El fet que els treballadors de
l'Arkàdia no portessin uniformes idèntics li havia donat una oportunitat de
moure's anònimament a través de les sales, però lentament. Massa lentament.
Deu minuts, havia dit l'espia. Ella ni tan sols sabia
per què se suposava que havia d'anar a la sala del Patriota, o el que volia dir
amb una distracció. Com dimonis se suposava que havia de saber quan els deu
minuts havien...?
-Tancament de seguretat! Tancament de seguretat! -un
parell de sentinelles corpulents abillats de blau van córrer passant el seu
buit-. Espereu tots! Hi ha hagut un incident en el Confiscat!
Així que així és com
han anomenat al lloc.
-Suposo que estem fent això, -va dir la Kerra, caminant
cap al túnel de gel i encenent el seu sabre làser-. Ei, paios! -va cridar ella
als guàrdies de davant-. Sóc el vostre incident!
* * *
A l'hangar, l'Arkàdia va alçar la seva mà, preparant-se
per tancar la porta del compartiment darrere d'en Narsk.
-Tens el meu canal encriptat programat al panell de
dades-, va dir ella-. Contacta'm quan hagis tingut èxit.
Abans que completés la frase, les sirenes van
reverberar a través de la cúpula. En Narsk podia escoltar-les ressonar per tot
el vestíbul des de l'ascensor.
L'Arkàdia va mirar enfadada a un altaveu a la paret.
-Què està passant?
-La Jedi ha escapat del Confiscat, -va respondre una
veu metàl·lica.
En Narsk es va retorçar en els seus confins.
-El Confiscat? Això és una presó?
-És més un dipòsit de cadàvers, -va deixar anar l'Arkàdia-.
O hauria d'haver estat, per a ella. Ella no podia sortir sola. Algú la va deixar
sortir!
Reflexivament, en Narsk va portar els seus braços
enrere dins del fals motor. Els seus ulls van anar cap a Quillan i la seva
cadira flotant, sent portat cap a la rampa per carregar-lo al compartiment de
passatgers.
-Jo... Crec que hauria d'atendre aquest problema, Lord Arkàdia,
-va dir en Narsk-. Li agraeixo que ens vegi anar-nos-en, però els assumptes
estan ben a mà.
-Sí, -va dir l'Arkàdia-. Això és perquè és el meu pla.
Irrompent cap a la sortida, l'Arkàdia va cridar a una
de les seves Guàrdies Ciutadans wookiee estacionada al costat de la paret.
-Tu aquí! -Ella va assenyalar a la secció de la cua de
la llançadora-. Assegura't que el bothan tanca fermament aquesta cambra. No
volem que s'asfixiï a l'espai!
El cor d'en Narsk va caure mentre la torre de pèl
vestida amb un cinturó s'estacionava darrere dels motors. Darrere de la wookiee
de mirada penetrant, l'Arkàdia ja se n'havia anat.
En Narsk va somriure dèbilment a la guàrdia.
-Un bon dia per a un vol, no?
* * *
El gerent grassonet de l'estació va colpejar la porta
del reptador de gel.
-No tenim tot el dia! Quan aneu a obrir allà dins?
Definitivament
encara no,
va pensar en Rusher, observant a través del petit port de vistes. Lluny darrere
del gerent de cara demacrada, va veure l'Arkàdia i a diversos dels seus
esbirros creuant el terra de l'atri de nord a sud amb una gran pressa.
Observant-los esvair-se sota una de les rampes laterals cap a la glacera, en Rusher
es va tornar cap al seu equip, esperant al lloc darrere d'ell, dins del
vehicle.
-Hauria estat bé haver vist aquest museu-, va dir ell,
amb la seva mà aixecada-. Deixeu anar la porta!
A fora, el gerent va trontollar cap enrere, gairebé
aixafat per la porta quan aquesta va caure. Agitant el seu puny, ell va
vociferar.
-Què et creus que estàs...?
La mandíbula del gerent va caure. En lloc de veure els
esperats refugiats dins del transport de càrrega enorme, estava mirant al llarg
canó d'un antic canó làser, amb una tripulació de canoners d'aspecte determinat
en vestit espacial.
-Ens agradaria que coneguéssiu la Bitsy, -va dir en Rusher,
dempeus amb indiferència a l'esquerra. Mirant als Guàrdies Ciutadans amb els
ulls com plats davant d'ell, va baixar la seva mà. Un dia dur per ser vosaltres, amics-. Foc!
* * *
El sòl sota l'Estació d'Embarcació 7 va tremolar, fent
esquitxades en el gel per l'alteració del sostre hemisfèric. Incrustat dins del
forat ocult de la llançadora, en Narsk va mirar lànguidament a la guàrdia
wookiee.
-No creus que hauries de fer alguna cosa?
La wookiee va grunyir. Donant una puntada de peu a l'escala, ella va
agafar el morro d'en Narsk i el va empènyer dolorosament cap enrere dins del
compartiment.
En Narsk va escopir, tossint els seus propis bigotis.
-Això no és al que em referia, idiota!
* * *
Els treballadors terroritzats anaven en estampida a
través de les sales excavades en el gel que duien a la Perspectiva de Reflex.
L'assalt inicial de la Kerra havia agafat als sentinelles, que havien alçat les
alarmes, per sorpresa. Però el corpulent guàrdia houk no havia pensat gens en
la seguretat dels seus companys ciutadans, disparant el seu blàster mentre
carregava a través de la multitud. El houk ja havia disparat a dos Guàrdies
Ciutadans desafortunats a l'esquena abans que la Kerra els pogués colpejar.
Canviant el seu sabre làser a la seva mà esquerra, ella
va tirar de l'arma d'un dels sentinelles caiguts cap a la seva mà dreta amb la
Força i li va tornar el foc. Agenollant, va apuntar a la paret fina transparent
a la dreta del houk, colpejant-li pels seus peus amb el rebot.
Diversos més combatents van entrar des dels passadissos
laterals, responent a l'estrident sirena. Amarrant el blàster en el seu
cinturó, la Kerra carregà cap endavant, escombrant de banda a banda amb el seu
sabre làser.
No hi havia cap alliberament a tallar aquesta vegada.
No com a Byllura, amb els seus mesmeristes embogits. La Guàrdia Ciutadana de
Syned no eren aspirants a Sith, sinó gent devota, o encallada dins del sistema
militar-industrial de l'Arkàdia. Mentre un altre guàrdia queia davant seu, la Kerra
es va alegrar que no hagués vist la Seese en un dels cintos blaus. Sempre era
més difícil matar algú que coneixies.
En veure una obertura en la línia d'oposició, la Kerra
va saltar cap a ella. Aquí, davant, hi havia la gruta gegant amb els seus
balcons i les escales mecàniques, envoltada per canonades gegants bombollejant
d'algues synedianes. Però cap estava reflectint-se en la plaça de la cova ara.
Una dotzena de guàrdies s'havia estacionat prop de les altres sortides, i
diversos franctiradors estaven a l'aguait, el balcó portant-la de tornada a la
sala del Patriota.
Alarmada pels números, la Kerra va treure el seu blàster
i va apuntar al tub on ella i en Rusher havien discutit tantes hores abans.
-Vejam el que penseu d'això, -va cridar ella,
disparant.
No va passar res.
La Kerra va rodar, evitant tornar el foc. Hi havia
esperat inundar la gruta amb la porqueria blava, només el subproducte era
tòxic, li havia dit en Narsk. Però els alts cilindres estaven fets d'una cosa
més dura que el transpariacer. Llançant de banda el blàster, va tornar a
l'acció amb el seu sabre làser, reflectint el foc mentre intentava avançar.
Però amb els franctiradors disparant des de dalt, la Kerra només podia
retrocedir cap a l'entrada per la qual havia entrat. El que donaria per una granada de commoció, va pensar ella. La
plaça era l'única ruta que coneixia cap a la Sala del Patriota.
Tot d'una hi va haver una detenció en els trets des del
balcó. La Kerra va pensar que havia escoltat un tro ara, reverberant lleument
sobre els clàxons. Sobre la planta superior, els franctiradors van partir per
permetre a una nouvinguda aproximar-se.
Lord Arkàdia va mirar avall des del sortint.
-La Jedi errant-, va dir ella, aparentment sense ser
distreta pels sorolls de darrere-. Estàs envoltada. És hora de morir.
* * *
Ell ho havia llançat tot. En Rusher tenia la Bitsy a
terra de l'atri ara, destrossant un nou forat a la paret glacial. Després del
seu primer tret mortal, li havia portat deu portadors i vint segons treure-la
del reptador de gel i posar-la en acció. Ara l'Equip Zhaboka girava a esquerra
i dreta, colpejant els seus llançamíssils cap a la superfície i disparant raigs
de subjecció al terra. Al darrere, Zeller i els seus companys de tripulació de
l'Equip Esbudellador estaven fent rodar fos l'últim bé de la brigada, el
Kelligdyd 5000, amb la seva corpulència aclaparadora colpejant sorollosament
sobre la porta caiguda.
Desplegar-se ràpid era fàcil quan no esperaves
recuperar les teves armes.
En Rusher va obrir de nou amb la Bitsy. No hi havia
necessitat d'observadors en aquesta batalla. Cada tret colpejava alguna cosa.
El comitè de benvinguda de l'Arkàdia feia temps que s'havia anat. I cada tret
llançava ones sísmiques a través de la Sala del Patriota. A través de tota
Calimondretta, pel que semblava.
Passant a la fase
dos.
-Zhabokes alto! -va cridar en Rusher pel seu
comunicador del casc als soldats ni a deu metres d'ell-. Foc ràpid, foc ràpid!
Amb precisió sincronitzada, sis llançadors de morter es
van inclinar i exhalar fortament, disparant a la cobertura de transpariacer
cobrint la part superior de l'atri. Els separadors sònics de la cuirassa
activats al contacte, polvoritzant la pantalla que protegia la Sala del
Patriota de les temperatures gèlides de Syned. A l'instant, l'atmosfera de
l'atri va surar cap a l'exterior, bufetejant el pol metàl·lic que havia estat
el sostre transparent i esquilant-lo sense danys cap a l'exterior.
D'una vegada, les portes de duracer automàtiques van
tancar els camins cap a la ciutat, protegint-los de la pèrdua de calor i aire.
Dotzenes de desafortunats soldats de l'Arkàdia, exposats ara tant al foc de
làser com a gel synedià, colpejaven les barreres clamant entrar.
-Ajudeu-los a trencar aquestes portes, -va ordenar en Rusher,
no tan servicial. La Bitsy va parlar de nou, colpejant la barrera oest amb tal
força que la va treure dels seus borns de duracer. La caverna de davant estava
oberta ara, unes goles buides, plenes de fum que portaven a la ciutat
subterrània. Colpejant l'esquena d'un dels seus soldats, el brigadier va
assenyalar a l'equip que pivotés l'arma al nord. La Kerra havia estat portada
al sud, abans, i molt més a l'oest hi havia el promissori, i els mateixos joves
de l'Arkàdia. Mai havia liderat abans un assalt a una fortalesa des de dins de
la fortalesa. Això portaria finesa, tanta com es pogués tenir amb artilleria
pesada!
Tot i així, ells ja havien vist algun èxit. Ell va
mirar cap a dalt al núvol de destrucció que havia estat el sostre i es va
meravellar. Tirs nets, tots. Les estructures enormes de gel encara romanien en
la seva majoria, sense aguantar res sinó emmarcant la vista d'una nova nit, a
l'exterior.
Exterior. Fase tres. Ell tocà el seu
casc una altra vegada.
-Diligència, aquí
Rusher! Dackett... en moviment!
* * *
La wookiee es va encongir de dolor. La làmina de gel va
tremolar lleument, fent que els objectes solts a l'hangar se sacsegessin. Però
la guardiana designada de l'Arkàdia simplement va grunyir, mirant a baix al bothan
incrustat a la cua de la llançadora.
-Oh, maledicció! -A batzegades en l'espai estret, en Narsk
es va baixar la màscara sobre el seu cap i va activar el Mark VI, esvaint-se.
-Wurf?
La dona wookiee va caminar més a prop de la càmera,
inclinant el seu cap a esquerra i dreta mentre mirava a l'aparent no-res.
Fins que es va acostar massa.
-Ho sento, senyora! -Les mans enguantades d'en Narsk es
van disparar cap a fora, agafant un grapat de cabells a cada costat de la cara
de la wookiee. Tirant, va colpejar el front de la guàrdia fortament contra el
marc de metall.
En Narsk es va llançar cap endavant, trontollant sobre
l'esquena de la seva víctima marejada. Picant a terra, va ensopegar darrere
d'un dels engranatges d'aterratge, fora de la vista dels tècnics.
Més trons arribaven del sud. Temorós dels efectes
visibles de la neu que queia del sostre agitant-se, en Narsk es va corbar sota
el fuselatge i es va esforçar a trobar a Quillan. El noi s'asseia plàcidament
al fons de la rampa, envoltat per tres tècnics que estaven considerablement
menys calmats.
Uniu-vos al club, va pensar en Narsk.
Ella no em paga prou per això!
* * *
La Kerra tirà del seu sabre làser de un cos, només per
incrustar-lo en un altre. L'Arkàdia estava deixant que els seus guàrdies
tinguessin una oportunitat amb ella. Perspectiva de Reflex havia passat de ser
en un parell de minuts un lloc de pau en una zona de matança.
Ella va lluitar per trobar un lloc on romandre. Nous
atacants reemplaçaven a cadascun que queia. I reflectir els trets de blàster
cap a ells no era efectiu, ho havia descobert. La banda vistosa no era l'únic
que l'Arkàdia li donava a la seva Guàrdia Ciutadana; les túniques
d'electro-xarxa sota la roba disminuïen la força del foc de blàster.
La Jedi va saltar, llançant un altre atacant. Les
maleïdes túniques no eren rivals per al seu sabre làser, però li feien més
difícil retirar-lo. Ella no podia fer això amb cops corporals. Ja era un
treball prou desastrós.
El sòl va vibrar. No hi havia error en això ara: hi
havia explosions arribant des del nord, en direcció a la sala del Patriota.
Llançant una mirada a dalt a la planta superior, la Kerra va veure que l'Arkàdia
s'estava adonant d'això, també.
-És suficient-, va dir la Lord Sith, dirigint-se als
seus franctiradors de tornada al sortint-. Res de blàsters. Detonadors termals!
Un Guàrdia Ciutadà la va mirar.
-Però la nostra gent està allà baix amb ella...
-I fent la seva feina! Ara feu la vostra!
* * *
Del seu penjant a la via del reptador de gel aparcat,
en Rusher podia veure el Diligència
grimpant en l'escàs aire synedià cap a la Sala del Patriota. Els llums vermells
brillaven en la gran torre cònica al nord, un dels dos emissors de raig tractor
que havia vist en aterrar.
-Això és, -va xiuxiuejar en Rusher. Fes-los pensar que véns a per nosaltres.
La nau de guerra havia cobert la meitat de la longitud
de la làmina de gel fora quan els llums a la torre nord de cop i volta es van
tornar verds. El Diligència semblava
lluitar contra una força invisible, urgint al transport i als seus grups de
beines de càrrega unides cap a l'àrea d'aparcament, ja contaminada de naus. La
nau va trontollar, esforçant-se per alçar-se encara més alt sobre l'emissor del
raig tractor.
En Rusher va teclejar el seu casc espacial per activar
el comunicador.
-Això és! Deixa'l anar!
El Diligència
es va enfonsar i va virar, i de sobte tot el conjunt de càrrega d'estribord es
va separar de la nau, caient en picat com una bomba colossal cap a l'emissor i a
la flota aparcada de l'Arkàdia.
KRAKKA-BOOOM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada