Regla de dos (XXIII)

Anterior

23

Traient fum, la Zannah va fúmer cops de peu de camí per la sorra entre la barraca d'en Caleb i la vora del campament, on el seu Mestre jeia a la llitera flotant.

Ella va comprovar el monitor unit al lateral de la llitera, obtenint una lectura de les seves constants vitals. Encara era viu, però esvaint-se ràpidament. Aviat s'hauria anat, emportant-se tot el seu coneixement i els seus secrets amb ell.

Ella estava dempeus al costat de la llitera quan Darovit va sortir de la barraca diversos minuts més tard. Va creuar el campament per quedar al seu costat, mirant avall cap a Bane.

-Quan se'n vagi, -va dir ell, oferint a la seva cosina paraules de condol-, almenys s'anirà en pau.

-La pau és una mentida! -va respondre la Zannah-. No importa si mors dormint o al camp de batalla, mort és tot i així mort.

-Almenys no està sentint cap dolor, -va respondre en Darovit, llançant un altre tòpic sense sentit.

-Si sents dolor, -va respondre ella-, vol dir que encara ets viu. Dóna'm dolor més que pau qualsevol dia.

-Mai vaig creure que t'escoltaria dir això, Zannah, -va dir tristament Darovit, capcinejant-. No pots veure en el que t'ha convertit?

Ell m'ha convertit en una Sith, va pensar ella. En veu alta va dir:

-Ell m'ha donat poder.

-Això és tot el que t'importa ara, Zannah? El poder?

-Amb poder obtinc la victòria, i amb la victòria les cadenes es trenquen.

-El poder no sempre porta a la victòria, -contraatacà en Darovit-. Fins i tot amb tot el poder que tens, no vas poder fer que en Caleb t'ajudés.

En Bane hauria trobat una forma, va pensar ella amargament, però no va dir res.

-Entenc el que et va passar -va dir el seu cosí, posant una mà de consol en la seva espatlla-. Només eres una nena. Espantada. Sola. En Bane et va trobar i et va portar amb ell. Entenc la teva lleialtat cap a ell. Entenc per què et preocupes per ell.

La Zannah es va treure la seva mà de sobre i es va girar per mirar-lo amb una expressió d'incredulitat amb els ulls ben oberts.

-Sóc una Sith. No em preocupo per ningú excepte per mi mateixa.

-Et preocupes per mi. -La Zannah no va respondre, rebutjant ser arrossegada de nou a la mateix discussió que havien tingut de camí a Tython.

-No ho vols admetre -va pressionar-la -, però sé que et preocupes per mi. I pel teu Mestre, també. Les teves accions ho demostren, no importa el que diguis. Però en Caleb té raó, ja ho saps. En Bane és un monstre; no podem deixar-lo lliure.

»Però ell no ha de morir necessàriament, -hi va afegir.

-Què vols dir? -va dir la Zannah, de sobte alerta.

-Vaig parlar amb Caleb. Creu que tu ets un monstre, també. Però ell no et coneix com jo. Tu no ets un monstre, Zannah... però et convertiràs en un si deixes que la ràbia i l'odi dominin la teva vida.

-Ara sones com els Jedi -va dir ella amb cura. En Darovit clarament havia pensat en alguna cosa, però ella no podia imaginar què era.

-Estic començant a adonar-me que ells són millor que l'alternativa, -va admetre ell-. Sé el que passarà, Zannah. Si en Bane mor, mataràs a Caleb.

Ella va vacil·lar, llavors va assentir.

-Probablement.

No tenia sentit mentir.

-Estàs en equilibri en el precipici -li va advertir el seu cosí, la seva veu de sobte urgent i intensa-. Encara pots donar-li l'esquena en aquesta vida, Zannah. Però si en Bane mor, sé que el teu desig de venjar-lo et portarà a assassinar a Caleb. I em temo que la mort del teu Mestre t'empenyerà sobre el límit. Et convertirà en ell.

»Jo no vull que et converteixis en ell, -va afegir ell més suaument, assenyalant amb el cap a l'immòbil Bane a la llitera-. He de salvar-te de tu mateixa. He de trobar alguna manera d'evitar que matis a Caleb. Així que el vaig convèncer de curar a Bane. És l'única manera d'allunyar-te dels ensenyaments dels Sith.

-Això... Això no té sentit-, va dir la Zannah, la seva ment retrocedint mentre intentava embolicar el seu cap al voltant de la seva lògica-. Si en Bane viu mai em deixarà abandonar els estudis. -I per què voldria fer-ho? Va afegir en silenci.

-Abans que en Caleb l'ajudi, -va explicar-li el seu cosí-, has d'enviar un dels drons de missatge del Loranda. Has de dir-li als Jedi on som perquè puguin venir i arrestar a Bane.

-Què? -va cridar la Zannah, donant mig pas lluny d'ell-. Això és una bogeria!

-No, no ho és! -va dir ell, agafant-la pel braç amb la seva mà bona i estirant-la per encarar-la-. Si us plau, Zannah, només escolta'm. Si envies aquest missatge als Jedi i els lliures a Bane, demostrarà que li estàs donant l'esquena als camins dels Sith. Mostrarà que vols esmenar tot el dolor i patiment que has causat.

-I és l'única forma en què Caleb acceptarà sanar-lo, -va afegir ell un segon més tard, deixant anar el seu braç.

-Vas veure el que en Bane pot fer-, va dir ella-. Què va a detenir-lo de matar als Jedi quan arribin aquí?

-La toxina dels orbaliskos s'està fonent el cos d'en Bane des de l'interior. Fins i tot amb l'ajuda d'en Caleb portarà setmanes, potser mesos, abans que pugui si més no sortir del llit.

-Llavors què va a aturar-me d'emportar-me'l tan aviat s'hagi curat?

-La teva major arma és el secretisme. Els Jedi creuen el vostre Orde extint. No malgastaran el seu temps caçant ombres cada vegada que algú xiuxiueja la paraula Sith. Aquesta és l'única raó per la qual has estat capaç de sobreviure fins al moment.

»Però una vegada que enviïs el dron de missatge, tot canvia. Sabran que els Sith encara existeixen. Tindran la prova que necessiten per portar-los a l'acció. Cada Cavaller Jedi i Mestre Jedi al llarg d'un milió de mons estaran buscant-vos. Els Sith no seran capaços d'amagar-se ja.

La Zannah sabia que tenia raó. Era la mateixa raó per la qual en Bane havia treballat tan dur per mantenir la seva existència com res més que un rumor infundat.

-A més, -va afegir en Darovit-, en Caleb no farà res si no és que deshabilitem la nau primer. Si tractes de fugir hauràs d'arrossegar-lo fins al desert a peu. Fins i tot si ell sobrevisqués al viatge, no arribaries molt lluny abans que arribessin els Jedi.

-Sona com si el sanador no confiés en mi-, murmurà la Zannah ombrívolament.

-Gairebé el mates, -va assenyalar el seu cosí.

-Si el lliuro als Jedi, -es va preguntar ella en veu alta-. Què em passarà a mi?

-No ho sé, -va admetre el jove-. Els Jedi pot ser que t'arrestin a tu també. Però espero que reconeguin les teves accions com un punt d'inflexió en la teva vida. Potser ho vegin com un intent d'esmenar les coses.

-Potser fins i tot t'acceptin, -va suggerir ell-. He sentit que els Jedi creuen en el poder de la redempció. I, com vaig dir, és millor que l'alternativa.

-Què hi ha de tu? -va preguntar ella-. Què faràs tu?

-Jo no seré part d'això si esculls matar a Caleb i deixar morir a Bane, -li va dir ell-. Però no crec que ho facis.

-Com pots estar tan segur?

-T'ho vaig dir, Zannah... compartim un vincle. Puc dir-te el que estàs pensant, el que estàs sentint. Tens por d'estar sola... però no estàs sola. Ja no.

»Faràs l'elecció correcta. I quan la facis, estaré aquí per tu.

Ella va sospesar l'oferta amb cura, mossegant-se el llavi amb tanta força que les seves dents van treure sang. Si es negava, en Bane era mort i ella hauria de continuar amb l'Orde Sith pel seu compte. Matar a Caleb, trobar un aprenent... probablement matar a Darovit, també. Si acceptava, havia de trair el seu Mestre als Jedi, que marcaria la fi dels Sith i el primer pas en el seu llarg camí de redempció i rescabalament.

-A Bane se li esgota el temps, -l'esperonà el seu cosí-. Has de decidir-te.

Els dos camins s'alçaven grans davant seu: sola en la foscor, o en la llum amb Darovit al seu costat. Ella li va donar voltes al problema una vegada i una altra en la seva ment fins que, finalment, la resposta va arribar a ella.

-Digues a Caleb que accepto les seves exigències.

* * *

En Bane va obrir els ulls lentament; les seves parpelles se sentien pesades, li pesaven com si estiguessin perfilades amb llimadures de metall. Podia sentir raspallant les seves pupil·les, fregant com paper de vidre mentre feia pampallugues contra la dura llum que fluïa cap a ell. La brillantor li va fer aclucar els ulls de nou mentre intentava seure.

El seu cos es negava a moure's. Cames, braços, i tors ignoraven els impulsos del seu cervell a alçar-se. Fins i tot el seu cap no es podia moure. Hi havia sensibilitat en les seves extremitats: Podia dir que estava jaient sobre la seva esquena, i podia sentir el gra dur d'un llençol d'estopa o una tela teixida toscament contra la seva pell. Però estava paralitzat, incapaç de moure's.

Els seus ulls van parpellejar per obrir-se un cop més, i la brillantor va començar a esvair-se mentre les seves pupil·les gradualment es contreien. Estava mirant a un sostre baix, inclinat, de simples taules de fusta. Un raig de sol es disparava a través d'una estreta esquerda a la fusta, brillant directament sobre la seva cara.

Grunyint va aconseguir girar el seu cap cap a un costat de manera que la llum ja no colpegés els seus ulls. El canvi d'angle també li va donar una millor vista de l'habitació en la qual estava: petita, simple, i estranyament familiar. Abans que pogués encaixar amb qualsevol dels seus records, una figura va caminar cap a la seva línia de visió.

Pel fet que estava mirant directament a un parell de botes de cuir desgastades, en Bane va deduir que estava estirat a terra. La figura es va alçar sobre ell durant un moment, llavors es va ajupir per mirar-lo als ulls.

La cara -deu anys més vella, però inconfusible- sacsejar els records del Lord Fosc. Hi havia jagut en aquest mateix sòl prop d'una dècada abans en la vora entre la vida i la mort, de la mateixa manera que jeia ara.

Caleb, va tractar de dir, però l'únic so que va sortir va ser el seu suau grunyit. Com la resta del seu cos, els seus llavis, llengua, i mandíbula es negaven a moure's. En Bane va tractar de cridar al poder del Costat Fosc perquè li donés força, però la seva voluntat estava tan feble i indefensa com la resta d'ell.

-S'ha despertat-, va cridar amb força Caleb, sense treure els ulls del seu pacient.

Des de fora, en Bane va escoltar el so de passos aproximant-se. Va tractar de parlar de nou, portant totes les seves forces a una única paraula.

-Caleb.

La seva veu era un lleu murmuri, però aquesta vegada la paraula era clara. El sanador no es va molestar a respondre. En el seu lloc es va aixecar, deixant-lo mirant a les seves botes un cop més. En Bane va escoltar el cop sec de passos corrent a la sorra de fora canviant l'agut taconeig dels talons al terra de la barraca de fusta.

-Deixa-me'l veure!

Ell va reconèixer la veu de la seva aprenenta, i la seva ment lentament va començar a reunir les peces del que havia passat. Va recordar la batalla amb els Jedi a Tython; va recordar deslligar una tempesta de raigs de Força a l'últim dels seus enemics. Va recordar el kríffid escut que el Mestre ithorià havia llançat al voltant d'ell. Després d'això, tots els seus records eren d'un dolor insuportable.

D'alguna manera la barrera del Jedi l'havia atrapat dins el centre de la tempesta del Costat Fosc. L'electricitat l'havia embolicat, milions de volts arquejant-se a través del seu cos, cuinant la seva carn des de l'interior i portant als seus músculs a una interminable sèrie de sacsejades violentes que amenaçaven d'estripar el seu cos.

L'energia havia fluid a través dels orbaliskos enganxats a la seva pell, també. Les criatures van absorbir el poder, devorant-lo famolenques fins que es van inflar tant que la carn suau, mal·leable dels seus budells havia començat a augmentar. Atapeïdes fins i tot més fermament contra la quitina implacable de les seves pròpies closques exteriors, van començar a furgar profundament en Bane. Va recordar cridar mentre milers de diminutes dents començaven a serrar el seu teixit subcutani, mossegant a través de músculs, tendons, i fins i tot l'os.

Però furgar més profund no havia detingut les criatures d'alimentar-se de l'electricitat que fluïa a través de l'interior socarrimant d'en Bane. Van continuar expandint-se fins que van començar a explotar, trencant-se com globus plens comprimits sota les dures closques.

En Bane havia romàs conscient a través de la tortura de l'electricitat que li va cuinar viu i l'agonia de les dents furgant en la seva carn. Però el dolor indescriptible dels químics alliberats pels orbaliskos explotant dissolent-se en el seu cos a nivell cel·lular finalment va fer que perdés el coneixement... només per despertar aquí.

Un parell de botes van caminar al costat d'en Caleb: els peus més petits d'una dona, probablement la Zannah.

-Està tractant de parlar-, va dir Caleb des de dalt de la línia de visió d'en Bane.

Va tractar d'inclinar el seu cap de nou, aquesta vegada tractant de mirar amunt cap al parell que estaven drets sobre ell. La Zannah es va adonar i es va ajupir per alçar-li el cap i les espatlles. Ella va fer un coixí improvisat format per la seva capa enrotllada sota el seu coll per donar-li suport. Ell va sentir els seus llargs i prims dits en la seva esquena mentre ho feia.

El contacte li va fer tenir una revelació aclaparadora a Bane: Els orbaliskos ja no estaven! És per això pel que havia sentit els llençols aspres contra la seva pell nua. És per això que podia sentir els dits de la Zannah pressionant contra la seva carn.

-Orbaliskos? -va panteixar.

-Vam haver de treure'ls -li va informar la seva aprenenta-. L'estaven matant.

En Bane va sentir el món atenuar-se de nou, el seu cos exhaust per les dues paraules que havia dit. Mentre perdia la consciència, va sentir una fiblada de penediment pel que havia perdut.

* * *

Per a l'ull desentrenat de la Zannah, el seu Mestre semblava molt més fort quan va obrir els seus ulls de nou l'endemà passat. Aquesta vegada va ser capaç de girar el seu cap lentament de costat a costat, assimilant els voltants de la llar d'en Caleb i la presència propera de la seva aprenenta.

-Què ha passat? -va preguntar ell.

Les paraules eren febles, la seva veu encara crua i atrotinada.

-En Caleb el va curar, -li va dir ella, ajustant el coixí que havia agafat del Loranda i havia posat sota el seu cap i espatlles per aixecar-lo-. Ell va salvar la seva vida.

Fa quatre dies aquella afirmació hauria estat difícil d'imaginar. En Caleb havia observat a la Zannah programar el dron de missatge i enviar-lo als Jedi, llavors li va advertir que hi havia una forta probabilitat que en Bane no sobrevisqués al tractament.

Ella va pensar al principi que seria un ardit, una excusa que en Caleb li estava donat per cobrir les seves accions si decidia deixar morir al seu Mestre... o simplement per matar-lo. Així que va mantenir un ull sobre el sanador durant el tractament d'en Bane. Fins i tot encara que sabia que hi havia centenars de formes en què podia acabar amb la vida d'en Bane sense que ella tingués ni una pista del que estava fent, la Zannah esperava que la seva presència li dissuadís d'intentar qualsevol cosa d'amagat.

Ara es va adonar com d'inútil havia estat la seva vigília. En Caleb era un home de paraula; estava marcat i unit a nocions inútils com l'honor. Hi havia promès ajudar a Bane mentre ella alertés als Jedi, i com ella havia mantingut la seva part del tracte, ell havia fet cada esforç per fer el mateix.

La Zannah originalment havia suggerit moure a Bane de tornada a la plataforma mèdica del Loranda per als tractaments, però en Caleb s'havia negat. Clamava que les poderoses energies que fluïen a través de la terra al voltant del seu campament li donaven força a la seva medicina. En Darovit havia estat d'acord, i la Zannah, havent sentit el poder del lloc per si mateixa, s'havia fet enrere.

El sanador havia començat forçant un líquid d'olor nauseabunda que havia elaborat a la seva cassola a través de la gola d'en Bane per contraatacar els efectes de les toxines de l'orbalisk. En Darovit li havia advertit que el verí estava matant a Bane, menjant el seu cos. Però només va ser quan van començar a retirar els orbaliskos, començant amb les closques socarrimades d'aquells que havien mort, que la Zannah va entendre la mira del mal que havia patit el seu Mestre.

El que hi havia sota no podia ser anomenat ja pell; no podia tan sols ser anomenat apropiadament carn. Una massa polposa d'icor verd-i-negre alliberat pels organismes paràsits barrejada amb el pus supurant blanc i el teixit sagnant vermell del propi cos d'en Bane. Mirant al dany era obvi, fins i tot per algú com la Zannah, sense cap experiència mèdica, que l'únic que mantenia a Bane amb vida era el seu poder en la Força. Les seves ferides van donar pas a la pudor gangrenosa de la carn podrida, i ella va fer tot el que va poder per no vomitar.

El següent pas involucrava treure els orbaliskos encara amb vida. La clau, com la Zannah havia sospitat, era l'electricitat. En Caleb havia preparat un gel enganxós, altament conductor en el seu foc, llavors el va utilitzar per cobrir la closca exterior de cada orbalisk. Després va agafar una llarga i prima agulla unida a una cèl·lula d'energia treta del Loranda i la va inserir en un petit forat a la mateixa punta del crani plaquejat de l'orbalisk. L'agulla va perforar el suau cos de sota, descarregant una poderosa descàrrega elèctrica per atordir a la criatura.

Això va fer que l'orbalisk alliberés una petita explosió de solvents químics que debilitaven el poderós adhesiu que la criatura feia servir per unir-se a l'hoste. Amb la unió de l'adhesiu debilitada, la criatura podia deixar-se anar manualment. Els paràsits encara atordits van ser llavors llançats en un gran tanc, ple d'aigua, enganxat a una de les cèl·lules d'energia del Loranda i morts amb una dosi final d'electricitat. El procés va haver de ser acuradament repetit per a cada individu en la colònia que havia brollat ​​sobre el cos d'en Bane, i fins i tot amb Darovit i Caleb treballant tots dos sobre ell, el procediment havia portat diverses hores.

La carn sota els orbaliskos amb vida estava pàl·lida i atrotinada, amb profundes nafres, supurants on havia estat constantment mossegada i mastegada per les diminutes dents dels paràsits. Les ferides semblaven menors en comparació al desastre sinistre sota les closques mortes.

Una vegada que en Bane va ser netejat de la infestació, en Caleb havia fregat un bàlsam sobre tot el seu cos i l'havia embolicat de cap a peus de benes.

Les benes havien estat canviades cada quatre hores durant els primers dos dies, aplicant el bàlsam de nou cada vegada.

La Zannah estava impressionada amb l'habilitat d'en Caleb. En Bane havia estat poc més que una massa de teixit mort i infectat quan el sanador havia començat, i per quan li van treure les benes al final, el cos desfigurat d'en Bane havia renascut. La seva pell era ara d'un rosa brillant, inusualment tova i extremadament sensible, encara que durant les següents setmanes li havien dit que lentament tornaria a un color i textura més normals.

-Caleb m'ha salvat? -va murmurar en Bane suaument-. Com li vas convèncer?

La Zannah va vacil·lar, sense estar segura de què dir-li. Darovit i Caleb estaven just fora de la porta; podrien entrar en qualsevol moment. Però fins i tot si l'agafaven explicant-li a Bane sobre el dron de missatge, per què els importaria? El tracte estava fet. El seu Mestre estava encara massa dèbil per posar-se dret, i ara mateix els Jedi estaven probablement a menys d'un dia de distància d'Àmbria.

-Vam haver de dir-li als Jedi que era aquí. Vaig enviar un missatge dient-los que un Lord Sith havia matat cinc Jedi a Tython. Els vaig dir que estava amb Caleb a Àmbria, ferit i indefens. Vénen a per vostè.

La ràbia espurnejà a través dels ulls d'en Bane i ell va tractar de seure, però només va aconseguir alçar el seu cap un parell de centímetres sobre el coixí abans de caure d'esquena. Adonant-se que estava indefens, el seu Mestre la va mirar amb ulls acusadors.

-M'has exposat, -va dir ell-. M'has traït.

-Havia de mantenir-lo amb vida, -va explicar ella, tornant a l'argument que havia utilitzat per prendre la seva decisió final-. Encara té molt a ensenyar-me.

-Com ocorrerà això ara? -va exigir ell enfadat-. Els Jedi mai ho permetran.

La Zannah no tenia una resposta per donar-li. En Bane tancà els seus ulls, encara que si era en derrota o en pensament ella no podia dir-ho. Ella només podia intuir a Darovit i ja Caleb parlant en veu baixa fora al costat del foc.

Els ulls d'en Bane es van obrir un parell de segons després, cremant amb una ferotge intensitat.

-Darth Zannah, ets la meva aprenenta. L'hereva del meu llegat. Encara pots clamar el destí que és teu per dret. Encara pots ascendir al rang de Mestra Sith.

Ell estava parlant en veu més alta ara, la seva força lentament tornant. La Zannah es preguntava si els homes de fora podien escoltar-lo.

-Agafa el teu sabre làser i acaba amb mi! Clama el meu títol com el teu propi. Massacra als altres i fuig d'aquest lloc abans que els Jedi hi arribin. Busca un nou aprenent. Mantingues el nostre Orde viu.

La Zannah va capcinejar. En Caleb ja havia considerat aquesta possibilitat, i efectivament l'havia eliminat.

-La nostra nau està deshabilitada, i els Jedi estaran aquí en qüestió d'hores. Fins i tot si fujo al desert, em trobaran abans que pugui escapar d'aquest món.

-Mai vaig pensar que em fallaries tan completament-, li va dir en Bane, allunyant el seu cap d'ella en disgust-. Mai vaig pensar que series la qui destruiria als Sith.

Ella no va dir res en la seva defensa, i un parell de segons més tard Bane es va girar per encarar-la un cop més, posant els seus ulls sobre el sabre làser en el seu cinturó.

-No vull viure com un presoner dels Jedi-, va dir ell, la seva veu baixa, com si ara sabés que hi havia altres que podien escoltar-lo -. Pots acabar amb això abans que hi arribin.

La Zannah va capcinejar. No hi havia passat per tots els problemes de salvar la vida del seu Mestre només per matar-lo ara.

-Mentre vostè visqui encara hi ha esperança, Bane-, va dir ella en silenci, preocupada pel què pensarien Darovit o Caleb si escoltessin les seves paraules. Encara havia d'oferir algun tipus de consol al seu Mestre-. Els Sith encara poden alçar-se de nou.

En Bane va capcinejar, tot i que li va portar un esforç monumental.

-Els Jedi mai em permetran escapar. Percebran el meu poder, i em mantindran sota la guàrdia constant d'una dotzena de Cavallers Jedi fins que el Senat decideixi executar-me pels meus crims. Mata'm ara i nega'ls-hi la seva justícia.

La Zannah havia passat els últims dos dies al costat d'en Bane, esperant que es despertés de nou. Estava clar que viuria, però volia parlar amb el seu Mestre per estar segura que la seva ment encara estava intacta. Ella volia una prova de què totes les seves facultats -la seva intel·ligència, la seva astúcia- havien sobreviscut a la seva gesta. Ella ho tenia clar ara, irònicament expressat en el seu desig de morir.

-Un Sith mai es rendeix, Mestre, -li va dir ella.

-I només un imbècil lluita una batalla que no és possible guanyar, -va respondre ell agudament-. Els Jedi estaran aquí aviat. Actua ara. Acaba amb mi!

Ella va capcinejar. El seu Mestre va tractar d'aixecar-se, la seva fúria donant-li la força per a mig seure. I llavors va col·lapsar de tornada al coixí, completament exhaust.

Mentre el seu Mestre lliscava una vegada més en la inconsciència, la Zannah es va adonar que tenia raó. Els Jedi estaven arribant, i si no actuava ara seria massa tard. Ella es va aixecar i va agafar el seu sabre làser, sabent que el brunzit de la seva espasa alertaria als dos homes de fora. No li va importar. Per quan s'adonessin del que estava fent seria massa tard.

Següent