La Lluita per la Veritat (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

-Digueu-me, V-Haad i O-Rena -va comentar Qui-Gon mentre passejaven pels carrers de Kegan -. Veig que heu resolt molts problemes que a altres planetes els queden per resoldre. Per què no van els keganites a altres mons per compartir el seu coneixement?

- No tenim necessitat de fer-ho -va dir V-Haad -. Tenim tot el que necessitem per portar una bona vida. I viatjar pot ser perillós. La galàxia és un lloc violent. Si viatgéssim, animaríem a d'altres que vinguessin aquí. Això podria portar el perill a Kegan. No podeu negar que hi ha violència a la galàxia.

- No, no puc -va admetre en Qui-Gon-, però també hi ha comerç i intercanvi d'idees.

O-Rena i V-Haad van somriure i van negar amb el cap.

-Tenim tot el que necessitem -va repetir V-Haad -. Importar mercaderies o coneixement és innecessari i perjudicial per al Bé General.

- Per què anaven a ser nocius els avenços en el coneixement? - Va preguntar Obi-Wan curiós.

Qui-Gon va veure que a V-Haad se li posava el coll vermell, encara que va mantenir el seu somriure.

- Kegan és un planeta preciós -va comentar Adi en un intent evident de canviar de tema.

Tot d'una, O-Rena va començar a parlar dels meravellosos llocs de Kegan, assenyalant les espècies natives quan van passar pel Cercle del Jardí amb les seves plantes en flor.

Qui-Gon va romandre callat. Hi havia una altra cosa que li molestava de Kegan, una cosa al marge del perpetu somriure dels Guies de l'Hospitalitat. Tot d'una es va adonar que no havia escoltat a ningú riure des que havia arribat al planeta. No hi havia vist escultures públiques ni fonts ni obres d'art. No havia sentit música. En un planeta tan pacífic això era inusual. Potser, tot i els somriures, la manca d'alegria pertorbava aquell planeta.

- Aquest és el nostre mercat -va dir O-Rena amb orgull, abastant amb un gest del braç l'àrea circular plena de parades-. Ningú necessita monedes per comprar. Tots realitzen intercanvis amb els béns que els sobren. Ningú passa gana.

Era el mercat més rar que Qui-Gon havia vist mai. Encara que acabaven de creuar per horts fruiters al Cercle del Jardí, i havien vist arbres carregats de fruits madurs, no es veia fruita o verdura fresca per cap costat. De les parades penjaven tires de verdura i fruita seca, i hi havia grans llaunes plenes de gra. També abundaven els sabaters que arreglaven les botes dels keganites i sastres que venien túniques i roba de treball. Els compradors anaven d'un lloc a un altre somrient i assentint. No passejaven, admirant els productes, ni es paraven temptats per algun caprici. Hi havia molt a veure en el mercat, però res que fos realment temptador.

- Molt... útil -va dir la Siri educadament.

Un carro ple de rotllos de ruda tela es dirigia cap a ells. Qui-Gon es va fer a un costat per sortir del seu pas i va xocar amb un comerciant que estava col·locant unes eines al seu lloc. La prestatgeria va trontollar i els estris van caure a terra.

Qui-Gon es va ajupir ràpidament per ajudar al botiguer a recollir-les. Quan va tornar a aixecar-se, Obi-Wan i la Siri ja havien desaparegut.

O-Rena es va donar la volta.

- Com podeu veure, arriben nous productes constantment. Aquí a Kegan... -la seva veu es va apagar. Els seus ulls van recórrer la zona-. On són els vostres joves Jedi?

V-Haad es va girar per observar la multitud.

- S'han parat en algun lloc?

-No estic segur -va dir en Qui-Gon, fingint buscar entre la gent -. Potser han vist alguna cosa que els ha interessat.

- No coneixen la vostra tecnologia - va suggerir l'Adi -. Potser es van aturar a veure aquests transmissors vells que hem vist.

- Sí, la curiositat -va murmurar O-Rena-. És encomiable, però hem de trobar-los. És fàcil perdre's a Kegan.

- No és una bona idea perdre's -va confirmar V-Haad -. Els Cercles poden confondre's, són com un laberint.

O-Rena i V-Haad van mirar a V-Nen i O-Melie.

- Podeu esperar aquí amb els Jedi... -va dir O-Rena.

- I ensenyar-los el mercat... -va afegir V-Haad.

- Però no us allunyeu -va dir O-Rena-. O no podrem trobar-vos. Això ens angoixaria.

Els estan advertint, va pensar en Qui-Gon.

- Esperarem aquí -va dir V-Nen lentament. Qui-Gon va veure que agafava a O-Melie de la mà.

Els Guies de l'Hospitalitat van marxar ràpidament. Qui-Gon es va girar cap a V-Nen i O-Melie. Un skyhopper brunzí sobre els seus caps, i ell va alçar la veu per sobre del soroll.

- Agraïm aquesta oportunitat per parlar sols.

-No tenim res més a dir -la veu d'O-Melie no tenia inflexió-. Va ser un error trucar-vos. Hauríeu d'anar-vos.

Qui-Gon va mirar a l'Adi atònit. Ell pensava que O-Melie i V-Nen tindrien un munt de preguntes que fer-los.

V-Nen va col·locar una mà sobre el braç de la seva dona. Qui-Gon va veure que ella tremolava. Què passava? Va sentir la frustració creixent al seu interior. Com podrien Adi i ell guanyar-se la confiança d'aquells pares? Era evident que tenien por.

- Potser O-Lana ja s'hagi despertat -va dir en Qui-Gon-. Per què no anem a veure-la de nou? Heu de saber si O-Lana és sensible a la Força, encara que no prengueu la decisió ara. Podeu pensar-hi.

- Tornem a examinar la nena -va afegir Adi Gàllia en veu baixa-. Us direm el que pensem i marxarem.

V-Nen i O-Melie van dubtar. Qui-Gon sabia que volien dir que sí.

- Nosaltres ens farem responsables davant els Guies de la Hospitalitat -va afegir en Qui-Gon.

- D'acord -va dir V-Nen reticent.

V-Nen els va treure del mercat per un serpentejant camí. Van sortir a un carrer diferent del que havien utilitzat abans. El keganita els va portar per carrerons posteriors, per arribar a la part de darrere del seu habitatge.

Van seguir als pares fins a l'interior. Quan van entrar a la casa, van veure una dona gran. Tenia una mata de pèl vermellós amb tons platejats, i ulls petits i foscos que anaven d'un costat a un altre nerviosos, com els d'un ocell.

- Heu tornat -va dir.

- On està Lana, O-Yani? -va preguntar O-Melie-. Està dormint?

- No és aquí -va respondre l'anciana-. Van venir. Se la van emportar.

Següent