20
Una
veu familiar va ressonar per un llarg túnel... com un martell colpejant dins
del seu cap, com un gir centrifugant-la a través de la foscor... amb un dolor
fred per sota dels genolls i un més fred de les espatlles cap amunt.
Res al
mig. Només insensibilitat.
Llavors
de nou la veu, cridant la Mara de tornada, demanant la seva atenció.
Luke
donant ordres... massa ràpidament. I no prou a prop per seguir-les.
Frena, Skywalker!
Luke
va continuar.
-Reshacanviat.
Estem burruburrub -estava dient ell-. Uruburrupla. Cilghalestarà en urburbubu
equips de recol·lecció i desprésserviràcom assessora científica de Kyle urburub
operacions de dispersió dins de la pròpia Colònia.
La Mara
va obrir els ulls i es va trobar mirant a una encegadora taca blanca. Tot feia
olor d'esterinetejador i havia màquines xiuxiuejant i roncant a tot el seu
voltant. Va intentar seure i es va trobar subjectada fermament per una corretja
a l'altura del pit.
-Com de
volàtil és la nanotecnologia? -va preguntar una profunda veu durosiana des
d'algun lloc a la seva dreta-. Convertirà els nostres InvisiblesX en ferralla
just sota nostre?
-Només
si la deixes escapar del contenidor d'estasis -va replicar la Cilghal. La seva
veu i la del duro sonaven d'alguna manera ofegades-. Fins i tot llavors,
tindràs moltíssim temps per anar EV abans que el dany es torni crític.
La
brillantor sobre el seu cap es va concentrar i Mara la va reconèixer com la
blancor suaument il·luminada del sostre d'una nau infermeria. Li va portar un
moment comprendre perquè era aquí, després va girar el cap i va veure un embull
de tubs intravenosos enganxats al seu braç i ho va recordar: la bola de l'arma
trencadora que havia travessat el seu vestit de buit i el seu abdomen. Hi havia
destruït un dels seus ronyons i cap tràngol curatiu podia reparar això.
L'enorme
cap del seu metge bith, Ogo Buugi, va aparèixer sobre ella.
-Bé, estàs
desperta. Com et sents?
-Commag
eeeig kiii emmm seeentttog? -grallà la Mara. Se suposava que havia estat «Com
creus que em sento?» Però la seva gola estava tan seca com un pantà de Tatooine
i la seva llengua era massa pesada per aixecar-la-. Jjaattaa.
Buugi
va assentir aprovadorament, amb el seu somriure mig amagat pels plecs
epidèrmics que penjaven de les seves galtes.
-Bé.
Això era el que esperava.
La Mara
va considerar utilitzar la Força per estavellar-lo contra el sostre.
-L'operació
va anar molt bé. No hi va haver cap complicació -va continuar en Buugi-. Ja
tenim un ronyó creixent en el tanc de clonació. L'inserirem en un parell de
setmanes i en un mes estaràs a punt per començar la rehabilitació.
-Un mes?
-va cridar la Mara-. Ets un metge o un...?
-Serà millor
que deixi que jo m'encarregui, doctor Buugi. -Jacen va aparèixer al costat del
llit de la Mara, assegut en una cadira flotant amb una bossa de drenatge
penjant del seu costat-. La tia Mara pot ser una mica irritable just després
que desperti.
Buugi
va somriure més marcadament i va assentir.
-Ja veig.
-Col·locà una mà delicada de llargs dits sobre l'avantbraç de la Mara i després
va dir-: Fa falta ser pacient amb això. Fins i tot els Jedi no poden fer
créixer un ronyó de la nit al dia.
-Gràcies
pel consell, doctor -va respondre la Mara, suavitzant el seu to-. I gràcies per
apedaçar-me. -La Mara va esperar que en Buugi marxés i després es va girar cap
a Jacen-. No hauries d'estar en un tanc de bacta?
-Amb els
kílliks retenint encara Thyferra, la flota s'està quedant sense bacta -va
explicar Jacen, movent la cadira per acostar-la al costat del seu llit-. Estaré
fora de l'acció durant un parell de setmanes de totes maneres, així que vaig
pensar en estalviar-lo per a algú que no tingui un tràngol curatiu.
La Mara
fer que sí amb aprovació.
-Bona idea.
Molt considerada. -Va apuntar a la bossa de drenatge que penjava del seu
costat-. Com és?
-Inconvenient
-va dir en Jacen-. Tinc forats en tres òrgans diferents i no em puc moure prou
bé per lluitar fins que els arregli.
-Conec
la sensació -va dir la Mara. Va allargar la mà cap al braç d'ell i va fer una
ganyota davant el dolor ofegat que l'esforç va enviar a través de la part
inferior de la seva esquena-. Gràcies, Jacen. Ella hauria acabat amb mi.
-Gairebé
ho va fer -va dir en Jacen-. Si no haguessis estat tan ràpida amb aquest rifle
làser, cap de nosaltres seria aquí.
-De totes
maneres. -La Mara li va estrènyer el braç i després li va preguntar-: Sabem què
li va passar a ella?
L'expressió
d'en Jacen es va tornar ombrívola.
-L'alt
comandament d'intel·ligència d'en Pellaeon ha estat revisant els vídeos de la
batalla. Un esquif va deixar Gorog just abans que ho voléssim. Ningú el va
desafiar. Ningú ni tan sols va semblar veure'l, inclosos els controladors de
combat.
La Mara
tenia una mala sensació.
-Lomi
Plo.
-Això és
el que l'oncle Luke pensa.
La Mara
va utilitzar la Força per operar els controls del llit i aixecar la part
superior del seu cos. El canvi de posició va enviar un altre dolor ofegat a
través de la part inferior de la seva esquena, però ella va apartar el dolor i
va mirar per la porta cap al vestíbul de la infermeria, on Luke s'estava
reunint amb la Cilghal i els altres mestres.
-I ell
s'està adherint al seu pla?
Jacen
va assentir.
-Qui
ocuparà els nostres llocs?
-Ningú
-Va dir en Jacen, amb un lleuger arrufament de celles traint la seva desaprovació-.
Cilghal es va oferir a liderar un equip ella mateixa de manera que Kyp, er, el
Mestre Durron pogués recolzar-lo, però l'oncle Luke no va voler ni sentir a
parlar. Segons els mapes d'intel·ligència que Juun i Tarfang van deixar, els
equips de recol·lecció només van necessitar collir nanotecnologia de quinze
medis diferents dins de la nebulosa, però hauran de sembrar més d'un miler de
planetes en la Colònia. Tresina Lobi està fora de l'acció amb algunes cremades
per la col·lisió i l'oncle Luke no volia treure a un altre Mestre dels equips
de dispersió. Creu que els sistemes ambientals nanotecnològics són el que
mantindran als kíllik a ratlla. A llarg termini, en qualsevol cas.
El cor
de la Mara es va enfonsar.
-Així que
anirà darrere d'en Raynar ell sol?
-L'almirall
Pellaeon està portant la flota a Tenupe -va dir en Jacen-. Els esquadrons
Espectre i Murri estaran assignats específicament a donar-li suport i tindrà
una companyia de droides Esclafacuques d'en Lando. Però tots dos sabem que no
seran capaços de fer molt una vegada que el duel de la Força comenci.
-I la Lomi
Plo tampoc abandonarà -va dir la Mara.
-No és
probable -va dir en Jacen-. Llevat que aquest tret làser que vas aconseguir
fotre-li la matés primer.
La Mara
li va dirigir una mirada agra.
-Quantes
possibilitats creus tu que hi ha d'això?
-Més o
menys les mateixes que tu -va confessar Jacen-. Ell haurà d'acabar amb tots
dos. Lomi Plo i Raynar.
L'estómac
va començar a fer-li mal a la Mara per la por.
-Jacen,
no podem deixar-li fer això sol.
-No crec
que tinguem elecció en aquest assumpte -va dir en Jacen-. Has intentat ja
posar-te dreta?
Fora
al vestíbul, Luke va acomiadar als Mestres i es va tornar per entrar a
l'habitació de la Mara, amb el fidel R2-D2 seguint-lo de prop.
-Estàs
boig? -digué la Mara quan tot just havien creuat la porta.
Luke
es va aturar i va llançar una mirada tímida cap enrere en direcció als mestres
que marxaven abans de tornar a mirar-la.
-Ho has
sentit.
-Serà millor
que no hagis estat pensant en ocultar-me això a mi, granger.
-És clar
que no. -Luke va arribar fins al costat del seu llit i li va agafar la mà i
llavors li va llançar a Jacen una mirada severa-. Però havia esperat
explicar-t'ho jo.
-Luke,
la Colònia no guanyarà aquesta guerra de la nit al dia -va dir la Mara-. Espera
fins que Jacen i jo puguem protegir-te. Raynar és inexpert, però és poderós.
Jacen va
assentir mostrant el seu acord.
-I la Lomi
Plo serà...
-No puc
-Va dir en Luke, interrompent-la. Va tancar una mà sobre l'espatlla d'en Jacen-.
He estat sentint alguna cosa urgent de la Leia. Aquesta guerra està arribant a
un punt crític ara.
-Saps com?
-va preguntar en Jacen.
Luke
va negar amb el cap.
-Tot el
que puc dir és que les coses no van bé a Tenupe. El Falcó mai va connectar amb la Jaina. Crec que potser els txiss ja
hi eren atacant.
El cor
de la Mara es va saltar un batec, però les comissures de la boca d'en Jacen es
van elevar gairebé fins un somriure.
-Llavors
no hauríem d'interferir -va dir en Jacen-. Si mare i pare poden recuperar la Jaina
i a Zekk, mantenir-nos fora del camí dels txiss podria ser el millor per a la
galàxia.
Luke
va arrufar les celles.
-Jacen,
ets tan dolent com el teu pare -va dir-. Creus que la resposta a tots els
problemes amb els insectes és començar a aixafar-los.
-No a
tots els problemes amb els insectes -va dir en Jacen-. Només en aquest. Vaig
pensar que havia deixat això clar.
-Ho has
fet -va dir en Luke-. També vas deixar clar que seguiries al lideratge de l'Orde
en aquest assumpte.
-Només
era un suggeriment -va replicar en Jacen-. És que un Cavaller Jedi no pot
expressar-se ja per aquí?
L'expressió
d'en Luke es va suavitzar.
-És clar
-va dir-. Però mitja dotzena de vegades haurien de ser suficients. Sóc molt
conscient de la teva opinió sobre els kílliks i, ho creguis o no, l'he
considerat.
-D'acord.
Sento tornar a treure el tema. -Jacen va semblar més decebut que penedit, el
que li va suggerir a la Mara que era sincer sobre el fet de seguir el lideratge
de l'Orde, fins i tot si estava en desacord amb ell-. Però encara crec que
hauries d'esperar fins que la tia Mara i jo puguem protegir-te. No resoldràs
res si Raynar et mata.
-O si
ho fa la Lomi Plo -va afegir la Mara. S'havia estat tornant més i més
impressionada amb Jacen cada dia que passava des que en Luke va assumir el
lideratge en solitari de l'Orde i fins i tot estava començant a preguntar-se si
ell podria ser un segon al comandament adequat algun dia dintre de poc-. No
crec que puguis acabar amb els dos, Luke.
-Llavors
hauré d'acabar amb ells d'un en un -va dir en Luke-. Perquè si espero a què els
dos us recupereu, la Lomi Plo també tindrà temps per recuperar-se. Igual que
Gorog. La Lomi mai estarà més feble del que ho està just ara.
El to d'en
Luke era el més ferm que la Mara havia sentit mai i ella va poder sentir a
través del seu vincle de la Força que ell no s'apartaria del seu pla.
Però
Jacen, beneït ell, estava determinat a intentar-ho.
-I tu
encara no estàs preparat per enfrontar-te a ella.
Els
ulls d'en Luke van centellejar amb ressentiment, o podria haver estat amb dubtes
en si mateix.
-Jo jutjaré
això, Jacen.
-Per
descomptat. -Jacen va separar les seves mans en un gest de rendició i la Mara
va pensar que va veure quelcom brillant, com la llum de la lluna ballant en un
riu, centellejant en el més profund dels seus ulls marrons-. Tu ets el Gran
Mestre.
-Gràcies,
Jacen -va dir en Luke. Es va tornar cap a la Mara i ella va sentir la més feble
picor d'energia de la Força embolicant el seu cos-, i ara, si em disculpes,
m'agradaria un...
La
boca d'en Luke es va obrir molt i després ell va arrufar les celles per la
confusió.
-Padmé?
-Padmé?
-va repetir la Mara-. Luke, de què estàs parlant...?
-Mara?
-Luke va sonar decebut. Va sacsejar el cap com per aclarir-se'l-. No ho entenc.
-Ni jo
tampoc -va dir la Mara.
-Mara?
-Ara la veu d'en Luke estava espantada-. Què passa?
-Bona pregunta
-va dir la Mara.
Ella
es va girar cap a Jacen, però ell només es va dur un dit als llavis i apropà
més la seva cadira flotant al Luke. R2-D2 va emetre un xiulet confós i va
aixecar una extensió hidràulica amb un sensor metge al final.
-Mara!
-Luke es va girar i va prémer el botó de trucada d'emergència al costat del
llit de la Mara, però Jacen va fer un moviment amb les seves mans i el botó no
es va pressionar. Luke no va semblar adonar-se'n. Ell es va girar de nou cap a
la Mara i va col·locar els seus dits sobre la gola d'ella, i va comprovar que
pulsòmetre-. No puc trobar-li el pols. R2, crida a un droide MD. Digues-li que
s'afanyi!
R2-D2
va girar cap a l'endoll de dades per obeir, però Jacen va utilitzar la Força
per desconnectar l'energia de les bandes de rodament del droide.
La Mara
va creuar la mirada amb Jacen.
-D'acord,
Jacen. Això ha anat massa lluny.
Encara no. El missatge va reverberar sense
paraules dins del cap de la Mara. Ha
d'aprendre.
La Mara
va sentir una altra onada d'energia de la Força passar sobre ella i Luke va
cridar amb horror i va mirar cap a R2-D2.
-R2, què
t'està portant tant de temps?
R2-D2
va llançar una xiulada frustrat i va girar un fotoreceptor acusador cap a
Jacen. Luke no va poder suportar-ho més. Va aixecar una mà i va començar a
omplir-la amb energia de la Força donadora de vida.
-Jacen,
no podem esperar. Hem de reviure-la nosaltres mateixos. -Va apuntar cap al
respirador d'emergència penjant de la paret-. Agafa el respirador.
Luke
es va inclinar sobre la Mara i va començar a posar les seves mans sobre el pit
d'ella... fins que Jacen va aixecar un braç i el va allunyar d'una empenta.
-Jacen!
-va cridar en Luke-. Què passa amb tu?
-Res
-va dir calmadament Jacen-. I tampoc passa res amb la tia Mara.
La
mirada d'en Luke es va tornar de nou cap a la Mara i ella no va poder decidir
si ell semblava més sorprès o alleujat.
-Estàs...
Estàs viva de nou!
-Mai vaig
estar morta -va dir la Mara-. Crec que Jacen està intentant deixar una cosa
clara.
Luke
es va tornar de nou cap a Jacen, encara massa confús per estar enfadat.
-No ho
entenc, Jacen. Què està...?
-No estàs
preparat per enfrontar-te a la Lomi Plo de nou -el va interrompre Jacen-. I
acabes de demostrar-ho.
La
confusió d'en Luke va començar a esvair-se i la seva fúria va començar a
créixer ràpidament.
-Tu em
vas fer això a mi?
Jacen
va negar amb el cap.
-T'ho
vas fer tu mateix -va dir-. La teva por et traeix.
La Mara
de sobte va comprendre el que Jacen havia fet. O més aviat, el que no havia
fet.
-Luke,
crec que seria millor que l'escoltessis. -Es va obrir al seu marit a través del
seu vincle en la Força, afegint una súplica privada que sabia que ell no li
negaria-. Fes-ho per mi.
Luke
va esbufegar, però es va tornar cap a Jacen.
-D'acord,
estic escoltant -va dir-. I serà millor que sigui bo. Salvar la vida de la Mara
no et dóna dret a manipular-la.
-Jo no
vaig fer això -va dir en Jacen-. Tot el que vaig fer va ser treure la teva por
a la superfície. Tu mateix vas crear la il·lusió.
-Recordes
el que va passar a la nau niu? -va preguntar la Mara-. Després que em donessin,
no et vas poder moure. Luke, et vas quedar congelat.
-I llavors
ja no vaig poder veure més a la Lomi Plo -va dir en Luke, tornant-se més
calmat. Es va tornar cap a Jacen-. Tu em vas fer el mateix?
-Ho dubto.
-Jacen es va tornar incòmode i la seva mirada es va apartar-. Això va ser només
una il·lusió de mirall que vaig aprendre dels Fallanassi.
-Però va
demostrar que encara ets vulnerable a la Lomi Plo -va dir la Mara.
-No tens
por per tu mateix -va dir en Jacen-. Tems per uns altres. I ara la Lomi Plo sap
això. I ho utilitzarà contra tu.
Luke
va assentir i una espurna de reconeixement va aparèixer en els seus ulls.
-Les pors
no són tan diferents dels dubtes. He d'enfrontar-me a les meves...
-No
-va dir en Jacen-. Has d'eliminar-les.
-Eliminar-les?
-va preguntar la Mara-. Això és demanar molt. Especialment abans que arribem a
Tenupe.
-Però puc
fer-ho -va dir en Luke-. He de fer-ho.
-Com?
-demanà la Mara-. No pots deixar de preocupar-te per la teva família.
-No ho
ha de fer -va replicar en Jacen-. Només ha de rendir-se.
-Rendir-se?
-va preguntar la Mara.
-La Vergere
em va ensenyar a abraçar el meu dolor a rendir-me a ell. -Jacen es va girar cap
al Luke-. Vaig convertir al dolor en part de mi, quelcom contra el que mai
lluitaria o negaria. Has de fer el mateix amb la teva por, oncle Luke. Llavors
no tindrà poder sobre tu.
-Això pot
ser més fàcil de dir que de fer -va dir en Luke.
-Gens
ni mica. Sé just per on començar. -Jacen va utilitzar la Força per aixecar a
R2-D2 fins a ells-. El primer que la teva por va mostrar va ser la cara de la
teva mare. I abans de la batalla, et vas negar a veure què va passar després
que el teu pare la llancés amb la Força.
-Així que
necessito veure-ho ara?
-Només
si vols matar la Lomi Plo -va dir en Jacen.
La Mara
volia dissuadir-lo, estalviar-li el dolor de veure morir la seva mare a mans
del seu pare. Però ell estava determinat a matar la Lomi Plo i acabar amb
aquesta guerra segons els termes Jedi i ella sabia que en Jacen tenia raó, que en
Luke no podia tenir èxit fins que abracés les seves pors com Jacen havia après
a abraçar el seu dolor.
-Jacen
té raó. Si penses anar darrere de la Lomi Plo, necessites fer això. -La
Mara va allargar el braç cap a la mà d'ell-. No pots canviar el que hi ha en
aquest holo. Només pots acceptar-ho.
-Això és
molt diferent a acceptar que et fereixin. O que moris -va apuntar en Luke-. No
podria fer res per evitar el que li va passar a la meva mare, però quan et van
ferir, jo hi era.
-I tot
i així no vas poder fer res per evitar el que em va passar a mi -li va rebatre
-. Estaves bastant ocupat amb la Lomi Plo, segons recordo.
-Amb prou
feines aguantava -va acceptar en Luke.
-Algunes
coses no les pots controlar -va dir en Jacen-. Si les tems, llavors aquestes
coses et controlen a tu.
Luke
va negar amb el cap.
-No estic
segur de tenir temps per a això -va dir-. I què passa si estàs equivocat? Què
passa si les ferides de la Lomi Plo són suficients per distreure-la?
-No estic
equivocat -va rebatre'l-. Mira, pots pensar que deixes de banda les teves pors
quan vas a una batalla, que les enterres. Però mai les enterraràs prou profund
com per ocultar-les de la Lomi Plo, sense importar en quines condicions estigui
ella. Així que hauràs de tractar amb aquest problema ara. Perquè com has
apuntat, la Lomi Plo s'està curant mentre parlem.
Luke
va deixar escapar un llarg sospir.
-D'acord.
-Es va girar cap a R2-D2-. Mostra'm l'holo on la meva mare mor.
R2-D2
va llançar un trinat interrogador.
-Anirem
a la batalla de totes maneres -va dir en Luke-. Si no vols acabar navegant naus
d'esclaus per a la Lomi Plo, serà millor que comencis on ho vam deixar l'última
vegada.
R2-D2
va fer un xiulet profund, després es va inclinar cap endavant i va activar el
seu holoprojector.
La imatge de Padmé, Ànakin i Obi-Wan Kenobi va
aparèixer a terra, amb Padmé ofegant-se, Ànakin amb un braç estès cap a ella i
Obi-Wan aproximant-se a l'Ànakin.
-T'he dit... que... la deixis anar! -estava ordenant
l'Obi-Wan.
Ànakin va sacsejar el seu braç cap a un costat. Padmé
va sortir volant de l'holo i l'Ànakin es va dirigir cap endavant per trobar-se
amb Obi-Wan.
-Tu la vas tornar contra mi! -li va acusar l'Ànakin.
Obi-Wan va negar amb el cap.
-Això ho vas fer tu sol.
La parella va deixar l'holo quan R2-D2 es va retirar i
es va girar per apartar-se'n. Durant un moment, les seves veus es van poder
sentir discutint de fons, esvaint-se lentament mentre Obi-Wan acusava l'Ànakin
de caure presa de la seva ràbia i de les seves ànsies de poder. Llavors les
seves veus es van esvair completament quan la forma encongida de la Padmé va
tornar a l'holo, estesa en una coberta de metall.
Un nus
de pena es va formar a l'estómac de la Mara i ella va sentir al Luke estremir-se
per la pena.
R2-D2 va estendre un apèndix per agafar-la i va
començar a intentar arrossegar la forma inconscient de la Padmé per posar-la
fora de perill.
D'algun lloc fora de l'holo, va arribar la veu de C-3PO
-Què estàs fent? Vas a fer-li mal. Espera!
Els distants sons d'una baralla amb sabres làser es va
elevar en algun lloc fora de l'holo i llavors C-3PO va aparèixer i va agafar
amb cura la Padmé en els seus braços. Va començar a pujar a l'esquif d'aparença
sofisticada que havien vist en l'últim holo, amb R2-D2 darrere d'ell, xiulant.
-Estic tenint cura! -va dir C-3PO-. La tinc ben
subjecta, però em preocupa la meva esquena. Espero que sigui capaç de
mantenir-se recta sota aquest pes.
C-3PO va entrar a l'esquif i va deixar la Padmé en un
llit en una cabina.
L'holo es va esborronar
quan R2-D2 va avançar ràpidament a través de diversos minuts de veure-la estesa
allà.
Llavors Obi-Wan va arribar per comprovar com estava
ella i va apartar-li els cabells cap enrere.
L'holo va
parpellejar durant un instant i després va començar de nou a la sala
d'observació d'una sala d'operacions.
Obi-Wan hi era amb C-3PO, Yoda i un humà alt i bru.
La Mara va
reconèixer l'home com Bail Organa, algú a qui espiaria més tard quan es va
convertir en la Mà de l'Emperador.
Un droide metge va entrar a la sala d'observació i va
començar a parlar amb Obi-Wan i els altres.
-Mèdicament parlant, està completament sana. -La veu del droide
era metàl·lica, però sorprenentment comprensiva per a una màquina-. Per raons
que no podem explicar, l'estem perdent.
-S'està morint?
Obi-Wan va sonar com si no cregués al droide.
-No sabem per què -va replicar el droide-. Ha perdut la
voluntat de viure. Necessitem operar ràpidament si anem a salvar els nadons.
-Bebès? -Això ho va dir en Bail Organa.
-Està embarassada de bessons -va dir el droide.
-Salvar-los, hem -va afegir en Yoda-. Són la nostra
última esperança.
El droide metge va tornar a la sala d'operacions i un
dels xiulets de l'R2-D2 va sonar a l'holo.
-És alguna mena de procés reproductiu, crec -va dir
suaument C-3PO.
Després d'uns minuts, Padmé va dir alguna cosa al
droide metge i Obi-Wan va ser cridat a la sala d'operacions. Ell va anar fins
al costat d'ella i la seva veu sortint per l'holoaltaveu de l'R2-D2 va sonar
fins i tot més metàl·lica i distant que de costum.
-No abandonis, Padmé -va dir ell.
Ella va aixecar la mirada cap a ell, semblant molt
feble.
-És una nena?
-Encara no ho sabem. -Obi-Wan va mirar cap al droide
operant sobre el tronc d'ella-. En un minut... en un minut.
Padmé es va encongir pel dolor i llavors el droide
metge va aixecar un petit embalum fins a posar-lo a la vista.
-És un nen -va anunciar.
La veu de la Padmé era tan feble que amb prou feines
era audible.
-Luke... -Ella vVa somriure dèbilment, lluitant per
estendre una mà per tocar el front del nadó i després va repetir-:... Luke.
El droide metge va treure un altre embalum.
-I una nena -va anunciar.
-Leia -va dir la Padmé.
Obi-Wan es va inclinar més a prop.
-Tens bessons, Padmé. Et necessiten... aguanta!
La Padmé va negar amb el cap.
-No... Puc.
Es va encongir de nou i va prendre la mà de l'Obi-Wan.
Semblava haver un penjoll penjant dels seus dits quan ella va fer això, però
l'holo no era prou clar per veure de quina classe.
-Estalvia forces -li va instar Obi-Wan.
La mirada de la Padmé es va tornar distant.
-Obi-Wan... hi ha... bé en ell. Sé que n'hi ha...
encara.
Ella va deixar escapar un panteix sobtat i llavors la
seva mà va caure fora de la de l'Obi-Wan, deixant el penjoll penjant dels dits
d'ell. Ell el va agafar en el seu palmell, després va girar la seva mà i va
començar a estudiar la joia amb una expressió consternada.
L'holo va acabar i
R2-D2 trinà una pregunta.
-Gràcies,
R2 -va dir en Jacen quan Luke no va respondre-. Això és tot el que necessitàvem
veure.
R2-D2
va tornar a posar-se dret, llavors girar el seu fotoreceptor cap al Luke i va
llançar una xiulada de disculpa.
-No hi
ha res pel que disculpar-se, R2 -va dir la Mara. Encara que en Luke semblava
compost de boca per fora, ella podia sentir quant estava lluitant per contenir
la seva pena, per evitar que la seva angoixa esclatés en una explosió de fúria
i dolor-. Calia fer-ho.
Jacen
va prendre el colze d'en Luke i llavors va estrènyer fins que la mirada en
blanc d'en Luke es va tornar finalment cap a ell.
-Mestre,
pots canviar el que has vist a l'holo?
Luke
va negar amb el cap.
-És clar
que no.
-Exacte.
Només pots acceptar-ho -va dir en Jacen-. Algunes desgràcies les pots evitar i
ho faràs. Però altres... de vegades tot el que pots fer és abraçar el dolor.
Luke
va posar una mà sobre la del seu nebot.
-Ho entenc.
Gràcies.
-Bé
-va dir en Jacen-. Ara utilitza el que estàs sentint. La teva fúria i la teva
pena poden fer-te més poderós. Utilitza-les quan et trobis amb Raynar i la Lomi
Plo i els derrotaràs.
Una
onada sobtada de disgust va passar pel vincle de la Força entre Mara i Luke i
Luke va arrufar les celles i va apartar el seu braç d'en Jacen.
-No,
Jacen -va dir-. Aquesta és la manera d'utilitzar la Força de la Vergere. No
funcionarà per a mi.
La
cara d'en Jacen es va tornar preocupada.
-Però ets
un contra dos i ells tindran tot el potencial de la Colònia sencera per
aprofitar-ho. Necessitaràs tot el poder que puguis aconseguir!
-No
-va dir en Luke-. Necessitaré fortalesa. I això ve de la meva manera
d'utilitzar la Força.
Jacen
va llançar una mirada preocupada cap a la Mara i ella també va començar a tenir
por.
-Luke,
comprenc el teu dubte -va dir la Mara-. Però em sentiria millor si portessis a
un altre Mestre o a dos...
-He pres
la meva decisió. -Luke va somriure i li va estrènyer el braç suaument-. No la
temis. Accepta-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada