Maul Tancat (XXXV)

Anterior

35

SALA DE PREPARACIÓ

El nom de l'OC gros era Hootkins, i Smight ja podia olorar-lo començant a suar.

–I bé? –va preguntar ell–. Quin és el tracte?

Hootkins no va dir res, simplement va colpejar el got mig ple de Rancor Aid que havia estat bevent i va pressionar una mà carnosa contra la paret darrere d'ell. Smight se sentia retorçant-se d'impaciència. S'estava tornant incòmodament calorós a la sala de preparació entre tots aquests cossos pressionats al seu voltant... I per què els havia convocat a tots la Guardiana, de totes maneres?

Ell va esperar, saltant sobre els seus talons, mentre Hootkins mirava al guàrdia que estava a la seva dreta, una catàstrofe glandular bombejada anomenada Logovik. Smight sabia gairebé tots els noms dels paios d'aquest torn, Stubens, Merrill, Glant, però encara estava aprenent la resta de les files. No és que li importés molt... cap d'aquests antics li faria cas.

Encara no.

Quan la Guardiana els havia convocat a tots a la sala de preparació amb poca antelació, no eren necessaris els uniformes ni les armes, Smight havia ensumat mig gram de brillestim de la seva reserva privada abans d'arribar a la plataforma. Ja havia descobert que l’estim li donava confiança i una millora telepàtica que feia que tot se sentís augmentat i d'alguna manera més brillant al mateix temps, com si –zing! – Un sabre invisible hagués estat desembeinat de la seva funda, just davant dels seus nassos. Per no esmentar el coratge que li donava per a certs aspectes no autoritzats de la feina... estar cara a cara amb aquest reclús de pell vermella, 11240, a la seva cel·la, per exemple, o la missió que acabava de fer a baix, a la planta de fabricació. Li feia sentir-se el rei de la galàxia.

La veritat era, que Smight estimava l’espècia. Colar la seva partida a Sub Rusc 7 havia estat molt més fàcil del que havia esperat, i fins i tot va aconseguir vendre una mica a un parell d'altres OC. Fer amics sempre li era fàcil d'aquesta manera. Molt dolent que no hagués tingut ocasió d'oferir-li una mica a Hootkins. Qui sabia, va pensar ell... potser el porc perdedor podia utilitzar-lo com ajuda per a la seva dieta.

–Així que, –va preguntar Smight, colpejant les puntes dels seus dits contra la taula davant d'ell–. Quin és el problema? –Un dels efectes secundaris de l’estim era que et feia incansable, preparat per seguir endavant mentre tota la resta s'arrossegava enrere–. Nois no penseu realment...

–Calla, –va deixar anar Hootkins sense molestar-se a mirar-lo. Ara el gras tenia una orella pressionada contra la paret de la sala de preparació. Escoltant un llarg moment, es va girar cap a Logovik–. Sí, –va dir ell–, està en marxa. No és gran, però està passant.

–Què està en marxa? –va preguntar Smight–. Què està passant?

–La Guardiana està reconfigurant.

–Què, ara? –Smight va comprovar el seu crono–. Però no tenim un altre combat programat fins...

L’escotilla principal de la sala de preparació brunzí en obrir-se i la Guardiana Blirr va caminar dins, seguida de prop pel seu droide administratiu. Ella es va aturar allà, va mirar fredament les seves cares, i va somriure.

–Bona tarda, cavallers. Vull agrair-vos el fet de venir amb tan poca antelació.

Els guàrdies es van posar ferms. Logovik murmurà un grunyit d'acceptació, i un parell d'altres van oferir salutacions poc entusiastes en resposta. Entre els homes, Sadiki Blirr no era particularment popular. Aparentment alguns dels nois realment la trobaven atractiva, però Smight era indiferent en aquest aspecte d'ella. El fet era, que l'espècia havia més o menys apagat aquesta part de la seva ment, almenys de moment, i estava agraït. En un lloc com aquest, va decidir ell, com menys distraccions, millor.

–Estic segura que tots us esteu preguntant per què sou aquí, –va dir la Sadiki–, així que no malgastaré el vostre temps. –Ella es va girar i va encarar al droide–. 3D, has apedaçat la meva trucada?

–Sí, Guardiana.

–Està bé, continua. –Ella va fer un gest al grup de guàrdies reunits a l'altre costat de l'habitació–. Si a vosaltres homes no us importa fer-vos a un costat, tinc la sensació que necessitarem tot l'espai que puguem.

Mentre es movien fora del seu camí, deixant tota una cantonada buida, l’holoprojector del droide va parpellejar en encendre’s.

Per un moment Smight no estava segur de si el que estava veient era real o un efecte secundari de l’estim. A vuit metres davant d'ell, la forma muntanyosa del seu ocupador ja havia arribat a centrar-se per omplir tota la cantonada de la sala de preparació. Smight va obrir la boca quan Jabba Desilijic Tiure va moure la seva enorme cua, mirant a l'audiència que l'esperava.

–Hola, Jabba, –va dir la Sadiki–. Agraeixo que hagi fet un forat a la seva atapeïda agenda per a mi.

–Sadiki Blirr. –La boca del senyor del crim es va obrir el just perquè passés la seva llengua pel seu llavi superior amb una ganyota lasciva–. Sap, si mai es cansa de dirigir aquesta presó, estaria feliç de fer-li una de les meves noies esclaves.

–Quina oferta més generosa. –Ella va romandre absolutament composta, fins i tot simpàtica, davant d’ell–. Desafortunadament, hauré de declinar-la per ara.

–A què li dec l'honor?

–Ah, bé. –Sadiki va fer un gest cap als guàrdies que havien vingut amb una abrupta atenció de cop i volta, incloent al propi Smight–. Crec que tinc a alguns dels seus aquí.

Següent