L'amenaça fantasma (XVIII)

Anterior

18

El gungan Jar Jar Binks i la Reina Amidala de Naboo estaven davant d'una finestra que anava del terra al sostre a les estances d'ella, contemplant els pinacles resplendents de Coruscant. Formaven una estranya parella en el millor dels casos: la Reina majestuosa i solemne, el gungan sempre nerviós i incapaç d'estar-se quiet. Els dos es feien companyia en silenci mentre veien com el crepuscle tenyia el cel amb un intens color daurat que es reflectia sobre les superfícies de metall i vidre de la ciutat produint sobtats esclats de llum.

Jar Jar, Ànakin, la Reina i les seves donzelles havien tornat del Senat de la República feia unes hores. Ho van fer sobretot perquè no semblava haver-hi res més que poguessin fer per canviar el curs dels esdeveniments pel que fa al futur de Naboo, així que les estances d’Amidala eren un lloc tan bo com qualsevol altre per esperar. Palpatine es va quedar al Senat per discutir la selecció d'un nou Canceller Suprem amb els seus col·legues polítics, i el Capità Panaka va anar amb ell després que la Reina li hagués demanat que li comuniqués qualsevol novetat amb prou feines es produís. Encara no havien tingut notícies d'ell. Ànakin també s'havia anat, conduït per Qui-Gon al Temple Jedi per comparèixer davant el Consell, i Padmé semblava haver-se esfumat.

I aquesta era la raó per la qual Jar Jar va acabar vagant per les estances d’en Palpatine com un kaadu perdut fins que Amidala es va compadir del gungan i el va convidar a seure amb ella.

Res més tornar la Reina es va tancar a la seva cambra, on va substituir el seu abillament del Senat per un vestit menys imponent, negre rivetat en or, que revelava com de petita i prima era en realitat. Amidala portava una corona en forma de lluna creixent invertida amb un medalló daurat que es corbava sobre el seu front, però així i tot era diversos centímetres més baixa que el gungan.

Se li notava que patia molt, i la seva mirada era tan trista i distant que Jar Jar va desitjar poder tranquil·litzar-la d'alguna manera. Si s'hagués tractat d'Annie o Padmé, hauria estès el braç i li hauria donat unes copet al cap. Tot i que no hi havia guàrdies, les seves donzelles Eirtaé i Rabé, embolicades en les seves capes i els seus caputxes carmesines i sempre vigilants, esperaven al costat de la porta, i Jar Jar estava segur que també hi hauria guàrdies a prop. El gungan passava per alt moltes coses, ni tan sols s'assabentava d'altres i, en general, procurava gaudir de la vida sense fer plans per endavant, però no era cap ximple.

–A vegades misa preguntar-mue per qüè déus inventar il dolor –va dir, sense saber com consolar-la.

Amidala va tornar la seva serena i neta mirada cap a ell.

–Suposo que per motivar-nos.

–Tusa creure qüe lies teues gents anar a muorir? –va preguntar Jar Jar, arrufant el bec al voltant d'aquelles terribles paraules com si pogués sentir el seu sabor.

La Reina va reflexionar per uns instants i va acabar movent el cap.

–No ho sé, Jar Jar.

–Gungans també se fets puré, eh?

–Espero que no.

Jar Jar es va aixecar, i una flamarada d'orgull va resplendir en els seus ulls.

–Gungans non muorir sense lluitar. Nosa guerrers! Nosa teni gran exèrcit!

–Teniu un exèrcit? –va preguntar Amidala, una ombra de sorpresa en la veu.

–Teni un gran exèrcit! Munts die gungans. Ells venir die tuot arreu. Per açò cap criatura dil pantà ficuar-se amb nosa, perqüè haver massa gungans. També teni grans escuts d'energia. Re puot passar a traviés d'ells. Teni buoles d'energia die llançar amb catapultes, i elles dixar anar electricitat i coses viscoses. Se coses muito, muito dolentes. Gungans mai rendir-se davant màkinaks ni davant ningú! –Va fer una pausa i va arronsar les espatlles, una mica avergonyit–. Puotsier se per açò qüe nosa non agradar a naboos.

La Reina estava estudiant-li amb gran atenció; la seva mirada absorta i distant havia estat substituïda per una sobtada intensitat, com si estigués donant-li voltes a una idea inesperada que se li acabava d'ocórrer. Amidala es disposava a expressar-la en paraules, o almenys això pensava el gungan, quan el senador Palpatine i el Capità Panaka van entrar a corre-cuita.

–El Senador Palpatine ha estat nominat per succeir a Valòrum en el càrrec de Canceller Suprem, Altesa! –va anunciar el Capità Panaka, contenint amb prou feines la seva excitació mentre els dos homes saludaven a Amidala amb una ràpida reverència i tornaven a alçar-se.

El somriure d’en Palpatine estava ple de cautelosa deferència, i quan va parlar ho va fer en un to acuradament modulat.

–Ha estat una sorpresa, per descomptat, però no hi ha dubte que una sorpresa molt agradable. Majestat, us prometo que si sóc escollit restauraré la democràcia a la República. Acabaré amb la corrupció que s'ha apoderat del Senat. La Federació de Comerç perdrà la seva influència sobre els buròcrates, i el nostre poble serà alliberat de la tirania d'aquesta vergonyosa invasió...

–Qui més ha estat proposat? –va preguntar Amidala, interrompent.

–Bail Antilles, d'Alderaan, i Aks Moe, de Malastare –va dir Panaka, evitant mirar a Palpatine.

El senador de seguida es va recuperar d'aquella inesperada interrupció del seu discurs.

–Estic segur que demà la nostra situació ens proporcionarà molts suports quan se celebri la votació, Majestat –va dir–. I us prometo que seré Canceller –va afegir després d'un significatiu silenci.

La Reina no semblava molt impressionada. Es va acostar a la finestra i va contemplar les llums de la ciutat.

–Em temo que per quan vostè hagi aconseguit controlar els buròcrates ja no quedarà res de les nostres ciutats, la nostra gent o la nostra forma de vida a salvar, senador.

Palpatine la va mirar, visiblement desconcertat.

–Comprenc la vostra preocupació, Majestat. Per desgràcia, la Federació ha pres possessió del nostre planeta. Desallotjar-los immediatament és pràcticament impossible.

–Potser. –Amidala es va tornar cap a ell, amb expressió d'ira i determinació–. Amb el Senat en aquesta fase de transició, encara que em quedés aquí ja no podria fer res. –Va anar cap a Panaka i el senador–. Aquest és el seu terreny, senador, i ara jo he de tornar al meu. He decidit tornar a Naboo. El meu lloc està amb la meva gent.

–Tornar! –Palpatine va empal·lidir d'horror. La mirada d'en Panaka va anar de l'un a l'altre–. Però heu de ser realista, Majestat! Correreu un gran perill! Us obligaran a signar el tractat!

–No signaré cap tractat –va dir la Reina sense perdre la calma–. Estic decidida a compartir el destí del meu poble. –Es va girar cap a Panaka–. Capità!

Panaka es va posar ferms.

–Sí, Altesa?

–Prepari la meva nau.

Palpatine va fer un pas cap a ella per dissuadir-la.

–Us prego, Majestat... Quedeu-vos aquí, en un lloc segur.

–Si el Senat no condemna aquesta invasió, no hi haurà cap lloc segur –va dir asprament Amidala–. No ho volia creure, però ara veig que la República ja no és capaç d'exercir les funcions per les quals va ser creada. Si guanya l'elecció, senador –va afegir, mirant-lo als ulls–, sé que farà tot el possible per detenir la Federació. Prego perquè trobi una forma de tornar el seny i la compassió a la República.

Va passar al costat d'ell caminant tan de pressa que gairebé semblava surar i va sortir per la porta, seguida de les seves donzelles i Panaka. Jar Jar Binks va anar darrere d'ells, procurant passar el més inadvertit possible, i amb prou feines es va atrevir a mirar a Palpatine quan va passar pel seu costat.

I li va sorprendre veure l'ombra gairebé imperceptible d'un somriure a l'astut rostre del senador.

***

En el Temple dels Jedi, Qui-Gon Jinn, Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker romanien immòbils davant el Consell dels dotze. Dempeus al centre de la plataforma dels oradors, contemplaven el cercle de butaques ocupades pels membres del Consell mentre esperaven la seva decisió sobre el noi. A fora, la llum minvava a mesura que la nit començava el seu lent descens sobre la ciutat.

–Conclòs ha quedat l'examen del noi –va declarar Yoda amb la seva veu gutural. Tenia els ulls mig tancats, i les punxegudes orelles s'inclinaven cap a davant–. Raó tenies, Qui-Gon.

Mace Windu va assentir.

–Les seves cèl·lules contenen una concentració molt elevada de midiclorians –va dir, posant especial èmfasi en el «molt».

–La Força és molt intensa en ell –va recalcar Ki-Adi-Mundi.

Qui-Gon es va sentir envaït per una onada de satisfacció en sentir aquelles paraules, que justificaven la seva insistència a alliberar el noi de la vida que portava a Tatooine i presentar-lo davant els Jedi.

–Llavors serà ensinistrat –va declarar amb veu triomfal.

Es va produir un tens silenci mentre els membres del Consell es miraven entre si.

–No –va acabar dient Mace Windu–. No serà ensinistrat.

Ànakin no va poder ocultar la seva consternació, i quan va tornar el cap cap a Qui-Gon hi havia llàgrimes en els seus ulls.

–No? –va repetir el Mestre Jedi amb incredulitat, gairebé emmudit per la sorpresa mentre fingia no veure l'expressió de retret que acabava d'aparèixer a la cara del jove Jedi.

–És massa gran –va dir Mace Windu mirant fixament a Qui-Gon–. Ja hi ha massa ira en ell.

Qui-Gon estava furiós, però va aconseguir controlar-se. Aquella decisió no tenia cap sentit. No podia permetre que el Consell se sortís amb la seva.

–És l'Escollit –va insistir amb vehemència–. Com podeu negar-vos a veure-ho?

Yoda va inclinar el cap rodó, pensatiu, i finalment va dir:

–Ennuvolat el futur del noi està. Emmascarat per la seva joventut.

Qui-Gon va escrutar les cares dels altres membres del Consell Jedi, però no va trobar el menor senyal d'ajuda en ells. El Mestre Jedi es va aixecar i va fer una breu reverència per indicar-los que acceptava la seva decisió.

–Molt bé. En aquest cas, jo l’ensinistraré. Prenc a Ànakin Skywalker com el meu deixeble padawan.

Va veure de cua d'ull que Obi-Wan es posava tens. També va veure el sobtat centelleig d'esperança que va creuar la cara de l’Ànakin. Qui-Gon no va respondre a cap d'aquestes reaccions i va seguir mirant al Consell.

–Un deixeble ja tens, Qui-Gon –va observar en Yoda–. Impossible prendre un segon.

–T'ho prohibim –va dir Mace Windu en to ominós.

–Obi-Wan està preparat –va declarar Qui-Gon.

–Ho estic! –va insistir el seu protegit, en un va intent d'ocultar la seva sorpresa i desil·lusió davant la inesperada decisió del seu mentor–. Estic preparat per enfrontar-me a les proves!

Yoda va tornar cap a ell els seus endormiscats ulls.

–Preparat tan aviat estàs? Què saps tu del que se suposa preparat estar?

Qui-Gon i Obi-Wan es van mirar en silenci amb una brillantor gairebé amenaçadora als ulls, i la magnitud del seu recentment descobriment antagonisme es va tornar gairebé palpable. La bretxa que acabava d'obrir-se en la seva relació s'eixamplava per moments.

Qui-Gon va respirar fondo i es va tornar novament cap al Consell.

–Obi-Wan és tossut i encara li queda molt per aprendre sobre la Força viva, però posseeix grans capacitats. Ja no em queda molt per ensenyar-li.

Yoda va torçar l’arrugat rostre.

–Qui hi està preparat nosaltres ho decidirem, Qui-Gon. Aprendre més deu.

–Ara no és moment de discutir aquesta qüestió –va declarar Mace Windu, que desitjava posar punt final a aquell enfrontament–. Demà el Senat escollirà un nou Canceller Suprem. Se'ns ha informat que la Reina Amidala tornarà al seu planeta, la qual cosa augmentarà la pressió a què està sotmesa la Federació i podria agreujar la confrontació. Els líders de la Federació s'apressaran a actuar.

–Del seu amagatall, els atacants de la Reina sortiran –va murmurar en Yoda.

–La situació està evolucionant tan de pressa que no podem perdre temps discutint aquestes futilitats –va afegir Ki-Adi-Mundi.

La mirada d’en Mace Windu va recórrer ràpidament els rostres dels altres membres del Consell i es va tornar una altra vegada cap a Qui-Gon.

–Vés a Naboo amb la Reina i esbrina qui era aquell guerrer vestit de negre que et va atacar. Tant si és un Sith com si no ho és, la seva identitat ens proporcionarà la clau que necessitem per aclarir aquest misteri.

Yoda va inclinar lentament el cap en un gest irrevocable davant el qual només hi havia la acceptació.

–Decidit més tard, el destí del jove Skywalker serà.

Qui-Gon va respirar fondo, frustrat i desil·lusionat davant el sorprenent curs que havien pres els esdeveniments. Ànakin no seria ensinistrat, tot i que Qui-Gon havia arribat a l'extrem d'oferir-se a prendre’l com el seu padawan. Pitjor encara, havia ofès a Obi-Wan, potser no de forma intencionada, però molt profunda malgrat tot. El seu distanciament no seria permanent, però l'orgull del jove Jedi trigaria un temps a recuperar-se d'aquella ferida..., i no disposaven d'aquest temps.

El Mestre Jedi es va inclinar davant els membres del Consell.

–He portat a l’Ànakin fins aquí, i ha de seguir sota la meva tutela. No té cap lloc on anar.

Mace Windu va assentir.

–Ets responsable d'ell, Qui-Gon. Ningú ho discuteix.

–Ensinistrar-lo no has! –li va advertir en Yoda–. Emportar-te'l amb tu sí, però ensinistrar no!

Les paraules eren com agullons, i la força que hi havia darrere d'elles no podia estar més clara. Qui-Gon va tremolar per dins, però no va dir res.

–Protegeix la Reina –va assenyalar Mace Windu–, però si arriba a esclatar la guerra, no intervinguis fins que no comptem amb l'aprovació del Senat.

Va seguir un llarg silenci mentre els membres del Consell contemplaven solemnement a Qui-Gon. El Mestre Jedi va seguir immòbil davant d'ells, sense saber què més podia dir i intentant trobar algun altre argument d'oferir. A fora, els últims vestigis del crepuscle es van dissipar en la foscor, i les llums de la ciutat van començar a encendre’s com ulls vigilants.

–Que la Força t'acompanyi –va dir en Yoda, alçant la mà per indicar al Mestre Jedi que l'audiència havia acabat.

***

Després que se'ls hagués informat que Amidala es disposava a tornar a Naboo, els dos Jedi i el noi van anar directament a la plataforma de descens en la qual estava ancorat el transport de la Reina per esperar la seva arribada. El viatge en llançadora va estar marcat per un tens silenci entre els Jedi i, en el cas del noi, per una incomoditat de la qual se sentia incapaç d'alliberar-se. Ànakin va passar la major part del temps mirant-se els peus, tractant d'imaginar la manera d'aconseguir que Qui-Gon i Obi-Wan es reconciliessin.

Quan van baixar de la llançadora després que aquesta s'hagués posat a la plataforma de descens, van veure que R2 ja s'estava ocupant dels primers preparatius. El petit androide va saludar-lo amb un alegre xiulet i després va anar fins a la vora de la plataforma per inspeccionar el trànsit. En fer-ho es va inclinar massa, va perdre l'equilibri i va caure al buit.

Ànakin va deixar escapar un panteix d'horror, però la unitat astromecànica va reaparèixer un segon després, retornada a la plataforma pels seus reactors incorporats. Quant va sentir la ràfega de xiulets i brunzits que va sorgir dels altaveus d’R2, el noi no va poder evitar somriure.

Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi estaven discutint acaloradament davant de la rampa de càrrega. El vent xiulava en els congostos formats pels immensos edificis de la ciutat, ocultant les seves veus al noi. Ànakin es va aproximar cautelosament a ells fins que va aconseguir sentir el que deien.

–No és cap insolència! –va exclamar Obi-Wan–. És la veritat!

–Des del teu punt de vista, potser –va respondre Qui-Gon, el rostre enfosquit per la ira.

–El noi és perillós –va dir Obi-Wan, baixant la veu–. Tots s'han adonat d'això. Per què no ets capaç de veure-ho?

–El seu destí és incert, però de perillós no en té res –li va corregir asprament Qui-Gon–. El Consell decidirà el futur de l’Ànakin, i amb això n’hauries de tenir prou. I ara, puja a bord! –va afegir, donant-li l'esquena.

Obi-Wan va girar, va pujar per la rampa i va entrar a la nau. R2 els va seguir, encara xiulant alegrement. Qui-Gon va mirar a l’Ànakin, i el noi va anar cap a ell.

–No vull ser un problema, Mestre Qui-Gon –va balbucejar Ànakin, ple de dubtes i sentint-se culpable per tot el que estava passant.

Qui-Gon li va reconfortar posant-li la mà a l'espatlla.

–No ho seràs, Annie. –Va tornar la mirada cap a la nau i després es va agenollar davant del noi–. No em permeten ensinistrar-te, així que a partir d'ara vull que m’observis i prestis molta atenció a tot el que vegis. I mai oblidis que la teva concentració determina la teva realitat –va afegir, mirant-li als ulls–. No t'allunyis de mi i no et passarà res.

El noi va assentir per indicar que li havia entès.

–Et puc preguntar una cosa? –En veure que el Mestre Jedi assentia, inquirí–. Què són els midiclorians?

El vent agitava els llargs cabells d’en Qui-Gon.

–Els midiclorians són formes de vida microscòpiques que resideixen dins de les cèl·lules de tots els éssers vius i els comuniquen amb la Força.

–Viuen dins meu? –va preguntar el noi.

–En les teves cèl·lules. –Qui-Gon va fer una pausa–. Som simbionts dels midiclorians.

–Simbiquè?

–Simbionts. Anomenem així les formes de vida que viuen juntes perquè el fet de fer-ho els hi proporciona certs avantatges que no tindrien si visquessin independentment les unes de les altres. Sense els midiclorians, la vida no podria existir i no coneixeríem l'existència de la Força. Els nostres midiclorians ens parlen contínuament, Annie, i ens revelen la voluntat de la Força.

–De debò?

Qui-Gon va arquejar una cella.

–Quan la teva ment aprengui a guardar silenci, podràs sentir com et parlen.

Ànakin va reflexionar per uns instants i va acabar dient amb les celles arrufades:

–No ho entenc.

Qui-Gon, amb expressió de misteriosa saviesa, el va tranquil·litzar amb un somriure bondadós.

–Amb el temps i l'ensinistrament ho entendràs, Annie.

Un parell de llançadores es van posar sobre la plataforma de descens i la Reina Amidala, les seves donzelles, el Capità Panaka i una escorta de guàrdies i oficials van desembarcar d'elles; Jar Jar Binks va sortir en últim lloc de la segona llançadora. Amidala portava una capa de viatge de vellut púrpura i una caputxa adornada amb rivets daurats que emmarcava el seu impassible rostre blanc convertint-lo en un camafeu.

Qui-Gon es va incorporar i va esperar al costat de l’Ànakin mentre la Reina i les seves donzelles venien cap a ells.

–Em complau poder-vos comunicar que seguirem estant al vostre servei per a protegir-vos en tot moment, Altesa –va dir en Qui-Gon, saludant-la amb una respectuosa inclinació del cap.

Amidala va assentir.

–El Senador Palpatine tem que la Federació pretengui destruir-me.

–Us prometo que no permetré que això passi –va dir solemnement el Mestre Jedi.

La Reina es va girar i, acompanyada per les seves donzelles, va seguir a Panaka i els guàrdies naboos a l'interior del transport.

Jar Jar va arribar corrent i va donar una forta abraçada a l’Ànakin.

–Nosa anar-hi a casa, Annie! –va exclamar somrient, i Ànakin Skywalker li va tornar l'abraçada.

Uns instants després tots havien pujat a bord, i l'esvelt transport nubian va enlairar per allunyar-se ràpidament de Coruscant.

***

Era de nit a Theed, la ciutat capital de Naboo, i els seus carrers estaven buits i silenciosos excepte pel pas ocasional de les patrulles d'androides de combat i el murmuri del vent. A la sala del tron ​​de la Reina, Nute Gunray i Rune Haako contemplaven amb gran atenció un holograma d’en Darth Sidious. L’holograma omplia tot un extrem de l'estada i s'alçava, amenaçador, davant d'ells.

La figura vestida de negre que ocupava el centre de l'holograma va alçar una mà.

–La Reina va cap a vosaltres –va xiuxiuejar el Senyor del Sith–. Quan arribi, obligueu-la a signar el tractat.

Es va fer el silenci mentre els neimoidians es miraven preocupadament l'un a l'altre.

–Sí, senyor. –Nute Gunray va assentir a contracor.

–Heu completat la conquesta del planeta, Virrei? –va preguntar la fosca silueta de l'holograma.

–Sí, senyor –va respondre Gunray, una mica més tranquil en saber que ara trepitjava terreny més ferm–. Hem acabat amb els últims focus de resistència, que consistien en formes de vida bàsicament primitives. El nostre control és absolut.

La figura sense rostre va assentir.

–Excel·lent. M'asseguraré que tot segueixi com fins ara al Senat. Vaig a enviar a Darth Maul perquè es reuneixi amb vosaltres. Ell s'encarregarà dels Jedi.

–Sí, senyor.

L’holograma i Darth Sidious es van esfumar. Els neimoidians, incapaços de moure un múscul, van seguir on eren, amb la mirada fixa en el buit.

–Un Senyor del Sith, aquí amb nosaltres? –va preguntar Rune Haako amb incredulitat, i aquest cop Nute Gunray no va tenir absolutament res a dir.

Següent