Els deixebles (i XXVII)

Anterior

Capítol 27

La nau va aterrar a l'hangar de Coruscant, i Ànakin i Obi-Wan van desembarcar. Havien passat hores a la deriva, intentant arreglar la hipervelocitat. Ni tan sols el talent d'Ànakin com a mecànic havia aconseguit evitar que arribessin a casa a batzegades. I encara quedava molt per fer.

–Intentaré tornar la nau a Kodai –es va oferir Ànakin.

Obi-Wan va fer que sí. Hi havia tret l’holocró de la zona de càrrega i estava ansiós per portar-lo a la seva llar permanent en els arxius. Havia après a ignorar les nàusees, però era incapaç de sentir-se còmode davant tal quantitat de poder fosc.

–Vine a la Cambra del Consell quan acabis –va dir Obi-Wan–. Estic segur que el Consell voldrà saber de nosaltres el més aviat possible.

Ànakin va assentir.

–I Lundi? –va preguntar.

–Faré que treguin el cadàver de la nau i el portin al Temple. El Consell sabrà què fer amb ell.

Obi-Wan va contemplar a l’Ànakin travessant l'hangar i es va afanyar a arribar al Temple.

Jocasta Nu l'esperava allà, amb la caixa de l’holocró oberta. Van col·locar l'objecte a dins, van segellar la tapa i el van baixar a les catacumbes de l'arxiu.

Quan l’holocró va desaparèixer de la seva vista, Obi-Wan va sospirar alleujat. Esperava no haver de tornar a veure o a tocar mai aquell objecte malèfic.

Quan Obi-Wan va arribar a les portes de la Cambra del Consell, Ànakin ja l'esperava allà.

Quan les portes es van obrir, el noi somreia d'orella a orella.

–Enhorabona –va dir Depa Billaba quan van entrar–. Un treball ben fet.

–Així és –va assentir Saesee Tiin.

La mirada d'Ànakin relluïa d'exaltació.

–Ha estat una gran missió –va dir–. La més divertida que he tingut fins ara.

Obi-Wan es va adonar que Yoda mirava amb preocupació el noi, però la resta dels membres del Consell semblaven simplement encantats i alleujats que l’holocró estigués, per fi, sa i estalvi en els arxius del Temple.

–La diversió a les missions grandesa no dóna –va dir Yoda amb serietat. El savi Mestre va mirar a Obi-Wan, que va sentir una fiblada de culpabilitat. Per ventura creia Yoda que havia fracassat com a Mestre de l'Ànakin? Li preocupava que no fos capaç de guiar al noi?

Ell també tenia els seus propis temors, és clar. Qui-Gon havia estat un Mestre meravellós, valent, fort i savi. Un líder amb talent.

Pensaria Qui-Gon que estic fallant a l’Ànakin? Que el noi necessita un Mestre més savi i més ancià?

Qui-Gon havia mort més de quatre anys abans, però Obi-Wan va sentir de sobte la seva presència. Es va sentir agraït per això i es va consolar pensant-ho. Però de vegades la pèrdua li pesava massa.

–Farem que les restes del professor Lundi rebin l'atenció adequada –va dir en Mace Windu.

La menció del nom d’en Lundi va tornar al Mestre Jedi al present.

–Ben fet, Jedi –va dir Ki-Adi-Mundi, somrient–. Ja podeu marxar.

Els altres mestres també van assentir.

Mentre Obi-Wan seguia al seu padawan a l'exterior de la Cambra, diverses imatges li van recórrer la ment: la cara embogida i retorçada del doctor Lundi, el tosc dibuix de l’holocró Sith, l'estranya nau grisa i els seus misteriosos passatgers, el mateix holocró, i, per un instant, la ira que havia vist a la mirada de l'Ànakin. Eren només algunes dels molts senyals que havia vist en aquella missió. Senyals de coses que no li seria fàcil ignorar...

FI