Espai Salvatge (I)

Espai Salvatge

 

The Clone Wars

Karen Miller

Les Guerres Clon s'estenen per tota la Galàxia. Els Jedi lluiten sense descans contra les forces rebels. Aconseguiran Obi-Wan i Bail esquivar el mortífer parany que Palpatine els ha estès més enllà de la Vora Exterior? El futur de la República depèn d'això.

Les Guerres Clon s'estenen per tota la Galàxia. Les forces de la República i els separatistes es debaten per guanyar avantatge. Però, mentre els generals Jedi lluiten sense descans per vèncer al Comte Dooku i als seus rebels, el Canceller Suprem Palpatine trama els seus propis plans foscos.

Des de la infància, l'esbirro sense nom de Vader no ha conegut més credo que el dels Sith, fred i mercenari. Es desconeix el seu passat; el seu present consisteix en complir els letals encàrrecs que se li encomanen. Però el seu futur rellueix com un atzabeja fulgurant amb la promesa somiada: alçar-se al costat de l'únic pare que mai va conèixer, amb la galàxia als seus peus. Un destí que només podrà aconseguir si emprèn el major desafiament del seu entrenament: destruir a l'Emperador Palpatine.

Els separatistes han llançat un atac furtiu a Coruscant. Després de resultar ferit en combat, Obi-Wan Kenobi insisteix que Ànakin Skywalker i Ahsoka, la seva jove padawan, emprenguin una arriscada missió que els portarà a enfrontar-se amb el General Grievous. Però quan el senador Bail Organa revela una informació decisiva que podria inclinar la balança de la guerra a favor de la República, el Mestre Jedi accedeix a acompanyar-lo a un recòndit planeta en la Vora Exterior per comprovar-ho. Però el que Obi-Wan i Bail ignoren és que s'encaminen cap a un parany mortífer que Palpatine els ha tendit... i del qual potser no hi hagi cap sortida.

1

La batalla de Geonosis: conseqüències

Geonosis, planeta vermell i esquerp. Pols i roques i calor abrasadora, vent i sorra i un cel fragmentat. Vida tenaç. Mort capritxosa. La bellesa humida i verda va ser calcinada fa molt de temps. Aquí no hi ha segones oportunitats, no hi ha un lloc suau sobre el qual caure. Secrets i sedició i ments singulars. Ambició i gola i fam per la mort. Refugi per a alguns. Cementiri per a d’altres. Sang de la República filtrant-se en sòl àrid. Desmai en l'incessant vent, pena i dolor. Sobre la sorra, el plor d'un Jedi...

Que plorava les seves llàgrimes per dins, on ningú podia veure-les. Plorar per un camarada derrotat era exterioritzar una afecció deshonesta. Els Jedi no tenien afeccions cap a les persones, a les coses, als llocs, a cap món ni als seus habitants. La força d'un Jedi s'alimentava de serenitat. De distància. D'estimar de forma impersonal.

Almenys, aquell era l'ideal...

Cansat i amb el cor encongit, Yoda romania en silenci al costat del seu congènere Mestre i amic Mace Windu, observant com els eficients soldats clon carregaven ràpidament, metòdicament i sense cap crueltat l'última víctima Jedi en els palets autopropulsats, després els treien amb una sola mà de la brutal sorra de combat de Poggle el Menor i els portaven fins a les naus de transport de la República que esperaven darrere dels seus alts murs. Els supervisaven dels pocs Jedi que havien sobreviscut a la matança i al posterior atac militar... i que no tenien aquesta serenitat indiferent que la filosofia del Temple dictava.

La Batalla de Geonosis havia finalitzat, l'exèrcit droide separatista havia clavat un dur revés. Però el seu líder, el Comte Dooku havia fugit, el traïdor, i els seus subordinats de la Federació de Comerç, de la TecnoUnió, del Gremi de Comerciants, del Clan Bancari Intergalàctic, del Càrtel de Hiper-Comunicacions i de l'Aliança Corporativa també havien fugit a un lloc segur. Havien fugit per poder seguir perfilant la caiguda del major assoliment de la galàxia, la seva República.

–No em penedeixo d'haver vingut aquí –va dir Mace, el rostre fosc estava encara més enfosquit per les ombres–. Hem clavat un cop dur al nostre enemic, i en fer-ho, hem comprovat del que és capaç aquest exèrcit de clons. És útil. Però Yoda, el preu que hem pagat ha estat més gran del que havia imaginat o previst.

Yoda va assentir, els seus dits retorçats es recolzaven fermament en el seu antic bastó de gimer.

–La veritat dius, Mestre Windu. Res es guanya sense alguna pèrdua per equilibrar la balança –respirà lentament, un sospir llarg i profund–. Imprudents en tot cas seríem, si penséssim que d'una confrontació així il·lesos podríem sortir. Però aquesta pèrdua al Temple li costarà superar. Ascendir a Cavallers Jedi als Padawans més grans amb massa rapidesa haurem, em temo.

Padawans com Ànakin Skywalker, tan prometedor, tan imprudent... i ara tan ferit. En el seu viatge de retorn a Coruscant al costat d’Obi-Wan i la decidida, valenta i igualment imprudent i jove Senadora de Naboo.

Problemes per a ell i per a ella pressento. Si almenys clarament pogués veure. Però una mortalla el Costat Fosc és. En plecs asfixiants ens envolta a tots.

–Què? –va preguntar Mace, arrufant les celles. Notava el seu desassossec, com feia sempre–. Yoda, què passa?

Talia Moonseeker, una jove argauun que només portava quatre mesos com a Cavaller Jedi, estava agenollada al costat del seu antic mestre caigut en combat, Va'too, amb el cap cot. No sense esforç, Yoda va apartar la mirada del seu dolor, lluny del monstruós camp de batalla, encara fumejant a plena llum del dia. Els dies a Geonosis duraven molt de temps. Encara faltaven moltes hores perquè el sol es posés en aquest paisatge descarnat.

–Contestar-te senzillament no puc, Mestre Windu –va respondre afectat–. Temps per meditar sol·licito.

–Llavors hauries de tornar al Temple –va dir en Mace–. Jo puc supervisar les tasques de neteja d'aquí. Ets la nostra única llum en la foscor, Yoda. Sense la teva saviesa i previsió, dubto que puguem imposar-nos.

Va pronunciar les paraules amablement, una declaració de confiança, però Yoda va sentir com el pes d'aquestes s'assentava sobre els seus ossos amb una finalitat cruel.

Massa vell sóc com per ser l'última esperança dels Jedi.

Va observar com Talia Moonseeker s'apartava a una distància prudencial perquè el cos sense vida del seu antic mestre fos retirat decentment de la sorra pels incansables clons que havien lluitat aquest dia, i mort aquest dia, tan resolts i intrèpids que ell pensava en ells com droides, no com a homes: droides de carn i ossos, engendrats i instruïts per ser perfectament disciplinats, totalment letals. Engendrats per morir per tal que els habitants de la República visquin. Encarregats sota les circumstàncies més misterioses, la seva veritat mai seria revelada.

Recordant el centre de clonació de Kamino, la seva blanca i brillant esterilitat, la seva cura impersonal envers les criatures que creava de manera tan eficient, tan sorprenent, sense cap remordiment, va reprimir un calfred.

Profundes preguntes de moralitat i ètica aquests clons plantegen. Però respostes hi ha? Sé que no ho sé. Els necessitem tan desesperadament que l'ètica invalidada quedarà.

Mace es va recolzar sobre un genoll.

–És per Dooku, Yoda? És ell qui et preocupa?

Amarg dolor, profunda punxada. Dooku. Yoda va deixar el nom, la impressió, a un costat. Ja hi hauria temps més endavant per pensar en aquell home desaparegut en combat.

–Al Temple he de tornar, Mestre Windu. Reuneix-te amb mi el més aviat possible. Afers importants el Consell ha de debatre.

Acceptant el lleu menyspreu, Mace va accedir.

–Bon viatge, Yoda. Et veuré a Coruscant quan aquestes tasques hagin arribat correctament al final. –Amb un espetec violent dels seus dits va cridar a un soldat clon pròxim–. El Mestre Yoda torna a Coruscant. Necessita que li escortin fins a la seva nau.

El soldat va assentir.

–Sí, senyor.

Veient com el cinturó letal d'asteroides quedava darrere d'ells, veient com el cruel i vermell Geonosis s'esvaïa i centellejava quan la nau va activar l’hiperimpulsor, Yoda va expulsar el dolor persistent del passat recent en un altre llarg i lent sospir. El dolor no era més que una expressió d'afecció. No tenia altre propòsit a complir. Si ell havia de servir a la llum, el que era el seu propòsit, hauria de redescobrir aquell lloc perfectament preparat que es trobava al seu interior, el qual podia trepitjar amb la total certesa que era sòl ferm.

Quan arribés a Coruscant, la dura tasca de salvar la República començaria de veritat.

***

Els Salons Curatius del Temple Jedi eren majestuosos. Tenien sostres alts i unes finestres enormes que llançaven llum daurada sobre les parets i terres blaus, verds i rosa pastís. Carregats amb els aspectes més delicats de la Força, amb amor i cultiu i pau, els salons estaven plens de flors perfumades i coses verdes que creixien al costat de la música de l'aigua que fluïa i la vitalitat de la vida renovada. Eren el refugi perfecte per a aquells que tenien ferits el cos i la ment, un lloc en el qual rentar la dissort del sofriment.

Aliena a la serenitat que l'envoltava, Padmé va clavar la mirada en l'anciana i elegant sanadora Jedi twi'lek, que s'interposava en el seu camí.

–Acabaré de seguida, Mestra Vokara Che. Serà només un moment, però necessito veure a Ànakin Skywalker.

Agitant lleugerament les seves dues cues, el twi'lek va ajuntar les mans davant seu.

–Em sap greu, Senadora Amidala, però no serà possible. –La seva veu tenia aquell to ronc tan peculiar dels twi'leks, però el seu nivell de bàsic era irreprotxable–. Ànakin està greument ferit. Se li està sotmetent a un profund tràngol curatiu i no se li pot molestar.

–Sí, ja sé que està greument ferit. He tornat de Geonosis amb ell. –Padmé li va assenyalar el seu vestit blanc destrossat, sense importar-li el profund dolor que li ocasionava cada moviment–. Veu això, Dama Jedi? És sang. Cregui’m, sé perfectament com de malferit que està!

Per corroborar la seva afirmació podria mostrar-li a l'experta sanadora del Temple les macadures i lesions de la mà, la mateixa a la qual Ànakin s'havia aferrat quan les onades d'agonia de les seves monstruoses ferides li abrasaven sense descans i sense pietat.

Millor no ho faré. Ell no hauria d'haver estat agafant-li la mà a ningú... i molt menys a mi. Ja en tinc prou amb què Obi-Wan ho hagi presenciat.

La sanadora Jedi va sacsejar el cap.

–Senadora, vostè també està ferida. Deixi'ns que l'ajudem.

–No es preocupi per mi –va dir la Padmé, impacient–. Només estic masegada i, de tota manera, no em fa mal res.

Vokara Che la va mirar amb un gest de desaprovació.

–Senadora, no cregui que podrà enganyar-me. Ni tan sols l'estic tocant i sóc capaç de notar les seves molèsties. –Replegà el cap i aclucà els ulls–. Li va atacar una mena de criatura, veritat? I va caure des d'una gran alçada. Té mal de cap i les costelles magolades. Igual que la columna. És un miracle que no s'hagi trencat cap os. –Els ulls de la twi'lek es van obrir, la seva mirada era freda i intransigent–. Vol que continuï?

Adolorida dels peus al cap, amb les marques de les urpes del nexu cremant-li per tota l'esquena i patint el dolor punxant de les costelles en cada respiració, Padmé va serrar les dents.

–No tinc res que no puguin arreglar cinc minuts al costat d’Ànakin. Mestra Vokara Che, vostè no ho entén. He de veure’l. Ànakin és el meu guardaespatlles. És responsabilitat meva.

I tot per culpa meva. Jo li vaig obligar a anar a Geonosis i ha estat a punt de morir, així que si pensa que vaig a abandonar-lo ara...

–Ànakin Skywalker no és la seva responsabilitat –va respondre la sanadora Jedi amb fermesa–. És un Jedi i està fora de perill a casa al costat dels altres Jedi, que saben exactament el que han de fer per ell. Si us plau, permeti'ns tractar-la perquè pugui abandonar el Temple en bon estat. –Una feble brillantor de reprovació es va apoderar dels ulls de la twi'lek–. A més, he d'assenyalar que no és del tot adequat per la seva banda ser aquí, que estigui...

–On anava a estar si no? –va reclamar Padmé, sense adonar-se que el seu volum de veu estava atraient l'atenció de tres sanadors aprenents que intentaven assabentar-se dels misteriosos assumptes Jedi. No s'adonava que estava perillosament prop de muntar una escena, comportant-se de manera inadequada per a una antiga Reina de Naboo, membre del Senat Galàctic, una política amb una cara molt pública.

No me n'aniré d'aquest lloc fins que no me’l deixin veure.

L'expressió de la Vokara Che es va endurir.

–Si no està d'acord en rebre tractament Jedi, Senadora, li puc escortar fins a un centre mèdic o...

–Vostè no m’escortarà a cap lloc! Vull...

–Padmé –va dir una veu tranquil·la darrere d'ella.

La Mestra Vokara Che es va precipitar cap endavant.

–Mestre Kenobi! Què està fent?

El cor li bategava amb força, Padmé es va girar. Obi-Wan. Encara portava posada la seva túnica Jedi esquinçada i cremada. Encara no li havien curat. Es mantenia amb dificultat a l'entrada d'una petita càmera, agafat al seu marc per no caure. Tenia el rostre pàl·lid, els ulls foscos a causa de la fatiga i el dolor i alguna cosa més.

Desesperació? No. Impossible. Els Jedi no senten aquestes coses. Com a mínim... aquest Jedi no.

–Disculpi, Vokara Che –va dir en veu baixa–, però necessito un moment a soles amb la Senadora.

–No crec que sigui bona idea –va replicar la sanadora Jedi, agafant-li l'espatlla amb una mà, visiblement exasperada–. Està a punt de patir un col·lapse, Obi-Wan. No ho entenc. Haurien d'haver-li curat ja. Vaig enviar expressament...

–I jo la vaig enviar de tornada –va dir Obi-Wan, disculpant-se–. No vull sotmetre’m a cap tràngol curatiu fins que hagi vist al meu Padawan.

–És igual de malvat que ella. –Vokara Che va fer petar la llengua–. Molt bé. Li dono un moment.

Padmé va observar com s'allunyava la sanadora i tot seguit va tornar a mirar a Obi-Wan. Després de vacil·lar un instant, es va acostar a ell i de sobte es va sentir jove i maldestre, com una aprenenta infantil. Va inclinar la seva barbeta.

–Vokara Che té raó. Tens molt mal aspecte.

–De veritat creus que estàs ajudant a Ànakin? –va preguntar Obi-Wan. La seva veu sonava tensa, tenia els ulls vidriosos–. No li estàs ajudant. El teu lloc no és aquí, Padmé. Deixa que et curin i després torna a casa. Abans que torni Yoda. Abans que les coses... es compliquin.

Ella es va quedar mirant-lo, paralitzada. Li van venir ganes de cridar. Li van venir ganes de plorar. No obstant això, va donar mitja volta i va marxar.

Quina altra cosa podia fer?

***

En el seu retorn a Coruscant, Yoda va prioritzar les seves obligacions. En lloc d'anar directament als Salons Curatius del Temple, va respondre a una citació peremptòria de l'Oficina del Canceller Suprem. L'antic Senador de Naboo estava molt impacient per conèixer de primera mà els detalls de Geonosis. El llenguatge emprat gairebé no es corresponia amb el que es podria acceptar i esperar en els protocols de comunicacions d'aquest tipus.

Era una reunió que no havia esperat amb cap ganes. Darrerament, els Jedi se sentien cada vegada més atrets per la política, per temes legislatius i legals que mai havien estat de la seva competència. Els Jedi van prestar jurament per mantenir unida la República i protegir els seus ideals, no per interferir en les fortunes de cap Canceller. Les carreres polítiques no eren cosa seva. Les personalitats es pressuposaven irrellevants.

Però d'alguna manera Palpatine estava canviant allò. I no per intimidació ni per imposar la seva voluntat. Més aviat el contrari: resistia constantment la impaciència que el Senat mostrava cap a ell perquè assumís cada vegada més poders executius. Ell resistia, el Senat insistia, així que Palpatine acceptava a contracor. I cada vegada que accedia a les seves peticions, es dirigia de nou als Jedi a la recerca de consell.

No era una situació ideal, ni molt menys. El Consell Jedi no era simplement una altra branca de l'Oficina Executiva. Però com, en bona consciència, podria denegar l'ajuda a un home que demanava amb tanta humilitat el seu suport? A un home que els defensava al Senat en tot moment? I que havia treballat de manera incansable per la pau des que va assumir el seu càrrec en el màxim òrgan polític de la galàxia i que ara s'enfrontava a la grandíssima i aterridora tasca de mantenir intacta la vasta República? Com anava a donar-li l'esquena el Consell Jedi a un home així?

Per descomptat, no podia. Per descomptat, de cara en aquests temps extraordinaris, els Jedi havien de deixar de banda les seves tradicions i acudir a l'ajuda de l'home que tota una galàxia veia com el seu salvador.

Però això no significava que els agradés la idea.

Quan el nau s'havia acoblat amb èxit al port espacial privat del Temple, Yoda es va traslladar en una llançadora que el portaria a tota velocitat fins al complex Senatorial. El seu pilot Padawan, T'Seely, el va saludar respectuosament, però tenia el bon costum de no parlar mentre guiava la llançadora a través de les infinites esteles del trànsit aeri de Coruscant en posar rumb a l'ampli Districte del Senat.

Van arribar al sector sense problemes. Just davant d'ells, l'edifici del Senat desprenia una tènue brillantor platejada sota el sol de Coruscant. Bressol i gresol de la democràcia, representava el símbol de tot el que era correcte i bo en la galàxia. Nascut en els primers anys de la República, capaç de recordar perfectament els dolors durant el seu creixement i les seves lleus agitacions, Yoda apreciava aquell símbol i tot el que representava de la mateixa manera que el seu estimat Orde Jedi.

Però ara el color platejat tenia un toc desllustrat. Mai abans en la història de la galàxia la democràcia havia tremolat com ho estava fent ara.

Era una idea esgarrifosa. Mai havia somiat que podria ser testimoni de la caiguda de la seva Gran República. Tot moria, això era cert... però d'alguna manera sempre havia pensat que la República se salvaria. Creia que evolucionaria, transmutaria, que es reinventaria a si mateixa, que continuaria.

Els Jedi havien prestat jurament perquè així fos. Però ara estaven morint per mantenir aquell jurament sagrat. Cap sacrifici seria desmesurat per tal de garantir la supervivència de la pau i la República. Era impensable que aquells sacrificis fossin en va...

El transponedor de la llançadora va emetre un xiulet quan el sistema de guia automàtic de la torre de control del Senat va detectar el seu senyal i aquest va assumir la tasca de dirigir-la fins a la plataforma d'aterratge i el moll assignats. Es tractava d'una nova mesura de seguretat, implementada per Palpatine en resposta a l'augment de bel·licositat per part dels separatistes en els planetes més indefensos i menys patrullats que Coruscant. Però no a tothom li agradava la mesura i es queixaven d'un cessament en les llibertats cíviques.

Esforçant-se molt Palpatine està, per mantenir-nos fora de perill i lliures al mateix temps. Un camí fàcil no és.

Quan la seva nau va ser engolida pel cavernós sistema de molls d'ancoratge de l'edifici del Senat i es van unir a una llarga fila de naus nouvingudes, el Padawan T'Seely es va escurar el coll i les escates vermelles del seu cap es van tornar escarlates, senyal d'ansietat hasikiana.

–Mestre Yoda? –va preguntar, dubitatiu.

–Parla, Padawan.

–Hi ha rumors en el Temple. De moltes morts a Geonosis.

Yoda va sospirar. Era només qüestió de temps, ja que els ferits estaven tornant a casa.

–No són rumors, Padawan, sinó fets.

Les escates del cap d’en T'Seely es van tornar blanques.

–Em van dir que el Mestre Kenobi, Ànakin...

–Morts no en són, sinó ferits.

–Oh. –La veu de T'Seely va emetre un murmuri aterrit.

Yoda va arrufar les celles. No era propi d'un Jedi lloar un Cavaller Jedi sobre un altre, declarar a un aprenent millor que el següent, però en el cas d'Obi-Wan i Ànakin no podia aplicar-se la pràctica acceptada. Ànakin Skywalker va ser proclamat fill de la profecia.

Obi-Wan era el seu mestre, la seva reputació era formidable. Junts semblaven invencibles. Potser ho van ser... fins Geonosis.

Però no es podia permetre pensar això ara.

–A morir no van, Padawan –va afirmar a T'Seely amb fermesa–. Rumors sobre ells no ajudis a estendre.

–No, Mestre Yoda –va respondre T'Seely escarmentat.

La llançadora va lliscar suaument fins al seu moll. Al seu voltant, i fins on la vista més fina podia arribar, altres naus aterraven i s'enlairaven, exercint les interminables empreses de la República. Yoda va enviar a T'Seely de tornada al Temple, a continuació es va endinsar en les entranyes del complex del Senat i es va ser obrint camí a través del desconcertant laberint de tubs de velocitat i passadissos que portaven fins al departament d'administració i a la suite executiva del Canceller Suprem Palpatine.

Com de costum, la seva opulència carmesina amenaçava amb l'opressió. Una elecció inesperada del color tractant-se d'un home tan humil. Palpatine havia fet broma sobre allò, avergonyit.

«–Quan penso en les meves noves responsabilitats m'entren calfreds –va dir–. Amb el vermell em faig la il·lusió que estic més protegit».

El Senador Bail Organa d'Alderaan esperava a l'avantsala de l'oficina buida de Palpatine. No anava vestit amb el seu esplèndid abillament habitual, sinó amb una senzilla túnica de color fosc i uns pantalons de clar tall militar. Senyal dels temps que corrien, potser. Com era membre del Comitè de Ciutadans Lleials i un home molt involucrat en els debats sobre la seguretat de la República, no era d'estranyar que també li haguessin convocat.

–Mestre Yoda! –va exclamar mentre s’incorporava–. Quina alegria em dóna veure que ha tornat sa i estalvi de Geonosis –va titubejar i el seu somriure d'alleujament s’esborronà–. És cert que m'han donat a entendre que vam sortir victoriosos, però... ha patit la baixa de molts Jedi?

Yoda va assentir.

–Cert és, Senador.

–Ah –va dir Organa, tornant al seu seient–. Sento molt sentir això. Si us plau, accepti les meves condolences.

Era un bon home, estava realment afectat.

–Gràcies.

Organa va dubtar i tot seguit va afegir:

–Els soldats clon, Mestre Yoda, van ser efectius?

–Molt efectius, Senador. La diferència van marcar.

–Bé, me n'alegro pel bé dels Jedi, però tot i així és preocupant –va murmurar Organa–. Perquè ara els separatistes saben que tenim mitjans per fer-los mal. Interpretaran la formació d'aquest Gran Exèrcit de la República com una evident declaració de guerra. Qualsevol intent per resoldre aquesta crisi de manera diplomàtica ho consideraran una tàctica de distracció, un truc per guanyar temps i consolidar així les nostres noves forces.

–Amb precisió la situació has resumit, Senador –va dir Yoda, aprovant amb gravetat–. Tot al nostre voltant cap a les ombres de la guerra apunta. Molt patiment veig en els mesos vinents.

Organa va tornar a posar-se dempeus i va començar a caminar per l'avantsala.

–Hi ha d'haver alguna manera d'evitar-ho, Mestre Yoda. Em nego a acceptar que la nostra gran i noble República es deixi arrossegar sense oposició cap a un vessament de sang incontrolat! El senat ha d'actuar, ha d'aturar aquesta violència abans que es deslligui. Si permetem que el dolor i la ràbia de Geonosis ens portin a prendre represàlies, si ens permetem afirmar que aquesta mort justifica aquella altra, llavors sí que estarem perduts. I la República estarà condemnada.

Abans que Yoda pogués respondre, les portes de l'oficina de Palpatine es van obrir i Mas Amedda va entrar a l'avantsala.

–Mestre Yoda, Senador Organa –va dir educadament–. El Canceller Suprem els rebrà de seguida.

Següent