El canvi de la guàrdia (XII)

Anterior

Capítol 12

Els Jedi no van prendre el consell d’en Joylin i no van tornar a la vila. Van romandre en els carrers per monitorar el progrés de la revolta, mantenint-se ocults.

Els droides sentinelles eren tan densos en l'aire que un soroll de brunzit constant omplia els carrers. El govern d’en Teda estava en alerta completa després del robatori a la seva oficina.

Van saber a l'instant que el CIP havia estat colpejat. Els droides sentinella van xocar contra el terra, sense vida.

En uns minuts, però, l'exèrcit va inundar els carrers. Els Jedi es van retirar davant seu mentre es dirigien cap al Mur de Flors-Núvol, tractant d'apaivagar a la resistència.

Van arribar just a temps per veure els treballadors de Romin irrompre a través de les portes de seguretat. La massa d'éssers era com una enorme muntanya en moviment. Els Jedi van ser escombrats ara mentre el grup determinat marxava cap al palau d’en Teda, empenyent cap enrere a l'exèrcit en una dura batalla.

Obi-Wan havia esperat veure alegria i alliberament en aquesta nit fosca. En canvi, va veure només ira. Amb dolor al cor, els Jedi van observar com començaven els saquejos i la violència. Els rominencs havien estat privats de massa durant massa temps. Havien viscut amb la por com a company constant. Havien vist als seus nens patir.

La ràbia s'alimentava de si mateixa i creixia. Volien destruir el que els havia destruït a ells.

El transpariacer destrossat. Els monuments caiguts. Fins i tot els arbres van ser talats. Es van encendre focs a les botigues exclusives, els negocis que servien als rics, els bancs, les sales de reunions, fins i tot els hospitals. Els ciutadans que s'havien aprofitat del règim d’en Teda van ser arrossegats als carrers i van ser massacrats.

Els Jedi no podien estar a tot arreu. Tot s'havia sortit fora de control massa ràpid.

Siri i Obi-Wan estaven agitats. Havien corregut el risc. Havien esperat el millor i havien vist el pitjor.

Obi-Wan va veure l'horror a través dels ulls d’en Ferus. L'aprenent de la Siri es va quedar en silenci. Obi-Wan el va veure estremir-se mentre veia que les coses que havia temut ocorrerien.

–Nosaltres vam fer això, –va dir Ferus.

–No, –va dir Ànakin–. Ells estan fent això.

–Hem d’ajudar, –va insistir Ferus.

–Ajudarem on puguem–, li va dir la Siri–. No podem aturar-ho, Ferus.

Van trobar treballadors acovardits i els van portar a refugiar-se. Van atendre als ferits i van evitar la violència on podien.

La nit es va allargar. Els sons de destrucció es van tornar suaus mentre els rominencs enrabiaven en altres parts de la ciutat. Van escoltar els cops esmorteïts d'explosions. El trencar del transpariacer. El soroll llunyà d'una alarma. Un crit que podria haver estat un ocell. Però sabien que no ho era.

Per a l'alba els Jedi havien establert la seva vila com un lloc que protegien de la torba i utilitzaven per monitorar la vila de la Zan Arbor, que semblava intacta fins al moment. Mentre ella romangués allà, Obi-Wan s'acontentava amb fer el mateix. Files de ciutadans de Romin s'asseien al seu jardí, refugiats de llars que havien estat saquejades i cremades. Els Jedi no podien començar a veure qui havia estat involucrat en el govern d’en Teda i qui merament havia viscut i treballat a la ciutat. Permetien a qualsevol que fugís, venir i prendre refugi.

El sol naixent va portar un temps de calma als carrers. Els treballadors de la resistència patrullaven ara, tractant de restaurar l'ordre. Obi-Wan i Ànakin es van asseure fora, preparats per als problemes, tot i que no havien rebut cap amenaça durant hores.

–Una nit llarga, –va dir Ànakin.

–Sí.

–Fins i tot després d'aquesta nit, encara crec que no ens hem equivocat.

Obi-Wan va sospirar. Va tractar d'acariciar l'herba trepitjada sota la seva mà.

–Equivocats o no... no estic preparat per fer aquesta afirmació. Vam prendre la decisió utilitzant els fets que teníem.

–Però teníem raó, –va insistir Ànakin.

Obi-Wan va veure la voluntat de la qual Ferus havia estat parlant, la necessitat de doblegar la situació davant la pròpia visió d'Ànakin. Necessitava tenir raó.

–Ànakin, de vegades la seguretat no és pel que hauries d'esforçar-te. Una mica de confusió en la teva ment pot ser una cosa bona. Finalment es demostrarà que teníem raó? Això espero. Vam fer com vam poder? Sí. Això ho crec fermament. N'hi ha prou per ara.

Siri els va cridar des de la vila.

–La videopantalla està emetent. La resistència té ara el control del sistema de comunicacions. Joylin va a parlar.

Obi-Wan i Ànakin es van afanyar a entrar. Siri, Ferus i alguns dels refugiats estaven amuntegats al voltant de la videopantalla. Altres van començar a entrar per les portes, i encara altres estaven fora de les finestres per poder escoltar.

Joylin va aparèixer a la pantalla. Fins i tot en la videopantalla, el seu magnetisme era clar. Les seves robes estaven tacades i arrugades. La seva cara estava demacrada. Tot i així la força radiava del seu cos, i els seus ulls eren resolts.

–Romin està ara en mans de la seva gent–, va dir ell.

Un so es va alçar des de la multitud, meitat panteix, meitat crit. A ningú li havia agradat viure sota Teda. Tot i així els alliberadors havien estat a prop de destruir la ciutat. Com de segurs estaven?

–La Resistència de Ciutadans està ara ocupant el palau del tirà Teda així com els edificis del govern. Tenim el control de les comunicacions i el transport. L'ordre ha tornat als carrers. Algun lamentable saqueig i incendi ha passat, però ha estat detingut. A ningú se li permetrà sortir de Romin sense el permís de la Resistència de Ciutadans. L'exèrcit del Gran Líder ha desertat o se'ns ha unit. Alegrem-nos, ciutadans, en la nostra victòria. El nostre tirà ha acabat.

Una dona al costat d'Obi-Wan va començar a sanglotar. Un home es va apartar, la seva mà a la boca.

–Encara que comencem avui com el primer dia d'un govern de justícia i pau, el tirà que va abusar de la nostra confiança, la nostra gent, les nostres riqueses, les nostres ciutats, les nostres terres, encara està lluny. Ha fugit, com el covard que és.

Obi-Wan i Siri van intercanviar una mirada. Així que no havia acabat llavors. Mentre Teda romangués lluny, l'adherència de la resistència al govern era poc ferma com a molt.

–Teda ha fugit juntament amb els pocs que continuen donant-li suport. Entre ells hi ha el cap de personal, el General Yubicon, i la criminal galàctica Jenna Zan Arbor.

Ànakin va colpejar la paret amb el puny. Era un rar desplegament de ràbia. Zan Arbor se'ls havia escapat entre els dits una altra vegada.

–Teda és ara un criminal buscat. Per tant li carreguem amb crims contra Romin. I per tant anunciem això. Retenim a la resta del seu personal sènior i oficials del govern en custòdia. Si Teda no es rendeix davant nostre, els executarem. Un a un.

Joylin va mirar a la càmera. Els seus ulls cremant.

–Vigilant, cuidant, protegint. Roy Teda estima a la seva gent. Demostra'ns que no ets un monstre. Salva a aquells que t’eren lleials. I enfronta la justícia de la gent que clames estimar. Esperem la teva rendició. La primera execució tindrà lloc en una hora. El teu primer assistent, Hansel, serà el primer a morir.

La pantalla va passar a estàtica.

Ferus va mirar a Obi-Wan. La seva cara estava blanca. Va sacsejar el cap i es va allunyar.

Tota la nit Obi-Wan s'havia estat consolant amb el pensament que les coses havien d'anar millor amb l'alba. En canvi, les coses havien anat a pitjor, més horriblement del que podria haver imaginat.

Següent