La falsa pau (VIII)

Anterior

Capítol 8

Ànakin estava assegut amb el Canceller Suprem Palpatine a la seva oficina de parets vermelles. Els Guàrdies Rojos eren atents a fora. Hi havia volgut veure com ho feia el seu Mestre en l'audiència, però Palpatine li havia detingut, i no volia negar-se davant el Canceller. Com podies negar-te a algú a qui la seva fi com a Canceller havia expirat feia anys, però romania en servei perquè tants li veien tan integral per al bé de la galàxia?

Ànakin hauria preferit estar solcant la galàxia a la recerca de Granta Omega, però no podia fer això tampoc. Hi havia vegades en què Ànakin sentia que on es tornés, hi havia encara una altra ordre a la qual no podia negar-se. Estava atrapat en les necessitats de tots els altres excepte les seves pròpies.

Palpatine va semblar percebre el seu humor.

–Creus que estàs perdent el temps aquí, –va observar ell.

Ànakin va buscar una manera de ser honest sense ser mal educat.

–Érem en una missió important.

–Puc entendre el fet d’estar frustrat pel Senat, –va respondre Palpatine–. Tot i així aquí és on rau el poder.

–No és el poder en el qual estic interessat, –va dir Ànakin.

–Cert. –L’antic Senador de Naboo va somriure–. Aquesta és una resposta molt Jedi. Tot i així, puc dir que això... no és del tot cert. Els Jedi no busquen poder, tot i així el tenen. Per què és això?

Les paraules li sonaven estranyament familiars, com si les hagués escoltat abans, però Ànakin no podia esbrinar on. Tenia la sensació que Palpatine estava col·locant la pregunta només per sentir el que Ànakin havia de dir.

–Perquè tenim la Força, –va dir Ànakin–. És una font de poder, tot i així no la busquem. Simplement està allà.

–I és elecció dels Jedi usar-la, –va dir Palpatine. Ànakin va somriure.

–Gairebé sona com un dels nostres crítics.

–Difícilment. Sóc el més gran simpatitzant del Consell Jedi. El que estic tractant de fer és descobrir una forma de lluitar contra aquells que busquen arrabassar-los el seu poder, la seva influència. He arribat a diverses conclusions, tot i així, i no són útils. Et faria res escoltar-les?

–Per descomptat. –Ànakin es va inclinar cap endavant lleugerament per mostrar el seu interès. Se sentia lloat que Palpatine li prengués prou seriosament com per parlar-li així. Hi havia imaginat que el Canceller no perdia el temps amb mers aprenents Padawan. Tractava directament amb el Consell Jedi, amb poderosos Jedi com Mace Windu i Yoda.

Palpatine va mirar per la finestra cap a les agulles del Temple Jedi. La seva mirada estava ennuvolada.

–Un motiu que l'Orde Jedi s'hagi convertit en l'objecte de gelosia al Senat és que els Jedi no saben com defensar-se a si mateixos. Per descomptat els Jedi són valents guerrers, però quan es tracta de la guerra de paraules en el Senat, simplement es retiren. Això és un greu error.

–Les nostres accions i els nostres resultats parlen per si mateixos.

–Aquí t'equivoques. Els resultats no parlen per si mateixos, no al Senat. Sempre hi ha d'haver algú per explicar per què els resultats són bons. –Palpatine va arronsar les espatlles–. Tot ha de ser interpretat, o algú més farà les interpretacions. Els fets no són importants, només el gir que ajuda els senadors a entendre'ls. És com és. Han d’alimentar-se de la seva dieta de veritat.

–Fa que els Senadors sonin com nens, –va observar Ànakin.

–Ah, però ho són. –Palpatine va sacsejar el cap–. Jo no vaig buscar aquesta oficina, tot i així he de portar la càrrega de comportar-me amb els seus deures. Un d'aquests deures és reconèixer que el que el Senat necessita és mà dura, igual que els nens.

–Els Jedi no creuen això, –discutí Ànakin–. En l'Orde Jedi, als nens se'ls dóna la llibertat de dissentir i ser independents.

Palpatine va somriure.

–Al contrari que els Jedi, els Senadors no estan dotats amb la Força. Els Jedi es poden permetre donar-los als joves llibertat, perquè saben que són excepcionals. La majoria dels éssers no són excepcionals, Ànakin. Necessiten que algú els digui què fer, i de vegades, què creure.

Ànakin va lluitar per captar això. Anava contra el que creia. Tot i així no podia negar que la mà dura de Palpatine havia mantingut unit al Senat durant aquests anys de batussa creixent amb el moviment Separatista.

–Vol convertir els Jedi en polítics, –va dir ell finalment.

–No. Vull que reconeguin que són polítics, els agradi o no. El poder i la política són inseparables. –El Canceller Palpatine s’aixecà–. Tu, Ànakin Skywalker, tens poder. Puc veure-ho en tu. La teva connexió amb la Força et dóna claredat i valentia. L'Orde Jedi necessita a més com tu.

–Jo encara sóc un estudiant, –va dir Ànakin, aixecant-se.

–Llavors aprèn–, li va dir Palpatine–. Pren aquesta oportunitat. Esbrina com maniobrar en la política del Senat. Podria resultar ser l'habilitat que el Consell Jedi més necessita. No és exactament la glòria de les batalles amb sabre làser, però és crucial tot i així.

–Com puc fer això? –va preguntar Ànakin.

–Vine amb mi a reunions mentre estàs aquí, –va dir Palpatine–. Observa. Escolta. Digues-me què penses, i jo compartiré els meus pensaments amb tu.

Era una oferta extraordinària. Ànakin sabia que havia d’acceptar-la.

–Hauré de demanar-li permís al meu Mestre.

Palpatine va inclinar el cap.

–Per descomptat. I al final, qui sap? Potser seràs capaç d'ensenyar al Mestre Kenobi una cosa o dues.

Següent